14 Nov, 2006

Els enemics acusaven a Juli Cèsar de tenir un desig immoderat de poder. Tenien raó. Però s'ha de reconèixer que el seu govern va fer història.

El nou govern de l’entesa també rep una colla d’acusacions i, per començar, aquest afany del poder pel poder. Ara bé la primera condició per fer alguna cosa, per actuar, és arribar al govern. I si es fa com a resultat d’unes eleccions no hi ha res a dir.

No pensen el mateix els crítics del pacte que troben poc democràtic que el partit més votat no sigui al govern. Ara bé: el nostre model electoral no és presidencialista. S’escullen uns diputats que al seu torn escullen el president, que és qui nomena govern. I donat el sistema de partits són aquests els que orienten els vots d’aquests diputats. Queda, doncs, obert el camí a pactes o acords entre diferents partits. Aquí es critica el paper d’ERC per pactar en un sentit i no en un altre. Però en Carod ho ha explicat clarament: han pensat que són més importants les polítiques socials que el nacionalisme que els uniria a CiU.

Esperem que el nou govern comenci a funcionar i, si pot ser, que faci història (no, no cal que ningú faci el paper de Cèsar... ni el de Brutus).

Juli Cèsar

(Sí, normalment parlo de mi en tercera persona)

7356 lectures

29 Set, 2006

El dia 28 de setembre, el sr. Jordi Sevilla, ministre per a les Administracions Públiques, va ser entrevistat, via Internet, al diari El País. Com que tracta temes que interessen a tots els empleats públics he seleccionat algunes preguntes i respostes que fan referència a un tema que ens preocupa a tots plegats (retribucions) i a un altre tema (la jubilació) que preocupa especialment als que ja tenim uns quants anyets.

P. M'agradaria conèixer la vostra opinió sobre la pèrdua de poder adquisitiu del personal al servei de les Administracions Públiques durant els darrers anys i si considereu que amb l'acord actual amb els agents socials a l'Administració General de l'Estat (AGE) s'arregla aquesta disfunció. S’han previst clàusules de revisió salarial per als empleats públics?

R. És cert que hi ha hagut anys amb pèrdua de poder adquisitiu. D'ençà que sóc ministre els increments anuals, sempre pactats amb els principals sindicats, han capgirat la situació. No crec en clàusules de revisió, perquè estimulen la inflació, en comptes de combatre-la que sempre és el millor.

P. Sr. Sevilla, no creieu que els funcionaris estem molt mal pagats i molt desprestigiats?

R. Jo ho crec, tot i que ja haureu vist que no tothom opina igual. Per això intento millorar any rere any les retribucions i, a través de l'Estatut, dignificar els seus drets i deures. El prestigi social s'ha d'obtenir mitjançant el bon treball que fa la immensa majoria d'empleats públics.

P. Sóc funcionari. El meu sou és, aproximadament, de 36.000 €. L'1 % són 360 €. Diuen que m'apujaran un 2 % + 1 % a les pagues extraordinàries a través del 33 % del complement específic. Aquest 33 % són 80 € al juny i 80 € al desembre: total 160 €. Me'n falten 200 per als 360 €. Per tant, dieu mentides, com cada any, i els medis de comunicació us fan el joc.

R. Us pot semblar poc, però us asseguro que ni jo ni tots els que han signat l'acord diem mentides. Ho comprovareu a la vostra nòmina i també espero que ho digueu a la xarxa.

P. Al començament de la legislatura, recordo les vostres declaracions sobre la necessitat de rejovenir la funció pública on parlàveu de la possibilitat de jubilacions anticipades. Si es manté aquesta idea inicial i s'han de fer actuacions concretes, em podríeu donar dades i terminis?

R. Segueixo creient que és necessari i estic intentant que ho vegin igual els sindicats de la funció pública i la resta del govern. Alguna cosa hi haurà al Pla de millora de l'AGE que farem després d'aprovar l'Estatut de l'Empleat Públic. Sempre seran voluntàries i a partir dels 62 anys.

P. Quan es produirà l'equiparació dels salaris de l'Administració de l'Estat amb els funcionaris de les Comunitats Autònomes i Ens Locals?

