23 Mai, 2006

Amb l'Estatut, res de fer el merda!

Enviat per Joan 00:25 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (1) | General

Ja n'hi ha prou de rucades! VOTEM S� !!

Des de la ingenuïtat de representant sindical em costa molt entendre el guirigall a l'entorn del nou estatut de Catalunya. Al capdavall, què ha passat aquí?

• Els diputats del Parlament de Catalunya van fabricar un nou estatut segurament molt bonic però oblidant que l'havien de negociar amb l'empresa, és a dir: Madrid. El 30 de setembre van fer una PLATAFORMA de negociació i no un ESTATUT definitiu. En aquest aspecte, em vaig quedar badant o flipant quan veia com s'aplaudien els uns als altres... com si haguessin fet alguna cosa important. I d'alguna manera ho era: la gran majoria de diputats, prescindint d'afiliacions polítiques, eren capaços de posar-se d'acord... deixant de banda els cagacebes populars, però ni el més ingenu dels representants sindicals confon la plataforma amb el resultat de la negociació i, si té una mica de coneixement, procura no fer gaire propaganda de la plataforma, és a dir, de la carta als Reis Mags. Les plataformes s'han de discutir i aprovar dins de les seccions sindicals o dins dels partits corresponents, però és força prudent no fer-les gaire públiques, perquè sinó els treballadors o els ciutadans se senten estafats quan veuen els resultats concrets de la negociació: "Heu demanat 100 i torneu amb 10... gilipolles!".

• I amb la PLATAFORMA se'n van a Madrid com a nens petits suposant que allí lligaran els gossos amb llonganisses. I sí que és cert que el president del govern havia dit que no tocaria ni una coma, però aquesta imprudent afirmació va fer-la abans de parlar amb el seu partit i, en tot cas, la política es basa si no en la mentida (que Déu n'hi do de les que diuen) sí en l'oblit perpetu del que s'ha dit o fet ahir... cosa menyspreable des del punt de vista moral, però molt convenient de cara a evitar guerres, despeses i disgustos. Massa fe, massa fonamentalisme no és bo: ni feixistes ni comunistes ni monàrquics ni republicans. Aquestes ideologies acaben a garrotades. Siguem pràctics: a fer duros toquen, a fer la viu-viu i quatre dies que hi som passem-s'ho bé!

• I com que aparentment cadascú va a treure alguna cosa no per a Catalunya sinó per al seu partit o per a la seva foto, allò és una olla de grills fins que el president del govern troba el sr. Mas i desencalla la negociació. Un cop obtinguts els vots convergents (que representen, no ho oblidem, gairebé la meitat del Parlament) i, a més a més, els vots "propis" dels socialistes i ben marejats els republicans la resta és bufar i fer ampolles i si el Molt Honorable en surt una mica escaldat ja li buscarem un recanvi que per escornar-se contra els convergents sempre hi ha hagut cua i més ara que el Molt Honorable Pujol se suposa que està jubilat (i fotent-se un bon fart de riure, m'imagino).

• I com que després de pasqües arriben les basques i van molt calents (dels cops que els han fotut a Madrid, no sigueu malpensats), tret dels convergents que s'asseuen a mirar-se el melic i els d'Unió que ensumen (com sempre) un ministeri, el Tripartit s'enfonsa i els republicans s'atabalen primer demanant un vot NUL per seguir xuclant càrrecs que financen el partit i després -gràcies a les bases que, si més no, tenen una mínima estabilitat mental o bé no saben de números- el NO, oblidant naturalment que els cagAcebes populars i els jacobins Ciutadans de Catalunya també demanen el mateix. Un desastre... i més encara quan el Molt Honorable no n'ha tingut prou i rumia en reeditar el Tripartit assegurant que no ha donat mals resultats. Quin optimisme! O quin pessimisme! O és que el sr. Maragall ja s'imagina que perdrà les properes eleccions i que necessitarà els diputats republicans? Li agrada la marxa? És masoquista? Repapieja?

I en aquest moment ja no sap ningú què dimonis diu el nou estatut. El text quedarà eclipsat per les fotos dels líders polítics i per les picabaralles habituals...

I després d'aquesta història, un trist representant sindical en què ha de pensar? En la plataforma que han raspallat (o destralejat, més aviat) a Madrid? No. Ha de rumiar:

• En empassar-se la vergonya aliena que li produeix aquest trist procés.

• En què ha perdut i en què ha guanyat.

• En si es pot o no es pot seguir negociant en aquest moment concret.

• En si, en resum, l’estatut del 2006 és millor que l’estatut del 1979.

I resulta que l'Estatut del 2006 dóna unes competències en matèria de treball (que és el tema que aquí ens interessa) que Catalunya no té amb l'Estatut del 1979. Per exemple:

• Actuacions per acollir immigrants

• Política pròpia sobre horaris comercials

• Ampliació de competències en matèria d'educació

• Marc català de relacions laborals

• Control de la seguretat en el treball i en la prevenció de riscos laborals

• Competències en matèria d’inspecció de treball

• Un sistema de finançament que augmenta els recursos disponibles

• Els drets en l'àmbit laboral segons l'article 25

• I els drets en l'àmbit socioeconòmic segons l'article 45

• I, pel meu gust, el més important és a l'article 6,2:

El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.

Sense la llengua catalana, Catalunya no és res i aquest estatut em sembla que la defensa... i que som una nació també ho diu a algun lloc perdut... És molt? És poc? No ho sé. Però és molt més del que teníem i menys del que tindrem si el país ho sap aprofitar. I per fer-ho ja és hora de deixar-se d'hòsties: que els republicans somniïn amb la independència i els cagacebes en l'imperi on no es pon el sol ni ponen les gallines. Prou de fer el merda! VOTEM S� !!!!!

Marc Aureli