15 Mai, 2006
Reflexions d'en Salvador Giner
El sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, va publicar el 12 de maig un article que intentem resumir en uns quants punts.
§ La probable aprovació de l'Estatut de Catalunya serà una intensificació de la federalització d'Espanya
§ Efectivament cada augment de l'autogovern de Catalunya produeix un efecte del "jo també" a les altres comunitats autònomes, fins i tot en les que governa el PP.
§ Això no representa cap perill per a la unitat: Alemanya i els Estats Units són estats federals.
§ Hi ha un corrent cap a una nova regionalització que fa malbé l'antic mapa de "Madrid y provincias" tot i els esforços dels nostàlgics de dretes i d'esquerres.
§ La progressiva industrialització d'altres regions d'Espanya farà que el "fet diferencial" català sigui cada cop menys la potència econòmica sinó la cultura i la llengua en primer lloc.
§ El futur d'Europa no és als territoris estatals sinó a les regions econòmiques, algunes de les quals són transfontereres, com Baviera, Llombardia, Països Baixos, Piemont, Baix Rhin...
§ Catalunya conforma, doncs, una regió econòmica pròpia amb un dinamisme que és una arma de doble tall: d'una banda produeix un fet diferencial però de l'altra atrau gent de tota mena que pot acabar produint una societat multiètnica que anorreï la nostra identitat
§ En 10 anys pot produir-se una massa crítica d'immigrants a qui ara ni la classe política ni la societat civil catalana donen importància, perquè aquests immigrants formen part de les classes subalternes.
§ I conclou Giner "... sembla que el que es cou i creix davant tothom, en aquest país, no sigui copsat per una gent que mana, però que entén el món amb una mentalitat pretèrita. És a dir, que no l'entén".
A aquestes reflexions s’hi ha d’afegir el pensament del sociòleg Zygmunt Baumann: les classes altes polítiques i econòmiques no són racistes ni tampoc perceben cap perill en la immigració. Per als poderosos els immigrants són mà d’obra barata que no afecta per a res el seu modus vivendi. En canvi, per als pobres els immigrants representen una dura competència a l’hora d’accedir als recursos: llocs de treball, educació, sistema sanitari, beques, ajudes socials...
Robert Sanahuja i Joan Llurba
166 lectures