R. Les retribucions bàsiques són les mateixes i estan fixades pels Pressupostos anuals. De la mateixa manera que passa entre ministeris, les retribucions complementàries depenen del treball, de les característiques del lloc, de la productivitat, etc. I per això hi ha diferències.

PS: Unes balsàmiques declaracions. Haurem de seguir el bloc que acaba d'inaugurar el ministre:

http://blog.jordisevilla.org

Joan Llurba Gallisà

 (Segueix)
1954 lectures

6 Jul, 2006

Després d’un ràpid examen de la Llei 21/2006, del 20 de juny, de la Llei de mesures de conciliació... de la Generalitat i de l'Acord de Condicions de Treball del Personal Funcionari de l'ORGT, he fet una taula comparativa perquè serveixi com a primer instrument de treball a l'hora d'aclarir quins són els permisos i llicències a què tindran dret els funcionaris de l'Organisme de Gestió Tributària (ORGT) de la Diputació de Barcelona.

Llei 21/2006 (Aplicable als funcionaris de l’Administració General de l’Estat)	Llei de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya (Publicada al BOPC) Resta pendent la publicació al DOGC)	Acord vigent ORGT – Diputació de Barcelona
Pel naixement, acolliment o adopció d’un fill, deu dies a gaudir pel pare a partir de la data de naixement, de la decisió administrativa o judicial d’acolliment o de la resolució judicials per la qual sigui constituïda l’adopció.	ARTICLE 12. PERM�S PER NAIXEMENT, ADOPCIÓ O ACOLLIMENT El progenitor o progenitora que no gaudeix del permís per maternitat té dret a un permís de cinc dies laborables consecutius dins els deu dies següents a la data de naixement, o a l’arribada del menor o la menor adoptat o acollit a la llar familiar en el cas d’adopció o acolliment. En el cas de part, adopció o acolliment múltiple, la durada del permís s’amplia a deu dies si es tracta de dos fills i a quinze dies si en són tres o més. ARTICLE 16. PER�ODE DE VACANCES Si el període del permís de maternitat, de paternitat o d’atenció de fills prematurs coincideix totalment o parcialment amb el període de vacances, la persona afectada gaudeix de les vacances un cop finit el permís. El còmput de les vacances s’inicia l’endemà de la data de finiment del permís.	Pel naixement d’un fill i per la mort, intervenció quirúrgica o malaltia greu d’un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, tres dies, si el fet es produeix a la mateixa localitat de residència; fins a quatre si és fora d’aquesta.
Per la defunció, accident o malaltia greu d’un familiar dins del primer grau de consanguinitat o afinitat, tres dies hàbils quan el succés es produeixi a la mateixa localitat i cinc dies hàbils quan sigui a diferent localitat Quan es tracti de la defunció, accident o malaltia greu d’un familiar dins del segon grau de consanguinitat o afinitat, el permís serà de dos dies hàbils quan el succés es produeixi a la mateixa localitat i quatre dies hàbils quan sigui a diferent localitat.	ARTICLE 19. PERM�S PER MORT, ACCIDENT, HOSPITALITZACIÓ O MALALTIA GREU D’UN FAMILIAR FINS AL SEGON GRAU El permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d’un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat té una durada de dos dies laborables. Aquest permís és ampliable a quatre dies si el fet es produeix en un municipi diferent del municipi del lloc de treball. Excepcionalment i per motius degudament justificats, es pot ampliar el permís fins a sis dies laborables.	Pel naixement d’un fill i per la mort, intervenció quirúrgica o malaltia greu d’un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, tres dies, si el fet es produeix a la mateixa localitat de residència; fins a quatre si és fora d’aquesta.
La funcionària, per lactància d’un fill menor de nou mesos, tindrà dret a una hora diària d’absència del treball, que podrà dividir en dues fraccions. Aquest dret podrà ser substituït per una reducció de la jornada normal en mitja hora a l’inici i al final de la jornada, o en una hora a l’inici i al final de la jornada, amb la mateixa finalitat. Aquest dret podrà ser exercit indistintament pel pare o per la mare, en el supòsit que tots dos treballin. Igualment, la funcionària podrà sol·licitar la substitució del temps de lactància per un permís retribuït que acumuli en jornades completes el temps corresponent. Les funcionàries embarassades tindran dret a absentar-se del treball per a la realització d’exàmens prenatals i tècniques de preparació al part, durant el temps necessari per a la pràctica i prèvia justificació de la necessitat de realitzar-les dins de la jornada de treball.	ARTICLE 14. PERM�S PER LACTÀNCIA 1. El permís per lactància és d’una hora diària d’absència del lloc de treball, la qual es pot dividir en dues fraccions de trenta minuts. En els casos de part, adopció o acolliment múltiple el permís és de dues hores diàries, les quals es poden dividir en dues fraccions d’una hora. El període del permís s’inicia un cop finit el permís per maternitat i té una durada màxima de vint setmanes. 2. A petició de l’interessat o interessada, les hores del permís de lactància es poden compactar per a gaudir-ne en jornades senceres de treball, consecutives o repartides per setmanes, sense alterar el moment d’inici del període de permís i tenint en compte les necessitats del servei. ARTICLE 18. PERM�S PRENATAL 1. Les dones embarassades tenen dret a absentar-se del lloc treball per a assistir a exàmens prenatals i a tècniques de preparació per al part, durant el temps necessari per a dur a terme aquestes pràctiques, amb la justificació prèvia de la necessitat de fer-ho dins la jornada de treball.	La funcionària amb un fill de menys de nou mesos té dret a un permís d’una hora diària d’absència del treball per atendre’l. Aquest període de temps pot ser dividit, a voluntat de la funcionària, en dues fraccions o bé susbstituït per una reducció d’una hora de jornada de treball.
Per concórrer a exàmens finals i altres proves definitives d’aptitud i avaluació a Centres oficials, durant els dies de la celebració.		Per fer exàmens finals i altres proves definitives d’aptitud i avaluació a centres oficials i exercicis de proves i oposicions dins del mateix Organisme, els dies durant els quals tenen lloc les proves o els exàmens, fins a un màxim de 6 dies hàbils cada any. Per a les altres proves i els altres exàmens a centres oficials, el temps indispensable per al desplaçament i la seva celebració.

