25.05.12

Europa a la intemperie

Post in General at 11:45 : Lectures¸ (43)

OPINIÓN ı De los mercados de trabajo a la especulación de vidas y derechos

Europa a la intemperie

“Hago el trabajo de Dios” (Lloyd Blankfein, director general de Goldman Sachs, citado por Marc Roche en "El Banco. Cómo Goldman Sachs dirige el mundo")

Siguiendo la senda del nuevo fantasma que hoy recorre Europa, unas reflexiones sobre la utilización de los mercados de trabajo harían prescindible cualquier consideración y análisis, más allá de dos posibles opciones para acabar con la situación de crisis económica y desempleo que hoy se extiende por la propia Europa y afecta directamente a casi 25 millones de personas y sus familias.

Una, algo radical, destinada a trabajadores, desempleados, jóvenes, mujeres, parados de larga duración y perceptores de medidas de protección social o pensiones, sería aplicarles las recomendaciones de Jonathan Swift en su Humilde propuesta para evitar que los niños irlandeses, de gente pobre, sean una carga para sus padres o la nación, y para que la sociedad se beneficie de ellos: asarlos o cocerlos o hervirlos y comérselos. Complicado, sí, pero viendo lo que se viene haciendo con las personas y sus vidas en distintos países europeos tampoco lo descartemos.

Otra posibilidad, avalada por la experiencia práctica, es aplicar los mini salarios de 400 euros/mes o 55 céntimos/ hora, como, de hecho, viene haciendo ¿con ejemplaridad? Alemania a millones de trabajadores. Incluso si ese tratamiento salarial puede estimarse como excesivamente generoso, ¿por qué no extender y generalizar un micro salario inferior a los citados para un objetivo de pleno empleo?

¿Qué podemos esperar de la gestión de una crisis donde predominan el poder y los criterios de aquellos que la provocaron y que vuelven a insistir en las políticas que fueron responsables de la propia crisis?

¿Puede hablarse de un verdadero sentido de la responsabilidad y solidaridad cuando se ha constatado, con los recientes datos de desempleo en Europa, que esas políticas llamadas de austeridad, han generado más paro, más desigualdad y más injusticia social?

¿Estamos ante una respuesta a la crisis o frente a una operación política, social y económica que pretende un nuevo diseño de la convivencia, un cambio en la correlación de fuerzas y equilibrios sociales, de manera que para unos segmentos de la ciudadanía, los más numerosos y frágiles, se instale la amenaza de la crisis como un modelo de vida permanente, de forma que se hace más estable para otros sectores, lo más minoritarios, un hábitat de creciente poder político y social con mayor rentabilidad económica y financiera?

Uno de los problemas más evidentes del proceso de construcción europea, junto al déficit político, ha sido el escaso compromiso por la armonización de los mercados de trabajo. No sólo han sido insignificantes y limitadas las iniciativas de coordinación de políticas de empleo, sino que además se han encontrado con una controversia desde distintas ópticas. Una visión conservadora de las condiciones de trabajo, inclinada a la desregulación, la precariedad y la flexibilidad arbitraria. Añádase a ello una visión nacional de las políticas de empleo como elementos de competencia entre los propios países de la Unión. En este sentido han ido históricamente las diferentes pero concordantes reformas laborales acometidas por los gobiernos de los estados: obviando una dimensión europea, para lanzarse a una competencia que ha pasado de ser a la asiática a ser a la europea, y sin tener en cuenta una eficaz coordinación a partir de los Planes Nacionales, a la que forzó la movilización sindical internacional a mediados de los años 90.

Tras el estallido de la crisis financiera mundial en 2008, y después del escándalo evidente de los comportamientos de los sistemas de control, de las agencias de calificación, las entidades y corporaciones bancarias, hasta los responsables más conservadores advirtieron de la necesidad de “reinventar el capitalismo”, incluso de “hacer un paréntesis en los criterios capitalistas”, eso sí, para que fuese el sector público el que, canalizando recursos de todos los ciudadanos, volviese a poner a punto la máquina de gestión financiera mundial. ¡Y de qué manera y con qué ímpetu!

Lejos quedan ya el capitalismo con conciencia, el capitalismo social o el capitalismo inteligente. Hoy, los agentes económicos, tras su pompa y boato, las entidades y responsables financieros bien podrían sintetizar su codicia respondiendo como lo hacía aquel al que le increparon ¡Egoísta! Y, sorprendido, respondía ¿Egoísta yo? ¡Una mierda… pa mí¡

Podemos coincidir con los que afirman que este periodo de crisis se está aprovechando para cambiar el modelo de convivencia, social y laboral, y las correlaciones de fuerzas entre los distintos sectores y agentes sociales hacia un escenario más reaccionario que conservador.

Al margen de la políticas económicas de austeridad, que se demuestran insuficientes o más bien contraproducentes para cambiar la orientación y estabilizar el espacio económico por no asumir los Eurobonos o un nuevo papel del Banco Central Europeo que se acerque al modelo de Reserva Federal americana, la total ausencia de políticas de crecimiento mediante inversión o políticas industriales ha hecho caer las medidas anti crisis en el conjunto de los ciudadanos, especialmente en aquellos sectores ya de por sí castigados por la actual situación.

Es por ello que se observan las actuaciones contra el mercado de trabajo, la protección social y los servicios públicos. En esto sí, las instituciones financieras internacionales dictan orientaciones y tienen claros sus objetivos, con el seguidismo y entusiasmo a veces de las propias instituciones europeas. Aplicando métodos que sortean los procedimientos y la legitimidad democráticos.

Una de las bases de la convivencia en democracia es el derecho al trabajo y el derecho del trabajo: un trabajo digno y con derechos. Para conseguirlo están las políticas públicas, la iniciativa empresarial, el diálogo social y la negociación colectiva. No es baladí que en el objetivo de las reformas laborales esté debilitar la negociación colectiva. La individualización de las relaciones laborales quiebra el equilibrio de fuerzas entre empresario y trabajador en detrimento de éste. Los recortes en los derechos de contratación colectiva afectan al trabajo de las personas y sus garantías laborales en la empresa, en el sector y también en los ámbitos territoriales. De igual manera, hasta sectores empresariales racionales consideran que es lesiva esta debilidad a la hora de integrar todos los factores de la empresa en un desarrollo positivo de la actividad.

Las reformas del mercado de trabajo están exigiendo la precariedad de la contratación, la libre disposición por parte del empresario de la flexibilidad interna de los trabajadores y el abaratamiento y ampliación de las causas del despido, prácticamente al libre albedrio del empleador. Es todo el ciclo de la vida de las personas el que se pone a disposición de quien tenga a bien contratarle.

“mientras musito escribo una vez más la gran pregunta incontestable ¿ eso que se adivina más allá del último confín es aún la vida ? (últimos versos de Entreguerras, José Manuel Caballero Bonald)

El desempleo en Europa se acerca ampliamente a un cuarto de la población juvenil. En países como España estas cifras se doblan. Hay jóvenes que en la época de crecimiento dejaron los estudios para trabajar y, llegada la crisis, no tienen ni empleo ni formación para acceder al mercado de trabajo. Otros jóvenes disponen de amplia formación y cualificación y no encuentran trabajo o lo aceptan en tareas distintas, muchas veces en puestos de diferente o inferior titulación a la que dedicaron años para prepararse. La oferta de contratos basura, prácticas abusivas o con periodos de prueba tan amplios que al final son sustituidos por otros, es la propuesta que desde las orientaciones europeas e internacionales se está aplicando a las reformas laborales de los estados. Si, además, se plantean salarios distintos de inserción o por edades para el mismo trabajo, se comprende la lógica conservadora del recorte en la negociación colectiva que ya debilita a los más frágiles.

Recortes en la educación, la sanidad, las prestaciones sociales y el seguro de desempleo, condicionamientos y limitación de las pensiones de la seguridad social, mientras se anima a suscribir fondos de pensiones privados, reducción del número y calidad de empleos públicos, anuncios sobre la limitación del derecho de huelga, se sustentan en un mercado de trabajo donde la inseguridad haga eficaz esta política del miedo. Miedo al presente y al futuro, miedo a un trabajo precario y a perderlo, miedo al desamparo en la enfermedad o al acceso a la educación de los hijos, miedo a la vejez.

No es, por tanto, sólo una política económica la que se nos arroja. Es una estrategia política para un nuevo diseño de la vida colectiva, donde competitividad, modernidad, crecimiento hay que traducirlos por lo que siempre significaron: explotación, marginación y desigualdad.

Asistimos pues a toda una estrategia política porque, frente a las enormes cortapisas y dificultades para volver al control democrático de los movimientos, actividades y grupos financieros o aplicar una tibia tasa para las operaciones entre estas entidades, está siendo muy fácil conceder billones a la banca europea al 1% en tres años, que reinvierte en mecanismos que aumentan sus beneficios sin que lleguen a las actividades productivas.

Cedefop, el instrumento de la UE para la formación profesional, ha previsto que en 2020 habría 7 millones de empleos más que hoy. Igualmente, estimaba que habría 73 millones de otras posibilidades de empleo para reemplazar a personas que acceden a la jubilación o cambian de trabajo. Habrá asimismo un cambio de los niveles de cualificación de los empleos: aumentarán en 16 millones los empleos de alta cualificación y se reducirán también en 16 millones los de baja cualificación. Los de cualificación media se mantendrán en torno al 50%. ¿Podrá un mercado de trabajo desregulado, con una flexibilidad arbitraria, responder a los desafíos de hacer posible unos colectivos profesionales cada vez más exigidos de cualificación?

Abundan las contradicciones entre el propio Tratado de Lisboa, que exige preservar la cohesión social, las mismas orientaciones de la estrategia Europa 2020, y las medidas de recorte social y laboral que se alientan desde las instituciones europeas. Ya no es excusa la intervención o no de un país. En nada se diferencian las medidas tomadas y previstas por el gobierno de España de los recortes en Portugal o Grecia.

Los muy prudentes objetivos de la estrategia Europa 2020 no se compadecen con las medidas que se van tomando por los responsables políticos. ¿Será posible tener ocupada al 75% de la población entre 20 y 64 años? ¿Veremos el 3% del PIB de la UE invertido en I+D? ¿De verdad que estas políticas de austeridad reducirán en 20 millones las personas amenazadas por la pobreza? Los recortes en los sistemas públicos de educación ¿reducirán a menos del 10% el abandono escolar y lograrán que el 40% de la generación más joven acceda a estudios superiores completos? Los objetivos energéticos, que deberían ser en el contexto mundial una prioridad, no acogerán un compromiso real de la UE, igual que tampoco otros temas de trascendencia política como la integración de Turquía o la atención y apoyo a los procesos democráticos del norte de África. La política económica y el frente político por la desregulación laboral y recorte de derechos están hipotecando el conjunto de la acción de la UE.

Las políticas de educación y formación de la UE recibieron un impulso político con la culminación del Proceso de Copenhague y la firma, en diciembre de 2010, por los ministros de educación de la UE y los interlocutores sociales de ámbito europeo, del Comunicado de Brujas para la coordinación de la formación profesional en Europa. A la espera de las iniciativas que en él se recogen, podemos adivinar un menor efecto si se aplican en un mercado laboral ni receptivo ni permeable a las políticas educativas por la propia precariedad laboral. Contrarrestar el abandono escolar, reconocer la educación no formal e informal para responder más de 80 millones de personas que trabajan en Europa con la experiencia suficiente pero sin ningún diploma o certificación, abordar la educación de adultos o potenciar la cooperación entre las enseñanzas profesionales y las enseñanzas superiores será cada vez más complejo en el nuevo marco que limita las inversiones en educación.

El mercado de trabajo europeo debe sustentarse en una educación y formación que garantice la ocupación de las personas y una mayor capacidad de competir para empresas y productos. La Confederación Europea de Sindicatos ha planteado para ello la necesidad de invertir en educación y formación a lo largo de toda la vida: sosteniendo una educación inicial de alta calidad, desde preescolar, financiada por el sector público, igualdad de acceso a la educación, reconocimiento de la experiencia profesional, facilitar el paso de la educación a la vida profesional, etc. Es en estas políticas de inversión y apuesta por los servicios públicos en las que asistimos a reiterados recortes que condicionarán iniciativas europeas como “Nuevos conocimientos y empleos” y “Juventud en movimiento”.

En Julio de 2011 el Comité Económico y Social Europeo (CESE), a solicitud de la Presidencia polaca de la UE, elaboró un dictamen sobre el futuro del mercado de trabajo en Europa y las repuestas a las tendencias demográficas en el que ponía de manifiesto que las potencialidades de empleo en Europa podrían ser aprovechadas “si se aplica una política de crecimiento selectiva y se impulsa un empleo de calidad sujeto al régimen de seguridad social”.

El CESE, institución tripartita consultiva de la UE, afirmaba que las potencialidades de ocupación vienen de integrar la formación inicial y continua, puestos de trabajo productivos y de calidad, sistemas de seguridad social eficientes y medidas de conciliación de la vida laboral y familiar.

