25 May, 2011
Lliçons psico-polítiques del 22-M
Els psicòlegs clínics sabem que les persones alternem entre dos tipus de resposta al moment de emetre una conducta. Per una banda, la nostra conducta pot estar guiada per les emocions (positives o negatives), i per l’altre per la racionalitat. L’alt grau de desafecció política que es concreta en un alt índex d’abstenció i un elevat nombre de vots “indignats” que voten en blanc o intencionadament nul, demostren que quan se’ns crida a les urnes, la conducta d'una bona part de l'electorat d'esquerres tambè depen de la part emocional o racional que els partits ens hagin activat. A grans trets i si tenim en compte els resultats electorals al conjunt de l’Estat, sembla evident que els votants socialistes han deixat de tenir emocions positives per tal de continuar votant al seu partit. Tal desmotivació “emocional” es reflexa en la perdua d’un 1,5 millions de vots que no han anat a parar a cap altra partit. És a dir, són votants socialistes que s’han quedat majoritàriament a casa. D’aquesta manera es pot explicar la perdua de representativitat del socialistes a Catalunya i a Espanya. Les excepcions són municipis com ara Cornellà de Llobregat o Sant Joan Despí on els socialistes han conservat la majoria absoluta gràcies a que durant els quatre anys han pogut activar emocions positives. No en và, a les campanyes socialistes de Balmon i Poveda, on els cartells apareixien els candidats envoltats de persones, o amb missatges de “estimar” la ciutat (emocions positives), s'han sumat a les emocions positives lligades a la creació d'ocupació o el nou hospital comarcal. Igualment, l’èxit de PXC tambè es basa en una fidelització del vot emocional. En aquest cas, emocions negatives basades en l’exclusió dels immigrants, igual que el PP allà on el seu discurs s’ha situat en contra de la immigració, com ara a Badalona. l’èxit de CiU, allà on s’ha produït ha estat més fruit de la no motivació emocional dels votants d’esquerra que d’emocions positives despertades pels candidats nacionalistes. Tant CiU com PSC han conservat el seu vot més racional i menys emocional, i el partit que normalment desperta més emocions positives per la majoria (PSC) és el que ha sortit perdent d’aquestes eleccions. Podem nomenar alguna excepció. Al Vendrell, els anys de govern de CiU li han fet perdre més vots que al PSC, que tot i perdre vots, està en condicions de poder governar. Moviments com el dels indignats del “15-M” són un bon exemple de l’apatia de l’electorat d’esquerres a la hora de mobilitzar-se a votar els partits d’esquerra. La causa final no és la desmotivació de l’electorat, ja que aquests es mobilitzen “com poden” (concentrant-se i acampant a les places, votant en blanc o nul, o abstenint-se). Tampoc no és la causa un "inexistent" gir a la dreta de la societat. La causa final es l’absència de programes que despertin emocions positives i creibles en l’electorat. Amb tots aquests factors en joc, la tasca dels partits polítics de més arrel democràtica i social ha de basar-se en la recuperació de les emocions positives, i això no s’aconsegueix obeïnt la banca, Brusseles o el FMI en contra de la majoria social, sinó configurant una veritable oposició per aturar les retallades i crear ocupació, escoltant els silencis que expressen les necessitats de la majoria Només activant les emocions positives de l’electorat es podrà aturar les emocions negatives i fidels a les urnes d’aquells que voten PXC o PP. Només sentint i patint el que es diu i es pateix al carrer s'estarà en condicions de configurar polítiques per la majoria. Sincerament, cap diputat socialista va votar en contra de la reforma, per la qual cosa, els processos de democratització i reconfiguració política s'haurien de fer des de les bases cap amunt, i no com acostuma a pasar, d'amunt cap a baix.
396 lectures