Joan Llurba Gallisà

1769 lectures

19 Jun, 2006

ARA ÉS HORA DE FER UNA CATALUNYA GRAN

Finalment ha arribat el dia D. No hi ha hagut sorpreses: una petita participació, però els que hem anat a votar hem donat un ampli suport al nou estatut.

És hora, doncs, de posar-lo en funcionament, d'engegar-lo, i en la mesura de com sigui el desenvo­lupament ens acabarà d’entusiasmar.

Com dic al preàmbul, el que demanem molts és fer una Catalunya Gran i Ample on hi capiguem tots. No tancada, petita, parcel·lada, pidolaire, sempre mirant el que ens fan, el que ens deuen...

Si interpretem bé el que diuen els ciutadans a les urnes, veurem que ens diuen això precisament. Les normes territorials, per molt importants que siguin, no entusiasmen.

Però no per això avui no deixo de tenir esperança en el futur que ens durà aquesta nova norma. I també tinc clara una cosa: perquè sigui bo, aquest estatut ha de ser gestionat per partits progressistes capaços de mirar més enllà del melic.

Ara anirem tots de vacances, però desprès de l’estiu haurem de decidir precisament això: qui gestio­na l’estatut en unes altres eleccions que, si se segueix la tradició, tampoc entusiasmaran gaire els ca­talans i ja se n’encarregaran els partits de dretes que així sigui.

Tenim poc temps, però és necessari que entre tots ens impliquem fort en el futur immediat, perquè aquí és on de fet decidirem qui ens haurà de guiar cap a aquesta Catalunya Gran amb la participació de tots i cadascun dels ciutadans.

Robert Sanahuja

182 lectures

31 Mai, 2006

Els celíacs som persones que, degut a una predisposició genètica, reaccionem a la ingesta del gluten, una proteïna present al blat, civada, ordi i sègol.

Les persones que patim aquesta malaltia no podem consumir cap aliment que contingui farina de blat, ordi, sègol, avena i malt, perquè la ingesta d'aliments amb gluten ens produeix una lesió progressiva a les vellositats de l'intestí encarregades d'absorbir els nutrients dels aliments i passar-los a l'organisme.