…Si nos pincháis, ¿no sangramos? Si nos cosquilleáis ¿no reímos? Si nos envenenáis ¿no nos morimos? Y si nos ultrajáis, ¿no nos vengaremos?... (Shylock, en el acto tercero del Mercader de Venecia. William Shakespeare).

En esta coyuntura, seguramente asistimos a un momento histórico para el diseño de un nuevo orden, etapa, sistema- póngale cada uno el nombre que quiera- de convivencia social en todos los ámbitos: desde lo local al espacio internacional. Un nuevo modelo universal que puede regir el mundo para decenios.

Los sectores e intereses que rigen la economía han lanzado y están aplicando su opción, amparados por una lógica conservadora, en la que el sistema y procedimientos democráticos son una anécdota supeditada a la causa superior de los mercados y poderes financieros. Es una acción perfectamente organizada y sin control democrático, que ha usurpado el espacio internacional para la acción y, a veces, la terminología de conceptos vinculados al progreso. Europa es una buena muestra de ello. El Consejo Europeo de 1 y 2 de Marzo insistía en las políticas de austeridad y los recortes, al mismo tiempo que instaba a los gobiernos a seguir en la senda de los objetivos de la Estrategia Europa 2020…

En la lógica que han impuesto los gobiernos nacionales se espera para un cambio el posible triunfo de la izquierda en Francia. No estaría mal, pero el problema de fondo sería mantener esa hegemonía de la interlocución de los gobiernos soslayando criterios ideológicos. Porque al final se impone la lógica conservadora. Una lógica que se ha llevado por delante no sólo a gobiernos progresistas, sino que ha puesto a las propias organizaciones de izquierda política en riesgo de irrelevancia.

Con todo el respeto a su legitimidad, yo no tengo nada que ver ideológicamente con la Sra. Merkel; con los trabajadores alemanes sí. Por eso son arriesgadas las expresiones mayestáticas que extienden a toda la ciudadanía de un país la expresión ideológica de su gobierno. Ese es posiblemente el déficit intelectual de la izquierda con los ciudadanos europeos. Se ha limitado o se ha sacrificado una visión alternativa de la izquierda europea al ejercicio responsable de las tareas de los gobiernos. ¿Es sentencia divina que no son compatibles?

Los hombres y mujeres de Europa necesitan constatar que todo lo que viene de Europa no es un riesgo para su seguridad laboral y social. Para ello, la izquierda europea tiene que articular un proyecto con el que se identifiquen las personas en su país y en Europa, en sintonía. Un Programa de Progreso para Europa que priorice la construcción política, reconocible y articulado en los ámbitos locales, regionales, nacionales y europeo. Una nueva referencia para la construcción y convivencia europeas sobre la base de las conquistas sociales históricas que hicieron de Europa una referencia en el mundo, y llevó a afirmar al presidente Lula, de Brasil, que el modelo social europeo debía considerarse patrimonio de la humanidad.

La actual amenaza europea a los derechos sociales y el trabajo, si no es capaz de generar una alternativa política progresista, será un alimento para la aparición de movimientos populistas, racistas e intolerantes, verdadero riesgo para la construcción y convivencia europeas.

En este contexto, es clave el papel del movimiento sindical europeo. Nunca, en estas circunstancias, el Sindicato tuvo tanta trascendencia y dimensión desde la empresa hasta Europa. Las propuestas de orden económico y social de la CES, el ofrecimiento del Nuevo Contrato Social para Europa y la respuesta responsable sindical a un desenfreno de gestión política y económica, deberían ser atendidas por las instituciones y la patronal.

Las movilizaciones llevadas a cabo en los distintos países suponen una contestación clara y contundente a una agresión sin precedentes. En esta coyuntura, las organizaciones sindicales, en todos y cada uno de los países, ya saben que, tarde o temprano, las campanas doblan por todos los trabajadores europeos. Sumar a otras organizaciones de carácter social y plural a las reivindicaciones significa, desde el mundo del trabajo, defender la dignidad de la ciudadanía europea. Para avanzar en las movilizaciones europeas, en la perspectiva, no descartable, de la confluencia en un conflicto social global de carácter europeo, que por encauzarse por los procedimientos democráticos, también cerraría el paso a una tragedia social europea que pueden desatar unas políticas auténticamente anti sistema.

Está en juego el futuro de la convivencia en un marco de decencia y dignidad humana. Pueden ganar ellos, pero, a la larga, como alguien se preguntó, ¿hasta cuándo pueden coexistir una economía sana y una sociedad enferma?

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

18.05.12

Nit i dia contra la reforma laboral

Post in General at 22:51 : Lectures¸ (88)

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

11.03.12

Petición para que se retire la Reforma Laboral y se negocie con los agentes sociales

Post in General at 19:01 : Lectures¸ (140)

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

07.07.11

David Paraire.., sindicalista i company com a pocs!.

Post in General at 22:49 : Lectures¸ (380)

DIUMENGE 3 DE JULIOL DE 2011 pER: mAXI.

BLOG: http://bloc.maxi.cat

Aquest article, és un "al·legat" en defensa d'allò que per a molts és fer sindicalisme de classe, i en concret, d'un company (i amb el seu permís, amic) que s'ha trobat en una situació com tants i tants d'altres treballadors/es és troben actualment.., en la tessitura de defensar els drets i la qualitat de les condicions de treball, en front a les "exigències" que el mercat i les necessitats dels patrons hi tenen: un ERO, i l'intent per part del patró, de rebaixar el nivell del control social dels afers econòmics de l'empresa. David, aquest article és la meva humil opinió sobre la teva fermesa, i la teva feina.

David, és d'aquelles persones que ho tenen clar, i que defensen per sobre de tot, que els treballadors i treballadores siguem quelcom més que simple mercaderia a exprimir segons les necessitats del patró, tot i que en aquesta lluita permanent (allò que alguns continuem defensant com a definició, de la lluita de classes), no el resta de valorar els necessaris equilibris constants per tal que l'activitat i l'economia del centre sigui suficient per a cobrir-los sense caure en l'explotació o abús (tant els interessos dels uns, com els dels altres). Si d'alguna cosa és defensor, és de que el treball no sigui causa de malalties i lesions per als treballadors/es, defensant com a pocs, que l'empresari sigui conscient de les seves obligacions i responsabilitats en aquesta i altres matèries. I si també és quelcom culpable de res més, és de voler que els treballadors i treballadores siguin considerats com a iguals per l'empresari; pel fet de no disposar de la propietat dels mitjans de producció, no hem de ser considerat com a inferiors pel patró i la seva prole. La dignificació del treball i alta professionalitat dels treballadors i treballadores, sempre a sigut una de les seves reivindicacions, i és gràcies aquesta que el Hotel Motel (i també al reconeixement de la qualitat de la seva cuina) que avui és considerat un dels millors hotels/restaurants de l'Alt Empordà.

El que no és de rebut, és que davant de les circumstàncies de dificultat que tot el sector pateix (uns més que altres), l'empresari aprofiti per intentar desacreditar amb fal·làcies i comentaris tendenciosos, el nom, el treball i la honorabilitat del company. Massa vegades ens trobem actualment (tot i ser una pràctica habitual en el món empresarial), l'intent de desprestigiar amb qualsevol eina i mitjà, el treball dels que representem als interessos dels treballadors, mitjançant el descrèdit de la persona..: aquesta és una antiga tècnica utilitzada per els poders reaccionaris, per assolir amb aquesta "intoxicació" l'ensorrament de les idees i el treball que aquest defensa.

Vull des de aquest espai personal, trencar una llança en defensa d'un company, i d'un amic, del que valoro per sobre de tot, la seva coherència en les seves tasques de representació, la seva fermesa, i el seu gran nivell moral.

Per finalitzar, us deixo l'enllaç a la resposta que David a fet al diari ElPunt, de les insinuacions i comentaris tendenciosos del seu patró, el Sr. Subiros.

Resposta de David Paraire.

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

07.07.11

ERO MOTEL, RESPOSTA DEL RLT A L´EMPRESARI A N´EL PUNT DIARI DE GIRONA

Post in General at 22:46 : Lectures¸ (212)

Opinió Resposta de David Paraire

02/07/11 02:00 - DAVID PARAIRE

Com a un dels RLT a l'empresa, vull contestar unes incertes paraules publicades per mitjà d'aquestes pàgines el 2011/06/04, sota el títol “El Motel Empordà ha sol·licitat un ERO temporal”.

M'uneix al digne director del Motel una relació laboral de més de 20 anys, vull ser cordial, ferm, molt clar, però desmentir l'empresari, “és un roc a la faixa per si fa falta, i per si les coses van justes”, va dir. La veritat és que des del 2011/06/06, (aniversari del Motel), l'ERO s'aplica començant per mi, per tant no sóc empleat del Motel, sóc un treballador a l'atur, no estic alliberat, la suspensió temporal del meu contracte de treball comunicada per 28 dies es va fer el 2011/06/02. No és cert que jo divulgués inicialment aquesta notícia, com es pot fer entendre per tal com ho va dir l'estimat empresari. Jo vaig declarar honestament i amb transparència la veritat, primer la ràdio, després un diari, van acudir a mi i no pas jo a ells. Trobo saludable la transparència informativa. El boom fastuós als mitjans en la celebració del 50 aniversari del Motel, i el cost que pot significar, contrasta amb el silenci de l'ERO i el sacrifici laboral dels afectats, l'any passat es van acomiadar més de 8 companys/es. És digníssima la trajectòria històrica d'una empresa com la nostra, ha sabut demostrar i mantenir durant més de 50 anys l'excel·lència del servei als seus clients, ha estat model a seguir per altres empreses del sector. Espero que el Motel ens valori justament i no hagi d'aplicar a cap més de nosaltres l'ERO. Cal reflexionar que la qualitat en el servei al client és fruit d'equip; si es dóna el cas de seguir aplicant l'ERO, crec que la qualitat que oferim amb tant d'esforç se'n ressentirà.

Capmany (Alt Empordà)

Darrera actualització ( Dissabte, 2 de juliol del 2011 02:00 )

Publicat a: El Punt Comarques Gironines 02-07-2011 Pàgina 16

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

19.06.11

El Motel ja està aplicant l'ERO temporal concedit per l’autoritat laboral

Post in General at 23:01 : Lectures¸ (233)

• El Motel Empordà de Figueres, que va demanar un expedient de regulació d'ocupació temporal, sobre 19 treballadors d'una plantilla de 39. I que segons l'autorització, les baixes poden ser de 65 a 115 dies, repartits en un any i mig. David Paraire, un dels representants dels treballadors a l'empresa, i alhora, també secretari de comunicació d'hostaleria, comerç, turisme i joc del sindicat amb àmbit territorial a Girona per la UGT, contesta i desmenteix les declaracions incertes del propietari de l’establiment, amb el qual l'uneix com a mínim per a la seva banda, una relació cordial i laboral de fa més de 20 anys, declaracions de l'empresari va fer i que David té voluntat de desmentir absolutament, aquestes declaracions es van publicar per mitjà de les pàgines d'EL PUNT DIARI de Girona, en data del 2011/06/04. "És una pedra a la faixa per si fa falta, i per si les coses van justes", va dir l'empresari. Sembla que aquest empresari vol llençar la pedra i amagar la ma, ja que la veritat és que des del 2011/06/06, (precisament el mateix dia de l'aniversari del Motel), jo ja no sóc un empleat del Motel, tal com l’empresari va anomenar-me, en tot cas cal dir que més aviat, que sóc un treballador (desempleat) o a l’atur, i una altra vegada, tampoc és cert com és evident, que jo estigui alliberat per cap sindicat, tal com va dir l'empresari, ja que el que si és una certesa absoluta, és la suspensió temporal del meu contracte de treball, inicialment per 28 dies, en aplicació de l'ERO que el Motel va tenir a bé de comunicar en data de 2011/06/02. Davant la al·lusió directa i personal que em va fer el Director del Motel, ara cal forçosament d'aclarir d'una vegada el tema de manera cordial però amb fermesa les incerteses que podrien ser causa de difamació, i desmentir-ho rotundament i a temps; En cap moment jo no vaig pas divulgar inicialment aquesta notícia, com es pot fer entendre per la manera com ho va dir l'estimat i digne Sr. empresari, que segurament ho va dir sense mala intenció, en tot cas el que si vaig fer jo, és que declarar honestament i amb transparència la veritat, primer la ràdio i després un diari van acudir a mi , i no jo a ells. No obstant això, he de dir que trobo del tot saludable la transparència informativa, que sempre és oposada a l'ocultació i a les mitges veritats que no deixen de ser incertes, i poden portar a una tendenciosa informació gens recomanable, més si es té en compta que el boom mediàtic del 50 aniversari del Motel, contrasta tant amb la silenciasió de l´ERO que coincideix a n´aquests dies, aquesta tendenciositat pot ser causa de manipulació de la informació veraç dirigida als oients de radio o als lector de diaris com ha sigut el nostra cas. Concretament crec que no s'ha d'ocultar una mesura com és l'aplicació d'un ERO acordat i negociat amb els representants dels treballadors de l'empresa, i concedit per l'autoritat laboral per tirar-lo endavant, i menys en el cas del Motel i en l’escenari del nostra 50 aniversari com a empresa, si tenim en compte la digníssima trajectòria històrica d'una empresa com és la nostra, empresa que ha sabut demostrar i mantenir durant més de 50 anys, l’excel·lència en el servei als seus clients, i també que ha estat un model a seguir per altres empreses del sector. També vull aprofitar per mostrar el meu malestar com crec que és comprensible, per la gran fastuositat mediàtica i el seu alt cost, d’una festa d’aniversari que al mateix temps toca de ple en sacrifici dels afectats per l´ERO, jo m’atreveixo a qualificar-ho d’immoral fins i tot. De totes maneres, tot i això, espero que el Motel no tingui d'aplicar-nos més, a mi altre vegada, i tampoc a cap altre més treballador i col·laborador de l'empresa, aquesta mesura de l'ERO; Cal tenir molt en compte que aquesta empresa ja va acomiadar a més de 8 treballadors l'any passat. Potser la qualitat en el servei al client que donem, si es donés una altra vegada el cas d'aplicar l'ERO en el futur, crec que sí que el servei es ressentiria, i molt probablement aquesta qualitat que oferim amb tant d’esforç disminuiria inevitablement".

