17 Jun, 2011

CONDOL PER LA MORT DE L'AMIC CARLES NAVALES

Escrito por baltasarsantos 10:04 | Enlace | comentarios (0) | Retroenlaces (0) | General

L'amic Carles Navales ha mort als 58 anys d'un infart. En Carles va ser Secretari General de CCOO al Baix LLobregat, durant els primers anys de democràcia, coincidint parcialment amb el company Adolfo Corbacho com a secretari general de la UGT del Baix Llobregat. Va ser regidor de cultura de l'ajuntament, un agitador intelectual de l'esquerra plural i un treballador incansable expert en el fet migratori, per destacar alguna de les seves facetes. N'hi ha d'altres: crític musical, instaurà el festival de pallasos de cornellà,

Puc resaltar algunes afinitats i algunes discrepàncies amb la seva ideologia.

Entre les discrepàncies, en Carles representava i representarà un dels valors més actius de la esquerra d'inspiració cristiana, relacionada amb Garcia Nieto i Eduardo Rojo, que avui continuen inspirant tot un corrent esquerrà dins el PSC i de IC (per la herència del PSUC) amb un fort arrelament a ciutats com ara Cornellà.

Relacionat amb la anterior reflexió. una altra de les discrepàncies ideològiques ha estat la seva defensa del model de "Foro Social" com a alternativa d'integració de la joventut, amb amplia participació d'ONG (moltes de elles vinculades a la esglèssia), i com model de renovació ideológica i política.

Però les discrepàncies mai no han estat obstacle per la discusió amigable i fraternal amb el Carles. Fins i tot vaig tenir la oportunitat de col.laborar durant els primers 10 anys en la revista "La Factoria" sent membre del consell de redacció a proposta de la UGT, juntament amb el company Requena.

La Factoria esdevinguè una bona eina de reflexió i debat ideològic plural de l'esquerra catalana.

En quant al seu treball per la immigració, va ser un dels primers en reflexionar i fer propostes integradores en el tracte social i administratiu de la immigració, coordinant el primer informe serios (l'informe de Girona) que acavà en 50 propostes concretes que avui dia continuen tenint plena vigència.

Aquest treball, i la publicació del seu llibre "Ciudadano Mohamed", van servir per validar en Carles com un expert en immigració. En aquest àmbit tambè vaig tenir l'honor de treballar amb ell i amb el company Abdelatif Zouine en un projecte concret de mediació. Es tractava d'un projecte ambiciós de desbarraquització del barri Salas de Viladecans, a on hi havia a prop de 700 persones en un assentament d'infrahabitatges. La tasca conjunta de la UGT, d'AMIC, de l'Ajuntament de Viladecans, del departament d'habitatge de la Generalitat que aleshores portava el company Violant del SNC, i el propi Carles Navales, va possibilitar que aquells immigrants puguessin allotjar-se en pisos de lloguer compartit un cop vençudes la desconfiança dels propietaris dels mateixos. Una bona experiència que ha possibilitat una bona integració de la immigració a Viladecans i una bona cohesió social definida per una dignificació de l'urbanisme i les infraestructures d'un barri obrer com era i és el barri Salas de Viladecans.

Però sobretot vull destacar la seva humanitat, el seu sentit de l'humor àcid i la seva capacitat de cercar nous enfocs als problemes socials que pateix la classe treballadora.

Sobretot, deia: "escriu". Això em deia, i això em consta que li deia a molts companys i companyes que avui formen part dels òrgans de direcció de la UGT, de CCOO, del PSC i de IC. En Carles li concedia un valor fonamental a les idees, però sobretot a les idees escrites que són les que poden romadre al llarg del temps per poder ser contrastades amb l'experiència. Aquest era un dels majors valors afegits d'una persona que tota ella significà un valor afegit que trobarem a faltar, a més d'un amic i company. Una forta abraçada solidària a tots els seus amics i familiars.