Únic tractament: la dieta

El tractament d'aquesta malaltia és exclusivament dietètic i consisteix a eliminar tot el gluten de la dieta. Una dieta que s'ha de seguir tota la vida i el compliment rigorós de la qual representa un repte, perquè el gluten pot presentar-se en forma d'additius estabilitzadors, emulsionants, espesseïdors i altres derivats de grans que el contenen i que s'inclouen en aliments processats comercialment. És a dir, els celíacs no ens hem de medicar, però sí que hem de controlar tot el que mengem i bevem, ja que el gluten es troba a la major part dels productes que comprem. Segons la FACE, el 80 % dels productes d'un supermercat conté gluten. Aliments d'un consum tan habitual com els que contenen arrebossats, carns fredes de categories baixes, productes de forn, pastes alimentàries, espesseïdors, salses i condiments utilitzen farines o derivats per a l'elaboració.

El problema, doncs, d’aquesta malaltia és que els productes sense gluten són exageradament cars i que els malalts els hem d’adquirir als preus marcats: la seguretat social no dóna cap mena de subvenció encara que siguin productes de primera necessitat com el pa.

I com que els malalts no ens hem de medicar-se cada dia, potser el mal és aquí. Si el remei fos un medicament estaria subvencionat o fins i tot seria pràcticament gratuït en tractar-se d’una malaltia crònica, però com que la medicació consisteix en una dieta sense gluten, les institucions no s’han plantejat que això suposa una gran despesa afegida a la nostra vida diària.

En aquest moment, l'única administració pública que dóna una ajuda als seus treballadors és la Generalitat de Catalunya que, a través del Fons d’Acció Social, atorga 250 euros anuals.

Faig una crida perquè, si més no, les administracions locals segueixin l’exemple de la Generalitat i creïn un Fons d’Acció Social per a aquesta i altres malalties cròniques.

Enedina Jiménez Morera

220 lectures

23 Mai, 2006

Ja n'hi ha prou de rucades! VOTEM S� !!

Des de la ingenuïtat de representant sindical em costa molt entendre el guirigall a l'entorn del nou estatut de Catalunya. Al capdavall, què ha passat aquí?

• Els diputats del Parlament de Catalunya van fabricar un nou estatut segurament molt bonic però oblidant que l'havien de negociar amb l'empresa, és a dir: Madrid. El 30 de setembre van fer una PLATAFORMA de negociació i no un ESTATUT definitiu. En aquest aspecte, em vaig quedar badant o flipant quan veia com s'aplaudien els uns als altres... com si haguessin fet alguna cosa important. I d'alguna manera ho era: la gran majoria de diputats, prescindint d'afiliacions polítiques, eren capaços de posar-se d'acord... deixant de banda els cagacebes populars, però ni el més ingenu dels representants sindicals confon la plataforma amb el resultat de la negociació i, si té una mica de coneixement, procura no fer gaire propaganda de la plataforma, és a dir, de la carta als Reis Mags. Les plataformes s'han de discutir i aprovar dins de les seccions sindicals o dins dels partits corresponents, però és força prudent no fer-les gaire públiques, perquè sinó els treballadors o els ciutadans se senten estafats quan veuen els resultats concrets de la negociació: "Heu demanat 100 i torneu amb 10... gilipolles!".

• I amb la PLATAFORMA se'n van a Madrid com a nens petits suposant que allí lligaran els gossos amb llonganisses. I sí que és cert que el president del govern havia dit que no tocaria ni una coma, però aquesta imprudent afirmació va fer-la abans de parlar amb el seu partit i, en tot cas, la política es basa si no en la mentida (que Déu n'hi do de les que diuen) sí en l'oblit perpetu del que s'ha dit o fet ahir... cosa menyspreable des del punt de vista moral, però molt convenient de cara a evitar guerres, despeses i disgustos. Massa fe, massa fonamentalisme no és bo: ni feixistes ni comunistes ni monàrquics ni republicans. Aquestes ideologies acaben a garrotades. Siguem pràctics: a fer duros toquen, a fer la viu-viu i quatre dies que hi som passem-s'ho bé!