David Paraire Brugués

Publicat per RUSKIS a les 05:36 - 18/06/2011.

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

08.07.09

LA UGT PRESENT EN ELS ESPORTS

Post in General at 00:56 : Lectures¸ (860)

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

05.07.09

El domingo, UGT también celebra el Día del Orgullo Gay

Post in General at 10:58 : Lectures¸ (416)

UGT considera que hay que combatir cualquier tipo de discriminación, incluida la producida por la orientación sexual, desde la escuela El domingo se celebra el Día del Orgullo Gay

UGT-viernes, 26 de junio de 2009

El domingo se celebra el Día del Orgullo Gay, que este año estará dedicado a la lucha contra la discriminación sexual en las aulas bajo el lema “Escuela sin armarios”. UGT considera que la educación es el vehículo idóneo para evitar cualquier tipo de discriminación, entre ellas las que se producen por las orientaciones sexuales. En este sentido, es oportuno integrar medidas contra la homofobia en los planes curriculares; favorecer encuentros entre los miembros de toda la Comunidad Educativa (profesionales de la Educación, familias, alumnos y alumnas); incorporar el respeto a la diversidad en la formación del profesorado; y dotar a los centros educativos de material de apoyo para luchar contra la discriminación por orientación sexual y transexual. Este año, el día del Orgullo Gay estará dedicado a la lucha contra la discriminación sexual en las aulas, bajo el lema “Escuela sin armarios”. UGT junto con nuestra Federación de Enseñanza, ha venido defendiendo el respeto a la diversidad en la escuela y la no discriminación de los alumnos y alumnas por procedencia, etnia, religión u orientaciones afectivo-sexuales. Los cimientos de una sociedad equitativa y el aprendizaje activo de la ciudadanía exigen que se actúe contra cualquier medida discriminatoria de exclusión, incorporándose, transversal y explícitamente, a través de la asignatura de Educación para la Ciudadanía, valores de respeto a las personas y a sus opciones personales y sexuales, como parte de una sociedad diversa y plural donde se acepten distintos modelos familiares. UGT ha sido el Sindicato pionero en reivindicar que todas las personas tienen el derecho a elegir libremente su pertenencia a una familia y qué tipo de familia desean formar, sin que deba existir ningún tipo de discriminación, con independencia de su configuración, del género de sus progenitores, condición y procedencia. El sindicato reclama que las medidas legales y económicas plasmen la realidad con una concepción progresista de la sociedad. La educación debe, por lo tanto, recoger esta diversidad presente en las aulas y devolver a las familias, al personal educador, y a los alumnos y alumnas la normalización de la convivencia entre personas diversas. Para ello, tal y como se recomienda en la educación contra todo tipo de discriminación es imprescindible que se elimine de los libros de textos cualquier alusión velada o explícita a la orientación afectivo-sexual de las personas, evitando cualquier tipo de comentario homófobo; así como, comportamientos generadores de discriminación. La orientación sexual de un individuo es la base de su identidad; siendo fundamental que desde el mundo educativo se sienten los cimientos del desarrollo del niño y de la niña, desde la aceptación de su propia orientación sexual al respeto de la diversidad del resto. La generación de conflictos en las aulas suele partir de una convivencia difícil por discriminación de quienes piensan o actúan de manera distinta. Se deben de trabajar conceptos basados en la pluralidad, la educación y el respeto mutuo. Sólo de esta manera podremos erradicar las desigualdades y convertir los espacios educativos en oportunidades para el diálogo y el acceso a medidas equitativas para la formación de los y las jóvenes. Educar no sólo es transmitir conocimientos: es procurar desarrollar la inteligencia emocional del alumnado pero es, también, confiar en las capacidades de liderazgo afectivo del profesorado. Quien cree en la justicia y en la igualdad será capaz de transmitir estos valores a sus alumnos y alumnas. UGT considera necesaria la atención al alumnado y al profesorado LGTB dentro de un enfoque de no discriminación de las personas, integrando medidas contra la homofobia en los planes curriculares, respetando la diversidad de la sociedad y favoreciendo encuentros entre los miembros de toda la Comunidad Educativa (profesionales de la Educación, familias, AMPAS, alumnos y alumnas). Incorporar el respeto a la diversidad en la formación del profesorado y dotar a los centros educativos de material de apoyo, para luchar contra la discriminación por orientación sexual y transexual, es fundamental para construir una sociedad igualitaria en la diversidad.

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

25.06.09

Be París ja és alliberat.!!! ...

Post in General at 23:42 : Lectures¸ (480)

Bé, París, la immortal i eterna ciutat de París, la ciutat de l´amor, era ara convertida en la ciutat de la llum, doncs ja havia estat alliberada de la foscor.!!!

Foto extraída de http://paris.org/Expos/Liberation/

Tot un gran triomf per nosaltres, i jo crec fermament, que també ho va ser juntament amb París, el gran triomf de la resta del Món, l´alliberació del Món, del nostra Món, del Món que nosaltres coneixíem, de la generació d´aquells moments, de la nostra època, dels que ho vam viure. Per nosaltres "l´alliberament de París", era la clau del començament del final del Nazisme i del Feixisme. I així ho va ser.

La ara simbòlica ciutat de la llum, París!, va ser veritablement i incontestablement, una llum d´esperança per a la civilització d´occident, per Europa, per el Món, era la nostra llum del futur, (una llum mare/fill), una llum que va parir el futur com si sigués un fill. La mare que ha viscut plena de sacrificis i penalitats, i encara és capaç de donar a llum el futur, la vida, LA LLUM que finalment havia vençut la força tenebrosa del mal, instal·lada en el poder de les nacions.

És aquest record que ens resta latent, una cosa que més ó menys tothom guarda o coneix, pels documents, per la història... Tots més o menys tenim una imatge col.lectiva d´aquella gran "Eufòria", en la que ens vam veure immersos molts de nosaltres, directa o indirectament.

Jo recordo quan varem ser rebuts com a vencedors conjuntament amb els "Exercits Aliats", enmig de multituds agraïdes, de lloances i d´aplaudiments. Ara imagineu-vos el moment indescriptible, plors i crits d´alegria, d´un sentiment de plaer nostra, i de les gents, que eixia alhora dels cors i les ànimes satisfetes, d´una exaltació popular incomparable.

Aquells moments van ser inoblidables per tots els que ho vam viure, ens varen rebre les F.F.I. (Forces Franceses de l´Interior), que reconeixien els nostres grans esforços i sacrificis en la lluita, uns esforços que varem fer duran els tres llargs anys que va ser ocupada França, uns moments que jo, no podré oblidar mai, per molt de temps que encara visqui.

Amb "Paris ja alliberada", els Exercits dels Aliats varen continuar cap el Nord de França, i arribant a les “Ardenes” va ésser altre vegada que ens vam trobar amb la crucialitat d´una Batalla que va tornar a marcar la història recent d´Europa, aquesta batalla que tots coneixem com “la Batalle de les Ardenes”, que per cert, allà els Nazis varen fer el seu gran i últim esforç, ja que "la Alemanya es veia vençuda".

Ara explicaré més encara, des del meu punt de vista subjectiu, tal i com jo vaig viure aquests fets de la història, però insisteixo, que jo no voldria pas ferir a ningú que tingui ideàs diferents a les meves, o que no ho va viure com ho vaig viure jo.

Tots nosaltres, els que varem estar lluitant conjuntament amb els “Maquis”, la (GE), i amb col·laboració amb les "F.F.I.", i inclús també els homes que venien de "l´Àfrica" , amb unes tropes republicanes desembarcades en el Sur de França, i que venien de prendre part a la "Batalla de Tobruk", protagonitzada pel general anglès "Montgomery" el (1r Vescomte Montgomery de El Alamein, Bernard Law Montgomery), que va obtenir la Victòria i es va imposar conjuntament amb els seus homes, tot derrotant a l´enemic, el general alemany "Rommel", (Erwin Johannes Eugen von Rommel) i les seves tropes, "Àfrica Korps".

Doncs, entre tots pegats ens varem ajuntar i organitzar per seguir treballant per l´alliberament d´Espanya del Feixisme del Franco, tots plegats ens varem concentrar a "Toulouse", mentres nosaltres estàvem a "Toulouse", va arribar una ordre dictada pels "Aliats", manant-nos explícitament, de que: "nosaltres, no ens podíem organitzar en contingents de forces per anar alliberar l´Espanya del Franco", (jo mai podré entendre el perquè d´aquesta ordre que va arribar dels Aliats!!!).

Bibliografia:

• Moradiellos, Enrique (1990). Neutralidad benévola. El Gobierno británico y la insurrección militar española de 1936. Oviedo: Colección El Basilisco, Ed. Pentalfa. ISBN 84-7848-429-9.

El que ens van dir: és que l´Ordre que nosaltres teníem era de no estar a menys de 150 Km. de la Frontera amb Espanya.

Desprès de tants i tants anys, jo no entenc encara el perquè de tot plegat, ja que s´estava alliberant a tota Europa del Nazisme i del Feixisme, com pot ser que finalment a nosaltres no s´ens ajudes?

Com no es podia seguir encara una miqueta més la lluita, per tal d´alliberar també l´Espanya de l´últim reducte del Feixisme, un Feixisme que encara existia a Espanya amb la "Dictadura Franquista"?

Passant el temps i a força de pensar el perquè no es va aleshores, encara seguir una miqueta més, per tal d´acabar finalment de netejar tota Europa de la més mínima influencia del perniciós Feixisme, arribo a la meva conclusió (Què jo imagino!!!), que va ser pels interessos que a la força havien de tenir els Nord-americans, unes bases aéreas per a l´Aviació, amb la idea de desprès poguer fer front i controlar a la Unió Soviètica, que els Americans veien com un altre "Enemic fred", de "La era d´Estalin", principi i propiciador a la "Guerra Freda".

Una "Unió Soviètica" que començava a sorgir com una superpotència, i dels "Estats Units d´Amèrica" que ja era la superpotència del Món per antonomàsia. A causa de tots aquests interessos i baralles fredes d´aquestes dos poderoses nacions, per la pugna de ser una o altre d´elles, la més forta i superior. Aquestes dos grans super nacions i els seus fets transcendents d´influencia i interessos pol`tics, van propiciar els esdeveniments i en van ser els escriptors de la història, amb unes cartes que ells van marcar, del tot el present i el futur del Món en les seves mans, tal i com va anar, i tal i com ens va afectar realment al final de tot a nosaltres exiliat de la REPÚBLICA.

Per això, i d´ acord amb el context internacional, intel·ligentment el "Franco" sabedor de la posició, immillorablement estratègica "d´Espanya" en l´incipient començament de la "Guerra Freda", i aprofitant-se de la situació política internacional, va prendre partit pel que més l´hi va interessar, i va deixar fer a n´els "Nord-americans" mitjançant pactes secrets, a canvi de la no intervenció, fer les bases aéreas que ells volien tenir, sabedor com era també, que d´aquesta manera ell i la seva "dictadura", esdevindria intocable, utilitzant els argument d´aliança amb "Estats Units d´Amèrica" en contra del "Comunisme", a causa de l´ajuda que va rebre Espanya del "Exercit Vermell", amb l´enviament de tropes en contra de "l´Alçament Nacional" dels militars Franquistes i d´altres institucions per doblegar el seu poder i força, el poder "dels Nacionals"!!! Pel fet de que el Comunisme havia sigut aliat de la República, i sempre enemic "Del Movimiento Nacional".

