La submissió voluntària i conscient de la dreta catalana i espanyola als dictàmens del poder financer que representa el BCE presidit per Mario Draghi ens porten a una gran majoria de ciutadans a l'empobriment i la misèria.

No en tenen prou amb les retallades indiscriminades a la sanitat i l'ensenyament, la desinversió en infraestructures, l'increment de les taxes universitàries i dels transports, la pèrdua de drets laborals, les pujades de l'IVA, IRPF, Gas, electricitat... i l'ofegament econòmic dels ajuntaments (administració més propera als ciutadans) que els impedeix tractar adequadament les necessitats de la ciutadania. Per Rajoy, Mas i el BCE, les retallades a la majoria han de continuar, tot i que institucions com la OIT o mitjans d'expressió netament capitalistes com el Financial Times, manifesten el seu rebuig a aquestes polítiques que condemnen a l'empobriment i la misèria al 99% de la població del nostre pais i demanen que s'inverteixi per mantenir i generar ocupació.

El conseller de sanitat vol que qui s'ho pugui permetre se'n vagi a una Mútua. És un pas més per crear un doble sistema sanitari. Un sistema de Mútues per quí s'ho pugui pagar, i un sistema de seguretat social de mínims per la resta. No ens pot sorprendre, doncs abans que Conseller era el responsable de la sanitat privada catalana, i ja se sap que quan la guineu és qui ha de tenir cura de les gallines, el més probable és que ens quedem sense galliner. No ens oblidem que a Catalunya ja paguem 2 cèntims per litre de benzina per financiar la sanitat. No n'hi ha prou?: parlem de cotitzacions, però no de re-pagament.

Les retallades en serveis socials (inclosa la dependència) i en protecció social fa que no es puguin cobrir les necessitats (també les alimentàries) de tots, generant confrontació entre les mateixes persones necessitades, i conduint-nos a un clima de crispació i de descohesió social. No ens equivoquem: els culpables no som tots. No és veritat que hàgim viscut per sobra de les nostres possibilitats: Ni la nostra salut, ni els nostres estudis, ni els salaris, ni els serveis socials estan per sobra de les nostres possibilitats...ni tan sols tenir habitatge està per sobra de les nostres possibilitats. Qui ha especulat amb els diners ha estat la banca. Qui ha tallat l'aixeta del crèdit per l'economia ha estat la banca, i qui ha jugat a l'especulació amb els habitatges generant la bombolla immobiliària ha estat la banca i el govern Aznar (Ley del suelo).

Ara és la mateixa banca qui demana més retallades, i que es crei un “banc dolent� que no és altra cosa que entre tots posem els diners que valen els habitatges que la banca posseeix, per tal que recuperin els diners que han perdut en el joc de l'especulació. No hi ha dret!.

Tothom estem d'acord en què els diners públics s'han de gastar bé, no s'ha de malbaratar ni un euro, però al mateix temps que gastem bé hem de generar ingressos, i aquests han de venir de la mà de la generació d'ocupació i d'una política fiscal justa. La fiscalitat actual fa que les grans fortunes només paguin un 1% dels diners invertits en les SICAV, d'altres, tenen els diners en paradisos fiscals, i d'altres...senzillament no paguen, sabent que la dreta ha procedit a una amnistia fiscal als grans defraudadors.

Ens cal un Pacte fiscal...S�!. Però no ens cal un pacte fiscal que ens confronti amb Espanya, el que ens cal és un pacte fiscal que serveixi per finançar les necessitats dels catalans en una nova organització federal de l'estat, on l'autogovern de Catalunya vagi encaminat a la generació d'ocupació, la redistribució de la riquesa i a garantir la cohesió social. La dreta no vol això, sino que s'estimen més la confrontació nacionalista-centralista com a excusa per continuar ofegant, cadascú al seu territori, a la majoria social, i per aconseguir el seu veritable objectiu: la reducció del bé públic per donar-li als especuladors i que paguem fins i tot per respirar.

La resistència i oposició de la majoria social envers aquestes polítiques és clara. No poden escudar-se en la legitimitat de les urnes. La ciutadania s'ha expressat en una vaga general seguida majoritàriament. La participació ciutadana a les manifestacions són majors que les expectatives dels propis convocants. Les urnes, allà on s'ha demanat la votació dels ciutadans (Andalusia i Astúries) demostren el rebuig a les polítiques neo-liberals, castigant el PP amb la pèrdua de 400.000 vots respecte a les eleccions generals. La resposta de la dreta es redueix a criminalitzar les protestes i incrementar la presència policial i militar per protegir el BCE, fins i tot suspenent temporalment els drets de ciutadania de l'espai Schengen, o el que seria el seu símil, declarant l'estat d'excepció per què la banca continui fent de les seves.

I el resultat d'aquestes polítiques s'està veient. Les cues de l'atur són cada cop més llargues. Fins i tot en un més com aquest en el que s'espera un increment significatiu de la contractació en els sectors turístics, la contractació ha estat 10 vegades menys que amb el govern Zapatero en plena crisi. Cal invertir en serveis públics, en formació, en serveis socials i en generar ocupació. Cal redistribuir la renta...i en definitiva ens cal polítiques socialistes exercides per partits fidels a les necessitats de la gran majoria social que formem els treballadors, els aturats, els pensionistes, els estudiants i els autònoms i petits empresaris. Paga la pena continuar treballant per aquesta aliança de Classe per què en realitat lluitem per la supervivència i per la cohesió social.