• I com que aparentment cadascú va a treure alguna cosa no per a Catalunya sinó per al seu partit o per a la seva foto, allò és una olla de grills fins que el president del govern troba el sr. Mas i desencalla la negociació. Un cop obtinguts els vots convergents (que representen, no ho oblidem, gairebé la meitat del Parlament) i, a més a més, els vots "propis" dels socialistes i ben marejats els republicans la resta és bufar i fer ampolles i si el Molt Honorable en surt una mica escaldat ja li buscarem un recanvi que per escornar-se contra els convergents sempre hi ha hagut cua i més ara que el Molt Honorable Pujol se suposa que està jubilat (i fotent-se un bon fart de riure, m'imagino).

• I com que després de pasqües arriben les basques i van molt calents (dels cops que els han fotut a Madrid, no sigueu malpensats), tret dels convergents que s'asseuen a mirar-se el melic i els d'Unió que ensumen (com sempre) un ministeri, el Tripartit s'enfonsa i els republicans s'atabalen primer demanant un vot NUL per seguir xuclant càrrecs que financen el partit i després -gràcies a les bases que, si més no, tenen una mínima estabilitat mental o bé no saben de números- el NO, oblidant naturalment que els cagAcebes populars i els jacobins Ciutadans de Catalunya també demanen el mateix. Un desastre... i més encara quan el Molt Honorable no n'ha tingut prou i rumia en reeditar el Tripartit assegurant que no ha donat mals resultats. Quin optimisme! O quin pessimisme! O és que el sr. Maragall ja s'imagina que perdrà les properes eleccions i que necessitarà els diputats republicans? Li agrada la marxa? És masoquista? Repapieja?

I en aquest moment ja no sap ningú què dimonis diu el nou estatut. El text quedarà eclipsat per les fotos dels líders polítics i per les picabaralles habituals...

I després d'aquesta història, un trist representant sindical en què ha de pensar? En la plataforma que han raspallat (o destralejat, més aviat) a Madrid? No. Ha de rumiar:

• En empassar-se la vergonya aliena que li produeix aquest trist procés.

• En què ha perdut i en què ha guanyat.

• En si es pot o no es pot seguir negociant en aquest moment concret.

• En si, en resum, l’estatut del 2006 és millor que l’estatut del 1979.

I resulta que l'Estatut del 2006 dóna unes competències en matèria de treball (que és el tema que aquí ens interessa) que Catalunya no té amb l'Estatut del 1979. Per exemple:

• Actuacions per acollir immigrants

• Política pròpia sobre horaris comercials

• Ampliació de competències en matèria d'educació

• Marc català de relacions laborals

• Control de la seguretat en el treball i en la prevenció de riscos laborals

• Competències en matèria d’inspecció de treball

• Un sistema de finançament que augmenta els recursos disponibles

• Els drets en l'àmbit laboral segons l'article 25

• I els drets en l'àmbit socioeconòmic segons l'article 45

• I, pel meu gust, el més important és a l'article 6,2:

El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.

Sense la llengua catalana, Catalunya no és res i aquest estatut em sembla que la defensa... i que som una nació també ho diu a algun lloc perdut... És molt? És poc? No ho sé. Però és molt més del que teníem i menys del que tindrem si el país ho sap aprofitar. I per fer-ho ja és hora de deixar-se d'hòsties: que els republicans somniïn amb la independència i els cagacebes en l'imperi on no es pon el sol ni ponen les gallines. Prou de fer el merda! VOTEM S� !!!!!

Assentiré de grat, car només se’m donà
d’almoina la riquesa d’un instant.

Si podien, però, durar
la llum parada, l’ordre clar
dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,
la nostra llengua, el lent esguard
damunt de cada cosa que he estimat!

(Salvador Espriu: Llibre de Sinera)

Marc Aureli

302 lectures

19 Mai, 2006

En inaugurar, a tota presa, l'edifici Lactància, que és la seu central de l’ORGT situat al recinte de Maternitat, algú va dir amb orgull que era un edifici intel·ligent. Aviat vam descobrir que això significava que podies encendre els llums del despatx, però no apagar-los. Bé... potser havies d'anar al despatx del costat per trobar l'interruptor, però no serveix per apagar-los: ho fa un ordinador central: el mateix catxarro que controla, sense èxit, el sistema de calefacció i aire condicionat. I com que el tema de la temperatura és una mica més complex que el dels llums, els resultats són més variats. Començant per qui ha demanat que apaguin l'aparell de climatització i ho arregla jugant amb la finestra i la porta, passant pels llocs on uns tenen calor i d'altres fred, fins als llocs on s'ha d'anar ben abrigat per no passar fred al mes d'agost.