La gent jove d´ara, segurament que no fan memòria molts d´ells, de “Torrejon de Ardoz” i de altres "bases aéreas", inclús es pot trobar en la història bibliogràfica moltes coses relacionades amb "Relaciones España-EEUU: La Bomba de Palomares" , que i feia? "l´avió que va caure a les costes d´Alacant" i que portava una "Bomba Atòmica"?, si, si, si, una "Bomba Atòmica!!!", no és pas una cosa que jo ara m´inventi "s´en va parlar molt en el seu moment". O també pot interessar-vos:"EEUU: El cas de la bomba termonuclear desapareguda" o també "La bomba atòmica que va planejar Franco".

Son coses que sempre quedaran en el dubte, del perquè de les guerres, tot són coses d´aquelles egoistes en les que les Nacions i algunes persones, fan tot el possible i impossible per tal de treure tot el profit, encara que sigui de la sang o del patiment de persones innocents, no importa pas el que pot costar el guanyar una guerra, que lògicament es sang del poble, molt poques vegades perden la vida els interessats directes, polítics o altres, normalment sempre els que surten perdent son els ciutadans, jo pocs polítics he vist morir en les guerres.

Ara crec que ja m´estic embolicant amb això dels polítics, ara ja fa molts anys, (però potser no pas tants) penso que si que van existir bons polítics que lluitaven per la idea del benestar i progrés dels pobles de totes les Nacions.

Vaig començar explicant-vos les meves memòries perquè per mi encara són tant reals com el primer dia, espero que les copseu amb la intensitat que crec que han de merèixer, i de la que jo puc ser capaç de traspassar-vos tant bé com puc, no permeteu que la relativa distància en el temps faci que desmereixin per vosaltres els joves, la vostra atenció.

Havent tornat (per sort!!!) a Catalunya, la meva estimada CATALUNYA, una Catalunya de la que com sabeu, vaig haver de fugir per la força, i ara que no fa massa temps vaig poguer estar de tornada duran un determinat temps, he pogut adonar-me, que si en l´any 1945, els que en aquell moment teníem la idea de seguir aquella lluita d´alliberació arreu d´Europa, per acabar d´alliberar Catalunya i Espanya del Franquisme.

Segurament ens haurien aniquilat amb molta facilitat, ja que vaig poguer constatar els nius de metralladores que estaven preparades i completament construïdes en moltes parts estratègiques, i ara encara es veuen, nosaltres, que segurament hauríem sigut pocs i ens hagueren rebut amb una calorosa benvinguda de trets i metralla, ja que l´aniquilació era el més probable.

Tot demostra que el Franco estava molt assabentat de que volíem anar a treure la seva cadira, i a ell mateix de l´escena en que s´havia empoltronat, per alliberar del seu Feixisme la nostra estimada terra.

Amb sort podré seguir explicant les meves memòries tot intentant de no possar-me en política, ja que jo no voldria pas faltar el pensament dels que no pensen com jo.

FINS A LA PROPERA, TOT ESPERANT QUE NO SIGUI MASSA TARD!!!

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

11.06.09

UGT I CCOO CONVOCA A TOTS/ES ELS TREBALLADORS DE COMERÇ A UNA MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DEL SECTOR EL 18 DE JUNY A LES 11H

Post in General at 09:22 : Lectures¸ (431)

UGT I CCOO CONVOCA A TOTS/ES ELS
TREBALLADORS DE COMERÇ A UNA
MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DEL
SECTOR EL 18 DE JUNY A LES 11HDesprés de sis mesos de negociació del conveni, les
empreses el que volen fer, és
que paguem nosaltres la
crisis!

La proposta de increment de 1’4% es insultant per
els treballadors/es del sector. No podem acceptar de
cap manera, que vulguin continuar amb els immorals
beneficis a canvi de fer més pobres els
treballadors/es.

En el comerç s’estan aprofitant de nosaltres. Volen
el noi i noia per a tot, portis un any com trenta
anys de treball!!.

A tot això, cal afegir-l’hi el fet de no voler regularitzar
el descans setmanal, fet que dificulta la conciliació
familiar i personal.

Per aquest motiu demanem la participació i suport del
conjunt dels treballadors/es del sector per aquesta
manifestació que considerem serà determinant per tal
d’aconseguir un conveni que dignifiqui les nostres
condicions de treball i econòmiques.

L’INICI DE LA MANIFESTACIÓ SERÀ AL C/
NOU DE GIRONA FINS A LA RAMBLA DE
LA LLIBERTAT. ENS TROBEM A LA PL. INDEPENDÈNCIA UGT Y CCOO CONVOCA A TODOS/AS LOS
TRABAJADORES/AS DE COMERCIO A
UNA MANIFESTACIÓN EN DEFENSA DEL
SECTOR EL 18 DE JUNIO A LAS 11HTras seis meses de negociación del convenio, las empresas lo
que quieren volver hacer, es
que pagamos nosotros la
crisis!

La propuesta de incremento de 1,4% es insultante para los
trabajadores/as del sector. No podemos aceptar de ninguna
forma, que quieran continuar con los inmorales beneficios a
cambio de hacer más pobres los trabajadores/as.
En el comercio se están aprovechando de nosotros. Quieren el
chico y chica para todo, lleves un año como treinta años de
trabajo!!.

A todo esto, hace falta añadirle el hecho de no querer
regularizar el descanso semanal, hecho que dificulta la
conciliación familiar y personal.

Por este motivo pedimos la participación y apoyo del conjunto
de los trabajadores/as del sector a esta manifestación que
consideramos será determinante para conseguir un convenio
que dignifique nuestras condiciones de trabajo y económicas.

EL INICIO DE LA MANIFESTACIÓN SERÁ AL
C/ NOU DE GIRONA HASTA LA RAMBLA DE
LA LIBERTAD. Nos encontramos en la Pl. Independencia

 (Segueix)

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

10.06.09

El 18 de juny, GRAN MANIFESTACIÓ DELS TREBALLADORS DEL COMERÇ EN FRONT LA CRISIS DEL CONVENI D´APLICACIÓ

Post in General at 23:00 : Lectures¸ (397)

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

13.05.09

V CONGRES CHTJ

Post in General at 22:06 : Lectures¸ (512)

V CONGRES CHTJ

5è Congres de la Federació de Comerç, Hostaleria,Turisme i Joc de la Ugt de Catalunyatindrá lloc a Sant Hilari Sacalm ( Girona ) els dias 19, 20 i 21de Maig del 2009. Lloc: Hotel Vilars Rurals Mapa de Sant Hilari Sacalm [161 KB]

PROGRAMA DEL CONGRES

DIMARTS DIA 19 [2.502 KB] DIMECRES DIA 20 [2.470 KB] DIJOUS DIA 21 [2.485 KB]

PONENCIAS

ESTATUTS DE FCTCHTJ-UGT [105 KB] PROGRAMA D´ACCIÓ PONENCIA BASE [114 KB] POLITICA ORGANITZATIVA PONENCIA BASE [123 KB]

 (Segueix)

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

06.03.09

"6ª Entrega de les memòries de l´avi Enric".

Post in General at 16:36 : Lectures¸ (500)

(6) Dos anys i 10 mesos ... desat el 06/03/09 16:37 per David Paraire, El document es pot visualitzar públicament a: http://docs.google.com/Doc?id=dpn74f7_503kn3msdfx

"6ª Entrega de les memòries de l´avi Enric".

Dos anys i 10 mesos ... És el que vaig estar de temps a Normandia amb "La Resistència" (Maquis), i com ja es sap, el 6 de juny va esdevenir-se el desembarc de les forces aliades.

La nostra tasca era procurar que quan els paracaigudistes eren llançats des dels planejadors, trobar-los i fer contacte amb ells per tal d´informar-los i posar-los al corrent ràpidament de tot el que ens era possible, com per exemple d´on tenien els alemanys controls, campaments i forces concentrades, etc...

… Los daños causados a las líneas de comunicaciones ferroviarias y terrestres para dificultar los movimientos del enemigo, y las continuas y crecientes dificultades impuestas a la economía de guerra y a los servicios de seguridad de Alemania por las fuerzas organizadas de la resistencia en toda la Europa ocupada, desempeñaron un papel de vital importancia en la victoria final Aliada.

Eisenhower, Mayo de 1945.

La famosa “Sten” La más usada por la resistencia y suministrada por el SOE. Era un arma ligera, fácil de fabricar y montar y bastante fiable.

Sus funciones eran definidas en un documento:

“Ustedes son la autoridad responsable de la coordinación del sabotaje y de otras actividades subversivas, comprendiendo la organización de grupos de la Resistencia; además, les corresponde a ustedes proporcionar el asesoramiento y establecer los enlaces en todos los terrenos correspondientes a las actividades de los patriotas…”

Miembro de la resistencia falsificando unos documentos.

Se prefería destinar todos los recursos a los “verdaderos ejércitos” antes que a un grupo de resistencia, pero según se acercaba el día-D, los oficiales comenzaron a darse cuenta del gran potencial que tenía la resistencia por lo que comenzaron a tomarlos más en serio.

També nosaltres vam continuar fent els sabotatges a les vies del tren per tal de fer-los descarrilar oportunament, i evitar axis que no arribessin al seu destí una part important del contingent de tropes, i del material bèl.lic previst per reforçar el front alemany i inutilitzar en gran manera el seu propòsit de reforç.

Va ser d´aquesta manera que vam intentar reduir el potencial ofensiu de l´enemic i vam poder augmentar una miqueta la nostra petita capacitat defensiva contra l´ocupació Alemanya.

Tot i així, era massa poc el que nosaltres vam poder fer per contrarestar la magnitud del poder bèl.lic, i la gran força que ja a n´aquelles hores tenien adquirida els "nazis", i lògicament, en anar passant els dies, els aliats també tenien més i més força, i anaven guanyant més i més terreny.

La força destructiva dels Tancs de combat "Patton ", i els "Panzer" a les afores del poblat de Mezidon , allà però, va ésser una gran desfeta pels Nazis.

Els dies corrien de pressa, i s´anava avançant, i tant una força com la contraria teníem moltes pèrdues en vides humanes, tal i com que queda marcat en el Cementiri de “Platge Omaha ”.

Aquest lloc és on reposen molts dels que varen perdre la vida en la seva lluita heroica contra els Nazis, d´una Alemanya que tenien dominada gran part d´Europa per la força de les armes, aquells soldats caiguts, no solament eren Nord-americans, també varen morir en la lluita d´aquella batalla, molts Canadencs i Anglesos i d´altres nacionalitats.

Era cosa trista de veure que ja els Alemanys, la major part dels soldats, eren chicotets jovenets, que tot esvarats anaven enrere i enrere, es clar que també segons avançàvem topàvem amb molta més força defensiva per part dels Alemanys, perquè arribaven reforços d´altres llocs del centre de França.

És ben bé per això, que ja en el relat de la 5ª part de les meves memòries, ja vaig explicar que varen passar moltes coses, unes bones, i altres dolentes, i que les guerres porten dolor, però també porten records, records dels bons companys que en ocasions van salvar-me la vida, i d´altres vegades records de companys que vaig perdre per sempre més.

Ja molt aprop de París, i va haver unes discrepàncies entra els dos grans Generals Eisenhower i De Gaulle, el primer, era de l´opinió que calia esperar per entrar a París, i el segon (De Gaulle) que si els aliats no volien entrar per alliberar París fins més tard, ell amb les Forces de França i amb l´ajut de la Resistència, alliberaria París, i atacarien conjuntament en ofensiva militar amb l´ajut del General Juin, que ja estava apunt per tal de rebre les ordres i entrar a París per començar l´alliberació.

Tant és així que el general Juin que havia desembarcat pel sur de França (venia des de l´Àfrica), va passar que aquests dos generals es varen posar d´acord en la tàctica de guerra, i el General Juin va entrar a París pel Sur, i De Gaulle per l´Oest, i finalment entra tots plegats, Resistència inclosa, varem alliberar París de l´ocupació Alemanya.

Jo tinc una imatge en el record. Nosaltres avançant junt amb els aliats, i gaudint de veure com la gent ens rebia amb abraçades, somriures, cants i petons.

Per la propera entrega, vull explicar-vos l´arribada a París, que tant marcada tinc en la meva memòria, a causa de la meva lluita en la Resistència, i que amb tant de gust jo mateix vaig poder veure i participar de l´Alliberament de París , els dies 26 i 27 del mes d´agost d´aquell any de 1944.

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

06.03.09

DÍA INTERNACIONAL DE LA MUJER TRABAJADORA

Post in General at 16:33 : Lectures¸ (451)

Manifiesto de CHTJ-UGT

06/03/2009

Durante los últimos años hemos aprovechado el Día 8 de marzo para conmemorar el Día Internacional de la Mujer Trabajadora y recordar los temas más importantes relacionados con la Igualdad de Trato y Oportunidades entre mujeres y hombres que siguen siendo una reivindicación constante para la Federación de Comercio, Hostelería-Turismo y Juego de UGT.

