31 Mai, 2006
La malaltia celíaca
Els celíacs som persones que, degut a una predisposició genètica, reaccionem a la ingesta del gluten, una proteïna present al blat, civada, ordi i sègol.
Les persones que patim aquesta malaltia no podem consumir cap aliment que contingui farina de blat, ordi, sègol, avena i malt, perquè la ingesta d'aliments amb gluten ens produeix una lesió progressiva a les vellositats de l'intestí encarregades d'absorbir els nutrients dels aliments i passar-los a l'organisme.
Únic tractament: la dieta
El tractament d'aquesta malaltia és exclusivament dietètic i consisteix a eliminar tot el gluten de la dieta. Una dieta que s'ha de seguir tota la vida i el compliment rigorós de la qual representa un repte, perquè el gluten pot presentar-se en forma d'additius estabilitzadors, emulsionants, espesseïdors i altres derivats de grans que el contenen i que s'inclouen en aliments processats comercialment. És a dir, els celíacs no ens hem de medicar, però sí que hem de controlar tot el que mengem i bevem, ja que el gluten es troba a la major part dels productes que comprem. Segons la FACE, el 80 % dels productes d'un supermercat conté gluten. Aliments d'un consum tan habitual com els que contenen arrebossats, carns fredes de categories baixes, productes de forn, pastes alimentàries, espesseïdors, salses i condiments utilitzen farines o derivats per a l'elaboració.
El problema, doncs, d’aquesta malaltia és que els productes sense gluten són exageradament cars i que els malalts els hem d’adquirir als preus marcats: la seguretat social no dóna cap mena de subvenció encara que siguin productes de primera necessitat com el pa.
I com que els malalts no ens hem de medicar-se cada dia, potser el mal és aquí. Si el remei fos un medicament estaria subvencionat o fins i tot seria pràcticament gratuït en tractar-se d’una malaltia crònica, però com que la medicació consisteix en una dieta sense gluten, les institucions no s’han plantejat que això suposa una gran despesa afegida a la nostra vida diària.
En aquest moment, l'única administració pública que dóna una ajuda als seus treballadors és la Generalitat de Catalunya que, a través del Fons d’Acció Social, atorga 250 euros anuals.
Faig una crida perquè, si més no, les administracions locals segueixin l’exemple de la Generalitat i creïn un Fons d’Acció Social per a aquesta i altres malalties cròniques.
Enedina Jiménez Morera
176 lectures