Cada cop més veiem aquests casos on sembla que l'únic que s'ha de fer és trobar un nom, un adjectiu, un verb que faci patxoca i oblidar que les paraules fan referència a coses, fets, pensaments i una rosa amb un altre nom faria la mateixa olor. O dit amb una frase bíblica, pels seus fets el coneixereu. De vegades és difícil saber si les paraules es corresponen amb la realitat, però siguem una mica crítics i com diuen els americans: si sembla un ànec, camina com un ànec i fa cuac-cuac com un ànec és que és un ànec.

Juli Cèsar

160 lectures

15 Mai, 2006

El sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, va publicar el 12 de maig un article que intentem resumir en uns quants punts.

§ La probable aprovació de l'Estatut de Catalunya serà una intensificació de la federalització d'Espanya

§ Efectivament cada augment de l'autogovern de Catalunya produeix un efecte del "jo també" a les altres comunitats autònomes, fins i tot en les que governa el PP.

§ Això no representa cap perill per a la unitat: Alemanya i els Estats Units són estats federals.

§ Hi ha un corrent cap a una nova regionalització que fa malbé l'antic mapa de "Madrid y provincias" tot i els esforços dels nostàlgics de dretes i d'esquerres.

§ La progressiva industrialització d'altres regions d'Espanya farà que el "fet diferencial" català sigui cada cop menys la potència econòmica sinó la cultura i la llengua en primer lloc.

§ El futur d'Europa no és als territoris estatals sinó a les regions econòmiques, algunes de les quals són transfontereres, com Baviera, Llombardia, Països Baixos, Piemont, Baix Rhin...

§ Catalunya conforma, doncs, una regió econòmica pròpia amb un dinamisme que és una arma de doble tall: d'una banda produeix un fet diferencial però de l'altra atrau gent de tota mena que pot acabar produint una societat multiètnica que anorreï la nostra identitat

§ En 10 anys pot produir-se una massa crítica d'immigrants a qui ara ni la classe política ni la societat civil catalana donen importància, perquè aquests immigrants formen part de les classes subalternes.

§ I conclou Giner "... sembla que el que es cou i creix davant tothom, en aquest país, no sigui copsat per una gent que mana, però que entén el món amb una mentalitat pretèrita. És a dir, que no l'entén".

A aquestes reflexions s’hi ha d’afegir el pensament del sociòleg Zygmunt Baumann: les classes altes polítiques i econòmiques no són racistes ni tampoc perceben cap perill en la immigració. Per als poderosos els immigrants són mà d’obra barata que no afecta per a res el seu modus vivendi. En canvi, per als pobres els immigrants representen una dura competència a l’hora d’accedir als recursos: llocs de treball, educació, sistema sanitari, beques, ajudes socials...

Robert Sanahuja i Joan Llurba

187 lectures

9 Mai, 2006

Doncs jo votaré S�, perquè:

v Aquest nou estatut defineix una nova forma de convivència entre Catalunya i la resta de comunitats autònomes basada en el coneixement i el respecte mutu.

v Ens allunya tant de l’independentisme d’Esquerra Republicana com el de l’Espanya de pandereta del Partit Popular.

I encara un altre motiu:

v Aquest estatut manté els nostres trets diferencials i, sense renunciar-hi, ens acosta a Europa i a les seves Institucions, un fet important per poder planificar el nostre futur, a part que podrem gestionar millor els nostres recursos.

Penseu que qui ha posat pals a les rodes han estat els partits nacionalistes que mentre van dient, amb la boca gran, que el seu interès és a Catalunya, s’ha demostrat que el més important per a ells és la pròpia estratègia de partit: CiU vol recuperar el poder com més aviat millor, ERC anar cap opcions independentistes ja sense cap mirament i, no cal dir, el PP perquè això de l’Espanya plural no s’ho creu.

Esquerra Republicana amb el “NO� s’ha automarginat de les polítiques que pugui dur a terme el govern de Catalunya i, per tant, espero que actuï en conseqüència.