El año 2.009 viene marcado por una profunda crisis económica mundial que tiene y tendrá repercusiones en el empleo. Históricamente, en otras etapas de coyuntura económica adversas, las trabajadoras han sido las principales víctimas de la crisis económica, lo que se traducía en que las mujeres o directamente no accedían al mercado de trabajo, o bien eran, junto con los jóvenes las que engrosaban las listas del paro.

Esta realidad iba asociada a la idea de que el empleo de la mujer era un empleo secundario y, por lo tanto, prescindible.

En el presente, los últimos datos de paro disponibles de la Encuesta de Población Activa, ponen de manifiesto que el paro en nuestros sectores sigue afectando más a las trabajadoras que a los trabajadores, sin embargo, se ha producido un salto cualitativo muy importante, hoy las mujeres quieren permanecer en el mercado de trabajo y quieren hacerlo en las mismas condiciones y con las mismas oportunidades que los hombres.

Esta realidad marca un camino de no retorno en el que no va a haber un paso atrás. Como decía un lema de los ochenta “en tiempos de paro la mujer no volverá a ser ama de casa”.

Por otro lado, en el seno interno de nuestra organización, el año 2.009 es un año importante porque se celebraran los procesos congresuales de la Unión General de Trabajadores. En concreto, la Federación Estatal de Comercio, Hostelería-Turismo y Juego celebrará su IV Congreso Ordinario, lo que nos obliga necesariamente a hacer balance de los objetivos cumplidos y de los retos pendientes en la lucha por la consecución de la Igualdad efectiva entre mujeres y hombres.

Durante este mandato, la apuesta de la Comisión Ejecutiva Federal se ha centrado en conseguir que la solución a la falta de igualdad en el empleo tenga su reflejo en la negociación colectiva de nuestros sectores; en lograr que las trabajadoras tengan menos dificultades en el acceso, permanencia y promoción profesional y no sufran ningún tipo de discriminación salarial, por razones de sexo y/o familiares, en superar las políticas de igualdad dirigidas a la protección de la mujer durante el embarazo o las que se centran exclusivamente en la conciliación de la vida laboral, personal y profesional, en incorporar mujeres a los núcleos de decisión tanto sindical como en los ámbitos en los que se deciden las políticas de empleo (mesas de negociación, representación de delegados y composición de comité de empresa), en no sentarse a negociar con ninguna empresa que no comparta con la parte sindical la voluntad de conseguir la igualdad efectiva entre mujeres y hombres en el trabajo…

En esta lucha han sido determinantes la reivindicación, la denuncia, el trabajo conjunto, el esfuerzo, la constancia, la firmeza y el compromiso de los compañeros y compañeras que integran la Federación de Comercio, Hostelería-Turismo y Juego de UGT.

Por último, no queremos dejar pasar la oportunidad de mostrar nuestro reconocimiento a las mujeres ugetistas que nos han precedido en este largo, pero apasionante camino hacia la Igualdad efectiva entre mujeres y hombres.



Secretaría de Igualdad
Departamento de la Mujer Trabajadora

Federación Estatal de Trabajadores de Comercio, Hostelería-Turismo y Juego de UGT

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

07.02.09

Conveni de Comerç de Girona. Tornem-hi!!!

Post in General at 22:40 : Lectures¸ (550)

Publicado por ugtcaprabo.gi

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

06.12.08

Expedients de regulació d'ocupació...

Post in General at 00:00 : Lectures¸ (609)

Mapa amb informació de la majoria dels expedients de regulació d'ocupació que es presenten a Catalunya.

L'Avalot - Joves de la UGT de Catalunya ha creat un Google Maps de la Crisi que vol ser una fotografia territorial dels conflictes laborals que s'estan produint al nostre país.

El Google Maps de la Crisi és una eina il·lustrativa que permet aproximar-se al panorama dramàtic dels expedients de regulació d'ocupació per localitats.
Aquesta eina vol donar visibilitat al cojunt d'expedients de regulació d'ocupació que s'han presentat, s'estant negociant o bé s'han acordat a Catalunya i que, per raons evidents, és materialment impossible que els mitjans de comunicació se'n facin ressò. El Google Maps de la Crisi ens aproximarà a realitats tan diverses com el conflicte de la Nissan i la Pirelli o bé les petites empreses que presenten expedients que afecten fins i tot un treballador.

L'Avalot - Joves de la UGT de Catalunya utilitza una vegada més les possibilitats comunicatives que ofereix internet per entendre i donar a conèixer la situació que estan patint molts treballadors i treballadores de Catalunya.

Trobareu el Google Maps de la Crisi en un bàner a la part superior de la web de la UGT de Catalunya (www.ugt.cat) o bien en http://www.hazteelsueco.org/crisi

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

26.11.08

(5) Estem a Amberes

Post in General at 18:37 : Lectures¸ (529)

5ª part de les memòries de L´Avi Enric:

Situem l´escenari, recordeu que ara estem a Amberes, Bèlgica;

A casa d´aqueix bon home, desprès el tercer dia d´estar a la seva casa varen venir dos companys de la resistència belga, i varem parlar de la situació en la que nosaltres ens trobàvem a n´aquell moment, y del que nosaltres dos volíem, i el que ells ens podien oferir per ajudar-nos a nosaltres.

A n´el meu amic jueu li varen dir que el vindrien a veure uns amics de l´ajuda a n´els jueus, i dos dies després es varen presentar allà, i la resposta que van portar aquells homes, va ser aquesta: "que a n´ell si que el podrien ajudar, però que en canvi a mi no, doncs que ells no hi podien pas fer res, perquè jo no era pas jueu".

Però l´amic de la casa, em va dir: "que jo, no tingues cap preocupació, i que ja veurien com podrien ajudar-me", i desprès d´esperar tres dies més, varen venir uns altres dos companys, i em varen preguntar a mi: "i tu que vols realment, tornar a Espanya? o que és el que tu vols fer?", la meva resposta va ser tot de seguida, no m´ho vaig pas pensar massa, i vaig respondre: "que no, que el que jo volia, era anar a França per integrar-me á la Resistència Francesa, per a poder ajudar i lluitar entre tots plegats".

Aquells dos homes, em varen respondre, que mot bé, que m´ajudarien a aconseguir el que jo tenia decidit, i que la setmana següent, un camió carregat de llegums sortiria del "Gran Mercat", per portar una carrega de caixes de llegums a Lille, França. Peró que primer em tenien de portar al Gran Mercat, i que ho faríem d´aquesta manera: "un contacte amic, arribaria amb una bicicleta per la matinada, i que d´aquesta manera em portarien fins el Gran Mercat".

I així va ser, i va venir l´home esperat a buscar-me amb una bicicleta. Aquell senyor portava la bicicleta, i jo anava tot assegut en el quadre, van dir-me que en arribar i hauria uns homes amics, carregant tot de caixes, i que jo sense dir res de res, agafés una caixa cada vegada com si formés part del grup que les carregava al camió, i que ells ja em dirien el moment de quan tindria jo de pujar a n´aquell camió, i que em posarien part de les caixes al voltant meu per tapar aquell espai que jo ocupava, i així poder amagar-me bé, i que tingués paciència fins a arribar a Lille, que era allà on descarregarien el camió, i que quan arribéssim, calia fer tot a l´inversa que per pujar al camió. Allà jo tindria que agafar una caixa i junt amb ells anar buidant el camió, i finalment, tot dissimuladament un d´ells em faria un petit senyal, i jo aniria a casa seva amb ell.

Així ho vam fer, i tot va anar molt bé, tal i com teníem previst, aquella mateixa nit, ja va venir un amic de la colla, i ell em va portar fins a casa seva, i el dia següent viatjaríem d´amagat fins a Lisieux, a Normandia. Allà ja estaven al corrent de tot, per fer que jo m´integrés a n´el grup dels companys emplaçats a l´indret de Castillon en Auge á 18 Km. de Livarot , el grup estava format per un valencià, un polonès, i tres francesos, per cobrir tota la regió, com era Sainte Margarite de Viette, Mezidon i tots aquells poblets.

El nostre responsable que era un francès, anava de tant en tant cap a Livarot, i allà ell tenia previst de trobar-se amb algú, i rebre les ordres del que com a colla, els que ens comandaven de més amunt, esperaven de nosaltres que portéssim a cap l´acció, una acció encomanada i concreta, portada fins a l´última consecució dels seus fins per tal d´aconseguir el que es pretenia, i que generalment consistia en fer sabotatge a les vies del tren, per fer descarrilar els trens que portaven el material de guerra divers, canons, tancs, municions, camions i tot el que tenia com a destí, la costa, també altres coses que ara no vull explicar massa, ja que son coses que fan fer totes les guerres, i que veritablement no és pas gens agradable de recordar per mi.

Fen aqueixes feines, ens amagàvem en els rebosts de les cases d´alguns camperols, i en d´altres ocasions, també, moltes vegades segons el que ens calia fer, ens quedàvem en els bosquets, amagats per allà, sempre ocults de la claror diürna, per a poder sortir a les nits, i treballar amb la complicitat del vel nocturn de la fosca, lògicament els pagesos ens tractaven sempre molt bé, i sempre buscaven de treu-rens la gana, una gana que moltes vegades teníem d´arrossegar amb penes i treballs.

Aquells camperols sempre contents d´ajudar-nos i col·laborar amb nosaltres, ja que ells ens reconeixien la lluita que fèiem, i també se la feien seva aquella lluita, era la lluita per treure els ocupants alemanys, i tots qui més qui menys ja començàvem a saber de les atrocitats que es feien, malauradament nosaltres també fèiem lo nostre mal, encara que sigués per defensar de l´ocupació aquella França ocupada en contra dels alemanys nazis.

Son coses tant desagradables de recordar, que de moment em sembla que prefereixo deixar-ho així, i més endavant si el temps m´afavoreix, jo ja seguiré obrint la meva memòria, i explicant moltes coses més, unes coses bones i d´altres que, potser no ho son tant de bones, però cregueu que sempre amb la idea de fer que els joves d´avui sàpiguen de les atrocitats que varem passar per gaudir avui tots plegats, una mica millor de la pau i de la vida.

Fins a la pròxima, si Déu vol, estimats amics...!!!

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

31.10.08

Información para los trabajadores del Motel, la subida salarial, y los atrasos...

Post in General at 14:01 : Lectures¸ (595)

El convenio de Hostelería de Catalunya se publicó en el Diari Oficial de la Generalitat, número: 5247, en fecha de 30/10/2008. La publicación del convenio es la condición indispensable para que sea de obligado cumplimiento para las empresas del sector. Es cierto que en la Disposición Transitoria Primera se indica que los atrasos deben pagarse como fecha limite el 30 de septiembre, pero en esa fecha el convenio no estaba publicado por lo tanto las empresas legalmente no estaban obligadas a su cumplimiento.

El Sindicato de Girona de la UGT, y los delegados de UGT de tu Comité, como seguramente ya sabéis por los carteles del tablón de anuncios situado en el comedor del personal de la Empresa, ya hemos hecho petición a la dirección, y hemos entablado el dialogo y la comunicación pertinentes. Estamos trabajando con el Departamento de Personal desde el mes de agosto para hacer posible poner las nóminas al día en el más breve plazo de tiempo posible.

La empresa se ha comprometido con nosotros a solucionar este tema en la nómina de noviembre. De momento, no tenemos más remedio que esperar. El departamento de personal es consciente de que si no se pagan los atrasos la UGT no dudará a la hora de tomar medidas, solicitando oportunamente la mediación del Tribunal Laboral de Catalunya, tal y como procede. Estamos aquí para informarte. Para cualquier duda que tengas ponte en contacto con nosotros, a cualquier hora y en cualquier momento estamos a tu disposición. Saludos.

CONSULTANOS TUS DUDAS SOBRE EL CONVENIO O SOBRE CUALQUIER OTRO TEMA DE TU INTERES!!!

DAVID PARAIRE:
649.71.78.16
dapabru@gmail.com

Información para los trabajadores del Motel, la subida salarial, y los atrasos...

 (Segueix)

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

26.09.08

JORNADA MUNDIAL DEL TREBALL DIGNE

Post in General at 15:13 : Lectures¸ (617)

MANIFESTACIÓ I ATURADES AMB MOTIU DE LA CELEBRACIÓ DE LA JORNADA MUNDIAL DEL TREBALL DIGNE I CONTRA LA DIRECTIVA EUROPEA DE LES 65 HORES.

Unió General de Treballadors de Catalunya

SECRETARIAT NACIONAL
Rbla. Santa Mònica, 10 - Tel. 93 304 68 00 Fax 93 304 68 35 08002 Barcelona

A/a TOTS ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES
Barcelona, 25 de setembre de 2008
Companys i companyes,

Amb motiu de la celebració de la Jornada Mundial del Treball Digne, les
organitzacions sindicals de Catalunya hem convocat tot un seguit d’actes:

El dia 6 d’octubre a les 11’30 hores tindrà lloc l’acte simbòlic de canvi de nom del
Pont del Treball (carrer Pont del Treball de Barcelona), amb la participació de les
organitzacions sindicals catalanes i on intervindrà el Secretari general de la
Confederació Sindical Internacional (CSI) i l’Alcalde de Barcelona.