Robert Sanahuja Sanahuja

443 lectures

8 Mai, 2006

Com diu en Salvador Cardús a un article a l’Avui, “ras i curt: els referèndums són per dir amén�. I, normalment, si no es diu amén hi ha d'haver un canvi de govern, com a mínim.

Potser aquesta és la millor raó per votar NO el proper referèndum de l'Estatut. No té cap sentit que un projecte d’aquesta importància tingui l’oposició d’una part del govern i el suport d’una part de l’oposició. Això per no parlar dels problemes, llegiu “passar el ribot�, que ha patit durant la tramitació a les Corts espanyoles.

De fet, els problemes comencen al principi, quan el govern va fer anar endavant un Estatut que no era cap preocupació de la gent. Quina diferència amb els crits de “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia!�

I de l’estatut, què se’n sap? Doncs sembla que ja se’n ha perdut el rastre. Dubto que gaire gent en conegui el contingut actual i, segurament, li preocupa a menys gent encara. És el govern... bé: una part, qui ens dirà que n'és de bo el nou Estatut. Potser perquè no tenen grans coses més que ensenyar com a resultat del seu mandat.

Donat el caràcter cada vegada més laic de la societat, sembla un bon moment per no dir amén i votar NO.

Juli Cèsar

441 lectures

20 Abr, 2006

Segons un article d'en Joan Escofet al diari digital laMalla.net, del 19 d'abril,

Aquest dimecres, s'ha celebrat el Dia del Municipi que ha tingut com a eix central un discurs del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, davant de desenes d'alcaldes (de tots els colors polítics) de Catalunya. En aquest discurs, el president ha aprofitat per fer un anunci. Maragall ha renunciat a la nova organització territorial de Catalunya de les set vegueries famoses i ha assegurat que "no hi ha temps" per aprovar el nou mapa territorial. Maragall, doncs, deixa la reforma per una altra legislatura. En la seva intervenció, el president ha recordat el tarannà municipalista del seu Govern i ha aprofitat per prometre "més recursos, més competències i més corresponsabilitat" entre els consistoris i la plaça Sant Jaume de Barcelona.

En la seva intervenció, Maragall ha explicat que les set vegueries catalanes i la substitució de les quatre diputacions no es farà en aquesta legislatura perquè "no hi som a temps". Malgrat el retard, el president ha recordat que el nou mapa territorial de casa nostra es farà ja que és un compromís del tripartit i ha promès abordar-lo "tant aviat com sigui possible".

Hi ha moltes persones que agraïm al president de la Generalitat que aclareixi una mica el futur (o no futur) de les Diputacions catalanes i dels que hi treballem. Tant nosaltres com, suposem, els més de quatre mil treballadors de la Diputació de Barcelona i Organismes o consorcis que en depenen respirarem una temporadeta més tranquils. No sabem si el govern de la Generalitat hi és o no hi és a temps, però sí que estem raonablement segurs que abans de liquidar les diputacions qualsevol govern s’ho hauria de pensar molt, molt de temps. Per substituir uns ens que funcionen bé per unes vegueries de les quals ni tan sols se saben les “fronteres� fa falta molt de temps i, especialment, escoltar abans de fer-ho els principals interessats: els municipis, la gent i, no cal dir, els treballadors d’aquestes diputacions.

Que la divisió territorial actual de Catalunya és obsoleta i va ser establerta sense escoltar ningú és indubtable. Ara bé, aquesta i qualsevol divisió administrativa amb els anys agafa pes i acaba per adquirir una certa naturalitat. Només s’han de veure les divisions frontereres entre els estats, com la que es va establir el 1658 entre França i Espanya que va partir en dos trossos (de difícil soldadura ja) Catalunya per comprendre que és molt fàcil i ràpid fer divisions territorials però en canvi fan falta molts anys o segles per aconseguir que la gent s’hi acostumi i que facin un servei.

Les diputacions actuals fan aquest servei a la comunitat, als municipis de qui depenen. Esperem que la Generalitat les substitueixi per uns ens capaços de fer encara més servei a tothom.

158 lectures

19 Abr, 2006

142 lectures

18 Abr, 2006

Si pot llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Benvingut a la Catosfera. Esperem que sigui productiu

123 lectures