El dia 7 d’octubre la CSI convoca a tot el món aturades a les empreses de 5 a 15
minuts cap a les 12h. orientativament. Ja hem rebut la notificació de les següents
empreses que faran l’aturada, entre d’altres: Hospital Dos de Maig, Metro de
Barcelona, BSM, Sony, Alstom, Bosch, Velcro, Beiersdorf, grup SEAT,...

El mateix dia 7 d’octubre a les 18,30 hores està convocada una Manifestació a
Barcelona sota el lema “treball digne, ara i per tothom”, amb participació d’entitats
socials i polítiques, des de la Via Laietana (cantonada carrer Junqueres) fins a la
Plaça Sant Jaume, on es llegirà el manifest. Aquesta mobilització pretenem que sigui
tan multitudinària com la del 1r de Maig i es per això que us demanem la vostra
participació activa a la mateixa i que en feu la màxima difusió possible.
Esperant comptar amb la vostra presència, rebeu una salutació ben cordial,

Xavier Juanto
Secr. organització

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

25.08.08

Poema de Kipling

Post in General at 12:13 : Lectures¸ (879)

Proposo una lectura calmada del passatge d´un espectacular poema de Kipling. Espero que sigui del vostra gust, el que és jo, el considero bonissim...!!!

Si puedes mantener la cabeza sobre los hombros
cuando otros la pierden y te cargan su culpa,
Si confías en ti mismo aún cuando todos de ti dudan,
pero aún así tomas en cuenta sus dudas;
Si puedes esperar sin que te canse la espera,
o soportar calumnias sin pagar con la misma moneda,
o ser odiado sin dar cabida al odio,
y ni ensalzas tu juicio ni ostentas tu bondad:
Si puedes soñar y no hacer de tus sueños tu guía;
Si puedes pensar sin hacer de tus pensamientos tu meta;
Si Triunfo y Derrota se cruzan en tu camino
y tratas de igual manera a ambos impostores,
Si puedes tolerar que los bribones,
tergiversen la verdad que has expresado
y que sea trampa de necios en boca de malvados,
o ver en ruinas la obra de tu vida,
y agacharte a forjarla con útiles mellados:

Si puedes hacer un montón con todas tus victorias
Si puedes arrojarlas al capricho del azar,
y perder, y remontarte de nuevo a tus comienzos
sin que salga de tus labios una queja;
Si logras que tus nervios y el corazón sean tu fiel compañero
y resistir aunque tus fuerzas se vean menguadas
con la única ayuda de la voluntad que dice: “¡Adelante!”

Si ante la multitud das a la virtud abrigo,
Si aún marchando con reyes guardas tu sencillez,
Si no pueden herirte ni amigos ni enemigos,
Si todos te reclaman y ninguno te precisa;
Si puedes rellenar un implacable minuto
con sesenta segundos de combate bravío,
tuya es la Tierra y sus codiciados frutos,
Y, lo que es más, ¡serás un Hombre, hijo mío!

Rudyard Kipling

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

18.08.08

4ª Entrega de les memòries de l´avi...!!!

Post in General at 22:17 : Lectures¸ (541)

AMICS MEUS, VULL CONTINUAR AMB EL RELAT DE LES MEMÒRIES DE L´AVI, AMB LA 4ª ENTREGA: "EN EL CAMP DE NORDHAUSEN!!!"

En el camp de Nordhausen, em va passar una cosa que m´ha quedat en la memòria per sempre més!!!

La segona nit d´estar allà amb altres companys dels barracons, varem començar a donar-nos a coneixer, érem cinc espanyols, i evidentment, es van suscitar les naturals preguntes de sempre, (però tot va anar en castellà)...

El primer va dir: “tu d´on ets?”, (JO SÓC DE CASPE, ARAGONÈS!!!); "i tu?" (JO SÓC DE DÉNIA, VALENCIÀ!!!), "i tu?" (JO DE SEVILLA, ANDALÚS!!) i el que em responia: (SÓC MADRILENY!!!) a la meva pregunta, desprès a n´el seu torn, em va preguntar ell a mi: "y tu?", i jo natural-ment, vaig fer-l´hi la meva resposta: (JO SÓC DE BARCELONA, CATALÀ!!!) y en un innegable i flagrant totalitarisme manifest, els quatre a la vegada van deixar caure d´amunt meu, la seva sentència intolerant i inapel.lable:

(TU ETS ESPANYOL CONY!!!).

Jo no voldria pas faltar o ofendrà a cap persona que es consideri "ESPANYOL", o que em vulgui considerar tant si com no, a mi, de nacionalitat "ESPANYOLA", peró jo vull considerar-me simplement "CATALÀ!!!", crec que amb tot el meu dret, i tot i que ja ha quedat clar, torno a reiterar i a subratllar que jo em considero del tot i simplement "CATALÀ!!!". Jo però, garanteixo que tot això va anar tal i com ho explico...!!!

A la meva llitera, però a dalt, i dormia un noi que professava la religió jueva. I jo veient com em trobava, amb la comprensió que podia gaudir, i el ben relacionat que creia estar amb els meus, diguem que: "companys espanyols", doncs vaig anar fent una amistat més plena de complicitat i sinceritat amb el "noi jueu"...

I passat un temps, van començar a tatuar-nos un número en el braç, i a donar-nos uns pantalons i una camisola a tots plegats.

Nosaltres al veure això, vam sospitar, i varem començar a pensar que allò ja s´estava posant força malament per a nosaltres, i el "noi jueu" i jo, varem començar a observar amb molta cautela, i a parlar seriosament entre nosaltres dos, de com ens ho teniem de manegar per tal d´escapar-nos i no prendre-hi mal en l´intent, i així va anar, que vam acordar de guardar tots els ossets i les pells que ens pertocava en els menjars, i així, podíem fer de mirar d´aconseguir un petit grapadet a cada apat; tot i amb el risc de ser enxampats, ho vam anar fent seguidament, i així que quan podiem, tot d´una anàvem d´amagat a donar-li a n´el gos del soldat que vigilava el reixat de filferro espinós. A cada cantonada teníem una torreta de vigilància i un soldat alemany, i el gos que anava vigilant, tot i que els primers tres dies ens rondinava, però ja tot seguit, desprès que l´hi haguéssim donat el grapadet d´ossos i pells, ja callava.

Amb tot això, i ja desprès de passat un cert temps, aquell gos ja ens reconeixia, i quan arribàvem a la nit per donar-li el grapadet de menjar, ja es posava a moure la cua, tot veien-nos a nosaltres com amics, i esperant el gos, la seva recompensa.

Això ens va fer plantejar que potser, ja era el nostra moment, i que havia "arribat l´hora d´escapar d´allà", i vam acordar d´esperar uns deu o dotze dies més, per tal que el grapadet de menjar sigués més gran. I així ho vam parlar, vam dir: "mentrestant el gos menja, nosaltres passarem per sota del reixat de filferro espinós que ens té barrat el pas". I tal dit, tal fet...

I així que ho vam fer, i va anar bé, i desprès de superar el gos i el reixat de filferro espinós, vam arrencar a córrer i a córrer, tot i sense sapiguer del cert on anàvem, i sense parar per res del món, i així va ser que varem arribar a l´estació de tren a Nordhausen.

Allà, a l´estació, estava parat un tren de mercaderies, i nosaltres varem pujar de polissons, i així que ens vam quedar ben amagadets per tota la nit, i tot el dia, per tal de no ser descoberts, vam notar amb alegria, que el tren ja corria i corria, i ens anava allunyant per moments de Nordhausen, amb tanta bona sort que tot d´una, ens varem trobar a: (Amberes, Bèlgica!!!).

Quan caminàvem pel vagó, i per tal de mirar de sortir d´allà sense ser vistos, anàvem sotjant poquet a poquet, en silenci i amb molta precaució pel passadís fosc d´aquell vagó de tren, i estant amatents al que pogués esdevenir-se, però tot d´una ens vam espantar!!! doncs, vam escoltar darrera nostra uns passos, i per instint, varem mirar d´amagar-nos precipitadament altra vegada, aquells passos eren els d´un home, i aquell home es va parar davant nostra, i desprès d´un moment, vam sentir la seva veu, que ens digué a nosaltres aquestes paraules: "escapats d´Alemanya!!!", i nosaltres vam fer: "no senyor, nosaltres varem sortir de casa dels pares, i ara tant sols volem tornar a casa!!!", i ell va dir-nos: "jo i tinc un fill a n´allà d´on ara veniu vosaltres, i jo el que més voldria a n´aquest món, és que si el meu fill pogués escapar-se, algú l´ajudés de bon grat". Ara jo caminaré fins casa meva, i vosaltres i tindreu la meva porta oberta, si finalment i entreu, jo podré ajudar-vos, ja que jo formo part de la RESISTÈNCIA!!!

Penseu-ho bé nois!!!

I PER ARA, AMICS, POTSER JA N´HI HA PROU, CONTINUAREM NAVEGANT PER LES MEVES MEMÒRIES MÉS ENDAVANT SI TOT VA BÉ!!!

L´AVI I EN RUSKIS

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

15.08.08

NIK DUSERM Rutas guiadas por la zona del empordà (costa brava)...

Post in General at 13:27 : Lectures¸ (709)

ARA, EN TEMPS DE VACANCES, LLENÇO LA MEVA PROPOSTA, UNA PROPOSTA INTERESSANT SI VOLEU CONEIXER LA HISTORIA I LES LLEGENDES DE CASA NOSTRA...

SALUT AMICS

RUSKIS

NIK DUSERM - GUÍA - VISITES I RUTES ALTERNATIVES

Nik duserm
Guía GIRONA

Rutas guiadas por la zona del empordà (costa brava) visitando lugares del interior de la comarca; pueblos rurales, restos arqueológicos y edificios de la historia más reciente del país.

Nik duserm

* Dirección: Besalú,s/n - C.P. 17474 - Peratallada - Girona
* Teléfono: 607894536
* http://nikduserm.com/


Rutas alternativas guiadas por la zona del empordà (costa brava - girona) visitando lugares del interior de la comarca, a veces poco conocidos, como pueblos rurales con historia y personalidad, restos arqueológicos apartados de las rutas convencionales o edificios, que aún se conservan, de la historia mas reciente del país. en definitiva, unas rutas personalizadas para grupos y personas con inquietud por descubrir y valorar el entorno.


Las rutas son siempre acompañadas y con explicaciones en castellano, catalan o inglés.


Se incluyen las temáticas del románico, el medievo, el exilio español y el pintor salvador dalí entre otras.

Cada visita guiada dura un tiempo aproximado de 60 minutos. se facilita información práctica de la zona si es necesario.


Los puntos de visita pueden combinarse dependiendo del tiempo y el interès.


Visitas guiadas Rutas guiadas Visitas alternativas Programación de rutas Asesoramiento elección de restaurantes u otros servicios
Visitas guiadas Rutas guiadas Visitas alternativas Empordà Costa brava Peratallada Románico Dalí Exilio español Restos arqueológicos Cerámica Descubrir el ampurdán...

Nik Duserm - Emporda Guided Tours




Besalu, s/n
Torroella de fluvia
Peratallada 17474
España
Tel.: 34 60789453
URL: http://nikduserm.com
Correo electrónico: nik@nikduserm.com

Alternative guided tours in the Emporda area (Costa Brava - Girona), including rural charming villages with a particular history, archaeological sites off the beaten track or remains of recent history especially during the Spanish Civil War. These tours are created for people or small groups interested in the discovery of the area, through a different point of view.



www.nikduserm.com

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

03.08.08

Cartell d´informació per canvis normatius de Conveni, pels companys del Motel

Post in General at 20:05 : Lectures¸ (746)

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

03.08.08

Un exprofessor de 75 anys arrasa amb la seva visió de la crisi subprime

Post in General at 20:04 : Lectures¸ (546)

Internet ha canviat en tan sols set mesos la vida de Leopoldo Abadía, un exprofessor de l'IESE de 75 anys d'edat que amb els seu article "La crisi Ninja", que explica en un llenguatge pla i col·loquial la crisi subprime dels EUA, s'ha convertit en un fenomen inesperat que ja porta més de 165.000 visites a la xarxa


EFE
Barcelona
Ult. Act. 03.08.2008 - 17:25 hs

Internet ha canviat en tan sols set mesos la vida de Leopoldo Abadía, un exprofessor de l'IESE de 75 anys d'edat que amb els seu article "La crisi Ninja", que explica en un llenguatge pla i col·loquial la crisi subprime dels EUA, s'ha convertit en un fenomen inesperat que ja porta més de 165.000 visites a la xarxa.

Abadia, que va deixar l'ensenyament fa 15 anys per dedicar-se a la consultoria, va escriure l'article en una tarda de diumenge de gener i e va distribuir entre els seus treballadors per correu electrònic. Al cap d'uns dies, "la crisi ninja" era objecte d'apassionats debats fins a en fòrums insospitats com cannabis.com o xarxa satánica.com.

Fins que un dia, després que l'article arribés per altres vies a un dels seus fills i a que, després de citar-lo en el bloc de Nacho Giralt (Atrápalo.com), aquest rebés 7.000 visites de cop, Abadia, aconsellat pel seu fill Gonzalo, va posar en marxa el seu propi bloc, que ha rebut visites del Japó, Nigèria i fins a de Burundi.

Un diari electrònic l'ha fitxat com a articulista i una editorial li ha encarregat un llibre. "Si m'ho arriben a dir l'1 de gener no m'ho crec", assegura aquest ex professor de Política d'Empresa, nascut a Saragossa i resident a Barcelona, que atribueix l'èxit a que procura "no escriure res que jo no entengui".

"La crisi ninja" és un article (leopoldoabadia.blogespot.com) escrit en ordre cronològic que explica de manera senzilla l'origen de la crisi immobiliària dels EUA (crisi subprime) i com es va propagar per la resta del món fins a arribar a Espanya.

L'autor utilitza una caixa d'estalvis imaginària, la caixa de San Quirico (inspirada a la localitat barcelonina de Sant Quirze de Safaja), els clients de la qual li confien el seu diners sense tenir ni idea que a l'altra banda de l'Atlàntic s'oferien "hipoteques subprime" a clients "ninja" (no income, no jobs, no assets); és a dir , sense ingressos, sense ocupació fixa i sense propietats.

A l'hora que descriu la bola de neu en la qual es van convertir aquestes hipoteques al desplomar-se el mercat immobiliari nord-americà, Abadia insereix comentaris com "la globalització té els seus avantatges, però també els seus inconvenients, i els seus perills. La gent de San Quirico no sap que està corrent un risc als Estats Units".

Descriu també com el perill d'aquestes hipoteques no van ser detectades a temps per controls com les Normes de Basilea o per les agències de qualificació de risc, i assegura que existeix una "seriosa crisi de confiança", tant entre els ciutadans com entre els propis bancs, perquè "ningú sap on està ara aquesta diners".

Abadia, que assegura limitar-se a "copiar" el que llegeix a La Vanguardia, Expansión i el Times i -això sí- "posar-ho en ordre", va concebre "la crisi ninja" com una entrada més en un diccionari de termes econòmics que des de fa anys enviava per correu electrònic als seus companys de despatx.

Però com l'article va resultar ser més extens d'allò habitual va convertir en un annex del diccionari i, assegura, "vaig tenir l''error' d'enviar-lo a un parell d'amics. Un d'ells em va contestar que li va agradar i que es l'enviava a un altre parell d'amics...I aquí se'm va ser de les mans".

Van arribar les set mil visites en un dia que va rebre el bloc de l'empresari turístic Nacho Giralt, que "va penjar" l'article sense conèixer a l'autor, i va decidir obrir el seu propi bloc, que administra el seu fill i que ha rebut ja més de 165.000 visites.

"El vaig escriure perquè anava llegint coses soltes. Tot està copiat i la única cosa és que a vegades poso comentaris". Comentaris com "la globalització té els seus avantatges, però també els seus inconvenients, i els seus perills. La gent de San Quirico no sap que està corrent un risc als Estats Units i quan comença a llegir que allà es donen hipoteques subprime, pensa: "Quines bogeries fan aquests americans!"

Preguntat sobre l'abast de l'actual crisi, l'ex professor respon que "quan la gent diu que si el crac del 29 va ser millor o pitjor que aquest, dic que aquest és pitjor, perquè allà es va enfonsar la borsa americana, i quanta gent de San Quirico tenies accions en la borsa americana?: zero.

Reconeix que el que ha passat és inesperat, "però a la vegada -subratlla- per a mi ha estat molt divertit" i se sorprèn encara de l'impacte d'internet i que en algunes empreses s'hagi posat de moda el terme "explíca-m'ho a la Leopoldo".

De moment li demanen consell empresaris de mig món i dedicarà agost a escriure un llibre. I somriu quan admet que el seu fill ja l'ha batejat com el "Chiqui Chiqui econòmic".

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

25.07.08

La 3ª entrega de les memòries de L´AVI ENRIC

Post in General at 21:07 : Lectures¸ (938)

Hola amics meus.

És en la 3ª entrega d´aquestes memòries meves, (de L´AVI), que amb l´ajuda d´en (RUSKIS), vaig deixant-vos penjades com entrades del blog (CARRASCLEST):

http://carrasclest.blogspot.com/

Doncs és així, que ara seguiré amb la meva arribada a Le Boulou, el dia 12 de Febrer del 1939, que va ser aquí, on em van separar de la meva mare, tal i com ja he dit anteriorment, en les altres 2 entregues de la meva memòria, i que de segur recordareu, si m´heu anat llegint.

Jo que era un nen de 13 anyets, i desprès d´haver passat tot el que vaig passar, i de trobar-me tot solet enmig d´aquella diàspora de persones desesperades per una diabòlica realitat que no ens volia deixar estar.

Com penseu vosaltres, que jo em podia trobar en aquells moments?

Imagineu-vos el meu estat!!!

Ara, jo vull tornar a deixar molt clar, que per mi tot allò que vaig viure, va ser total i simplement indescriptible, i que a més, em sembla increïble que totes aquestes coses que varen poder passar, sobretot si ens parem a pensar que tot just, no fa pas relativament massa temps de tot això.

Penso que és vital, d´intentar evitar l´evident manca de memòria col.lectiva.

Fa molt de mal de percebre que avui dia, sembla que popularment s´hagi volgut oblidar amb un cert èxit, aquesta terrible realitat viscuda per tantes i tantes persones, ja que sembla certament, que avui la gent en general, no es recordin massa de tot allò, i és que potser els fa massa mandra de recordar...

(Tot i que avui dia, són coses que encara estan passant en molts llocs, i és molt dolent que ens arribi a semblar fins i tot mig normal!!!).

Jo, ara mateix, quan penso amb tot allò que vam viure, en sóc molt conscient, i és que jo no puc pas evitar de preguntar-me, potser una miqueta innocentment, i els drets?

• On els van oblidar tots aquests drets que ens han predicat semprè?

• DRETS HUMANS ?

• DRETS DE L´HOME I DEL CIUTADÀ ?

• DE QUE SERVEIXEN?

• ON SÓN QUAN ENS FAN TANTA FALTA?

Ens cal recordar també, que els DRETS DE L´HOME I DEL CIUTADÀ van ser promulgats l´any 1789, "La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució francesa.".

• I de que ens varen servir a nosaltres?

• I encara ara de que serveixen?

• Ara, que a més tenim els DRETS HUMANS ?

Uns DRETS HUMANS , molt més moderns, i que van ser promulgats: (El 10 de desembre de 1948)...

La Revolució Francesa (1789–1799) és considerada el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paral·lelament esclatà una revolta popular en el camp i a París, revolta simbolitzada per la presa de la Bastilla. L'Assemblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució.

La segona etapa va ser la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convenció va tenir un caràcter liberal, amb l'excepció del violent període jacobí.
La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el que finalitza el període revolucionari.

Jo ara no voldria pas de posar-me en política, i tampoc vull filosofar filantròpicament, amb una visió positivista o negativista, jo el que de veritat m´agradaria molt, és d´aconseguir conscienciar-vos, encara que només sigui en una petita part, i de fer que sapigueu almenys, tot el que jo mateix vaig tenir de viure i d´empassar-me, per tal de fer-me tot un bon EXILIAT POLÍTIC, i poder així sobreviure humana i dignament com vaig poder.

He de dir-vos, que passant el temps, jo veig que potser sí, que he aconseguit d´encomanar un xiquet de memòria, en el conscient col.lectiu dels meus coneguts, veïns, amics, i família que m´envolten cotidianament, i jo estic tant content de que així sigui...!!!

Tinc en la meva memòria el que va fer el meu pare, i avui desprès de 70 anys (ja sabeu que tinc 83 anys, jo) recordo la seva lluita, que era la de DEFENSAR ELS DRETS DELS TREBALLADORS (amb la UGT i en la UGT).

I el que si que voldria, és que ara la jovenalla que ens seguiu, a n´els homes i dones de les generacions passades, sapigueu el preu que ens va costar tot plegat.

Recordeu que va ser el temps en que es van aconseguir les famoses 48 hores, i que també es va mirar d´aconseguir una miqueta de respecta cap a n´els treballadors i els seus drets, (que encara avui, hi ha moltes vegades, que no es respecten prou aquests drets, com semprè passa amb tots els drets)...

Bé, en els Camps de Concentració de "Le Boulou", jo vaig fer una estada d´uns 5 mesos, va ser fins el juliol, que jo, tot patín una disenteria, i es va donar la circumstància, que va ser en aquell moment, en el que ens varen estar demanant voluntaris, per anar a fer les veremes d´aquelles comarques.

I jo vaig pensar molt, i em vaig dir: "mort aquí dins, ó be mort a fora", "doncs vaig decidir que mort per mort, millor mort a fora i en llibertat", i vaig demanar de sortir com a voluntari per fer les veremes.

Ens varen portar a molts amb un tren, i de mica en mica, ens anaven deixant repartits en grupets en els pobles d´el Departament dels Pirineus Orientals, a mi em va tocar amb un grupet d´altres persones, a AGEN en el Lot et Garonne , i en l´estació del tren, ens esperaven els "Fermiers d´ Agen" per escullir-nos com si fóssim bestiar de treball, o esclaus de guerra.

Jo però, puc dir que vaig tenir molta sort, ja que, com que jo era molt jovenet, i a més, encara estava força debilitat per la disenteria, i com que ells, els "Fermiers d´Agen", el que volien, era que fóssim gent forta per fer-nos treballar de valent, doncs ningú va voler-me agafar, i finalment, i per sort el "Monsieur Lefevre", un bon senyor, un home al que jo li recordava a un fill seu, i que malauradament, doncs aquest fill seu estimat, encara feia ben poc temps que s´havia mort, i era molt recordat.

El diagrama que sigue muestra los conductos principales a través de los cuales las enfermedades pasan de una persona a otra. Por lo tanto, el desecho sanitario de los excrementos, el lavarse las manos después de defecar y antes de manipular alimentos o beber agua son actividades muy importantes.

La diarrea, la disentería, la fiebre tifoídea, muchos tipos de lombrices intestinales, la bilharziosis, el scabies, el tifus y el tracoma (una infección ocular) pueden también reducirse mediante la higiene personal y saneamiento. Las actividades para mejorar estos hábitos deben formar parte de todo programa de agua y saneamiento.

I així doncs, vaig ésser escollit per aquest bon senyor, conjuntament amb uns altres 7 companys, i aleshores, "Monsieur Lefevre" ens va portar a la seva "Ferme", que estava a una distància de 17 Km. d´ Agen.

Va ser així que vam arribar al poble de Astaffort.

Chef lieu du canton situé à 18 kilomètres d'Agen, Astaffort est un ancien village fortifié situé sur la rive droite du Gers.

Riche terre agricole (Vins du Brulhois, fruits, céréales, élevage, etc...), le village possède aussi diverses entreprises industrielles (biscuiterie, minoterie et carrosserie).

Au XVIII° siècle, la population d'Astaffort était estimée à deux mille habitants. Au dernier recensement, elle était estimée à 1958 personnes.

Elle dispose d'une salle de spectacle pouvant accueillir 600 personnes et une Médiathèque.

Ce site est géré par l'Office de Tourisme d'Astaffort 13 pl. de la nation 47220 Astaffort Tél: 0553671333 mail: ot.astaffort@astaffort.com

Allà el nostre treball era el de treure l´herba de les vinyes, i de preparar-ho tot per fer les veremes, i finalment enllestir-les.

I va ser en el mes de setembre, que va començar la gran invasió dels alemanys, però nosaltres, encara varem poder tenir temps de fer les veremes de "Monsieur Lefevre".

I ja quan els alemanys van arribar, varem sapiguer que érem segons ells: "Rhot Spanien", tal i com érem anomenats en alemany, la traducció a l´espanyol, bé a ser: "Españoles Rojos".

I altra vegada ens varen fer presoners de guerra, i ens varen tornar a portar cap a un Camp de Concentració, aquesta vegada al de Nordhausen en el Departament de Harz a 87 Km. de "Leipzig".

Per sort per mi, tot va acabar bé, i jo vaig sobreviure a aquesta bogeria...!!!

Com semprè, i amb sort, ja seguiré explicant el que recordo en un altra moment, ja que la meva intenció és fer-vos coneixer coses que certament ens van passar a moltes persones, com jo mateix, però ara, jo el que no vull pas de cap manera és aburrir-vos...

VISCA LA CATALUNYA NOSTRA!!!

http://nikduserm.com/

L´AVI I EN RUSKIS

EN ABRIL DE ... (PAUL ËLUARD).

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

25.07.08

La revuelta de los quinientos euristas

Post in General at 11:57 : Lectures¸ (809)

Un grupo de jóvenes catalanes se han organizado para grabar entrevistas de trabajo y colgarlas en internet.

LA MITAD de los nuevos asalariados en 2005 cobraron menos del salario mínimo. Reponedores, camareros, pero también periodistas, informáticos o diseñadores se quedan en quinientoseuristas. Están cansados. La generación precaria empieza a organizarse

La grabación es, también, bastante precaria. Todo lo que permite un teléfono móvil con cámara integrada. A pesar de ello resulta muy elocuente.

«La retribución es variable», se oye decir al empleador. «Que hacemos caja, perfecto, pilláis. Que hacemos menos caja, yo también tengo un problema, yo también tengo que hacer un esfuerzo, mi marketing, mis historias y bueno, pues cobráis menos […] Nos ahorramos… pues no hacerte contrato. Sobre todo la Seguridad Social y estas cositas, que bien, bien no sabes para qué sirven, que te llevan la pasta… Esto va así, no hay contrato y punto».

Ése es, básicamente, el fragmento de una entrevista de trabajo para servir copas en un bar de Barcelona.

Tal vez usted sea una de las más de 22.000 personas que ya lo han visto a través de Internet. Lo grabó hace algo más de un mes uno de los miembros del recién nacido Comando Precario, un grupo de entre siete y nueve jóvenes -hombres y mujeres- militantes de la organización Avalot (en catalán, revuelta), la agrupación de jóvenes de UGT en Cataluña. Desde hace unas semanas acuden a entrevistas de trabajo, las graban con sus teléfonos móviles y las cuelgan en Internet para denunciar las situaciones de precariedad laboral a las que se ven abocados desde hace años.

«Todo empezó de manera bastante informal, charlando con un café en la mano», explica en la sede de UGT en la rambla de Santa Mónica uno de sus miembros. Nos pide que le llamemos Lluís y, aunque no ha tenido inconveniente en dejarse fotografiar con los pantalones bajados, no se quita el pasamontañas ni siquiera después de que el fotógrafo se haya marchado.

Nos ha puesto en contacto Oscar Riu, portavoz de Avalot, y no sabemos su nombre real, su teléfono, ni su correo electrónico. Tampoco importa demasiado…

«Hablábamos de nuestra situación laboral y nos dábamos cuenta de que todos estábamos bastante puteados en el tema laboral», prosigue con absoluta claridad. «Pero lo peor era la normalización de la situación. Un compañero te decía que cobraba en negro y te lo decía como si fuera normal y tú lo escuchabas como si fuese normal. Aunque si te paras a pensarlo es algo terrible. Así que decidimos que estábamos hartos, que había que hacer algo. Vimos el éxito que estaban teniendo determinadas propuestas en Internet como la del escaño de ZP y optamos por esto».

SEIS MESES. SIN CONTRATO. 500 EUROS

De momento el del bar de copas es el vídeo que más éxito está teniendo pero han colgado otros dos que no tienen desperdicio: una oferta para trabajar nueve horas diarias como reponedor en un supermercado por 780 euros mensuales y otra entrevista en la que una chica es rechazada para trabajar en una tienda de ropa porque no da la talla. Porque se pasa de ella, más concretamente.

El más que recomendable blog del Comando Precario (http://rrhh-confidencial.blogspot.com), sin embargo, no se agota ahí. El Comando ha invitado a que todo el mundo envíe fotos, textos y vídeos de denuncia. Desde que echó a andar, el pasado 24 de octubre, la página ha registrado 50.000 entradas y poco a poco se va convirtiendo en un catálogo de los horrores de la precariedad laboral en España:

Galicia: «Me gustaría que me indicaseis cómo haceros llegar la denuncia de algún sitio aquí que tiene gente trabajando sin papeles, jubilados, gente en paro, sin contrato, etc. Por deciros algo, un hotel particular que tiene unos 85 empleados, no tiene ni la mitad de contratos».

Murcia: «Trabajé para un estudio de diseño gráfico […] el jefe me tuvo seis meses sin contrato trabajando ocho horas y me pagó 500 euros tras trabajar dos meses gratis».

Sin especificar lugar: «Cuando busqué trabajo de informática en una empresa me ofrecieron dejar mi trabajo actual (800 euros por 35 horas semanales) para apuntarme al paro y hacer un curso por el que ellos cobraban dinero (yo ni un euro). Luego había alguna posibilidad de que me ofrecieran una beca de 300 euros al mes por trabajar 40 horas semanales durante dos años. Luego a lo mejor me podrían contratar por 700 euros al mes».

Barcelona: «Tenía compañeros de Perú, Ecuador y México que están trabajando sin papeles. Cobrando una miseria, 658 euros, por estar fregando platos todo el día».

Según Oscar Riu, muchos de los comentarios que están recibiendo enumeran hasta tres y cuatro incumplimientos de la ley. El sindicato está filtrando toda la información que llega al blog y la semana que viene presentarán ante la Inspección de Trabajo cerca de 40 denuncias en toda España para que el organismo actúe.

QUINIENTOSEURISTAS, «NI-NIS», SANS CULOTTE, MIERDAEURISTAS…

«Está muy bien que se hable del tema de los mileuristas. Es fantástico que se denuncie», asegura Lluís. «Pero qué pasa con los submileuristas. Hay mucha gente cobrando entre 600 y 800 euros y que además van a estar cobrando ese sueldo durante mucho tiempo, para siempre. Y tal vez eso sea lo mejor del blog: que ha conseguido llevar a la opinión pública el tema de la precariedad. Está bien que en las noticas de la noche se hable de lo que cobra el reponedor de un súper o que, de repente los tertulianos se pregunten: “Pero, ¿es esto normal? De verdad hay gente que cobra 600 euros?”. La hay. Hay mucha gente».
Seguramente, los autores de un documental de la cadena francoalemana ARTE sobre la precariedad laboral entre los jóvenes europeos no conocen a Lluís ni escucharon su discurso sobre los submileuristas. Pero acertaron a definir a su generación como los sans culotte del siglo XXI sin saber que, literalmente, este joven se deja fotografiar sans culotte para demostrar su indefensión ante sus contratadores.

Submileuristas, sans culotte del siglo XXI, generación precaria, multiempleados creativos, quinientoseuristas, mierdaeuristas, ni-nis (porque con sus sueldos no llegan a ser ni completamente dependientes ni completamente independientes de sus padres)… Los términos surgen como hongos venenosos para referirse a la realidad de que para muchos jóvenes el horizonte de los 1.000 euros es casi un sueño.

Según datos de la Agencia Tributaria, más de la mitad de los nuevos asalariados de 2005 recibieron retribuciones inferiores al salario mínimo, fijado para aquel año en 7.182 euros anuales en 14 pagas mensuales de 513 euros. La cifra incluye a los trabajadores a tiempo parcial y a los que no han tenido ingresos a lo largo de todo el año, pero no deja de ser significativa.

Otro dato esclarecedor, éste del Instituto Nacional de Empleo. En 2001 se firmaron en España 75.762 contratos en prácticas; en 2005, casi 10.000 más: 85.577.

Y una tercera cifra extraída del apabullante informe Los jóvenes y el mercado de trabajo en la España urbana, de los profesores José García Montalvo, José María Peiró y Asunción Soro Bonmatí: el 16,97% de los jóvenes aseguran haber trabajado sin contrato en su primer empleo. El sueldo medio en ese primer empleo es de 747 euros en las ciudades.

Marta García Aller es licenciada en Periodismo y en Humanidades. Tiene un máster internacional en Política Europea. Habla español, inglés, francés, italiano y algo de checo. A sus 26 años ha trabajado para la Comisión Europea, la BBC o la agencia EFE. Ahora está en paro, con su envidiable currículum colgado en la web de búsqueda de empleo infojobs.net, y va tirando haciendo traducciones. Es además autora de un libro titulado Generación precaria, (ed. Espejo de Tinta).

«Para algunos ser mileurista no es la realidad sino a lo que aspiran. Hay gente para lo que eso sería incluso triplicar el sueldo», explica. «La precariedad de los que trabajan como obreros de la construcción o las cajeras de grandes almacenes es visible para todos», añade. «La que pasa desapercibida es la del licenciado treintañero vestido de traje que se apretuja en metro con el resto de parroquianos madrugadores».

PERIODISTA: 20 HORAS A LA SEMANA, 150 EUROS AL MES

Esta santa profesión de periodista es el perfecto ejemplo de que la precariedad hace tiempo que dejó de vestir de cuello azul y se extiende entre lo que los americanos llaman trabajadores de cuello blanco.

Uno de los jóvenes que hablan en el libro de García Aller es Mario, un joven de 29 años que después de haber hecho prácticas durante un par de años en algunos de los principales medios del país se define como trescientoseurista.

Ganaba el doble que Carlos, nombre cambiado de un joven estudiante de Periodismo madrileño. Trabaja en prácticas remuneradas 20 horas a la semana y cobra 150 euros mensuales. «Hay prácticas que están mejor pagadas», comenta insistiendo en que guardemos el anonimato de su nombre y de la empresa en la que trabaja. «Gente que por las mismas horas está cobrando 400 euros. No me parece nada del otro mundo, pero no estaría mal. Una cosa de 800 euros [lo que él cobraba como dependiente en unos grandes almacenes], siendo de prácticas de periodismo… eso estaría muy bien».

Para tener a quien rezar por estas situaciones, un grupo de jóvenes italianos inventaron en 2001 a San Precario, una figura con aureola vestida de trabajador de restaurante de comida rápida al que sacan en procesión el 1 de mayo y al que rezan con devoción: «Oh, San Precario, protector nuestro, de los precarios de la tierra, danos hoy la maternidad pagada, protege a los dependientes de las cadenas comerciales, los ángeles de los locutorios…». Sus fieles llevan su estampita en el coche y hasta circula una película: El evangelio según Precario.

Su culto ha llegado a España. A finales de 2004, 27 seguidores de San Precario se dieron cita en un restaurante malagueño conocido por pagar cuatro euros la hora a sus camareros y tener a algunos sin contrato. Cenaron entre brindis por la salud de San Precario por valor de 800 euros y al llegar los postres uno de ellos se subió a una silla, denunció la situación de los camareros y anunció que la mesa se iba sin pagar (dejando, eso sí, una generosa propina de 65 euros para los camareros) invitando al resto de comensales a que hicieran lo mismo.

Desde entonces, tanto San Precario como su figura hermana Nuestra Señora de la Precariedad han obrado diversos milagros en España, sobre todo en el sur.

«Por favor, no lo cuentes de manera que parezca una macarrada, porque no es eso», insiste Nicolás Sguiglia, argentino de 29 años afincado desde hace tiempo en España y miembro muy activo de la plataforma Precarios en Movimiento. «No se trata de cenar por la cara sino de llegar a la gente. Con las formas de intervención clásicas del sindicalismo (comités de empresa, elecciones sindicales, etc.) es difícil abordar el tema de la precariedad. Por eso recurrimos a formas diferentes. El sindicalismo tradicional encuentra dificultad en alcanzar a la gente joven, a los inmigrantes, a las mujeres».

Otros códigos también llenos de sentido del humor son los que usa el colectivo francés Generation Precaire. En su página web tenían un concurso para elegir al becario de la semana entre todas las experiencias de precariedad que les remitieran. Entre los ganadores, uno de los más divertidos fue el joven al que ofrecieron ser «becario senior» sin sueldo y con experiencia para coordinar un equipo de otros 50 becarios.

Otra de sus iniciativas radicales ha sido la de tratar de promover una huelga general de becarios.

En un pasaje de su libro, García Aller alude a la existencia de 20.000 puestos de prácticas en España. Seguro que se queda corta. El verano pasado, sólo 25 empresas, bancos y bufetes ofertaban 3.280.

Hace unos meses CRÓNICA publicó un reportaje tratando de responder qué pasaría si un día todos los trabajadores inmigrantes se quedaran en casa. A lo mejor, ha llegado el momento de otro artículo: ¿y si un día todos los becarios se quedaran en casa?

Fuente: http://www.jovenesdeiu-madrid.org/ (Segueix)

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

24.07.08

ULTIMES NOTICIES DEL CONVENI D´HOSTALERIA DE CATALUNYA

Post in General at 11:46 : Lectures¸ (677)

LA ASAMBLEA VOTA "SI AL CONVENI"

Els delegats i les delegades de la UGT de Catalunya al sector d’hostaleria n’han ratificat en un 98% el preacord.



Demà, 24 de Juliol, la UGT de Catalunya, sindicat majoritari al sector de l'hostaleria, signarà amb la patronal el Conveni d'Hostaleria de Catalunya 2008 - 2011 , que afecta uns 300.000 treballadors i treballadores, després de mesos de negociacions. Es tracta d'un conveni sense precedents per al sector .

L’increment salarial a tot Catalunya serà d’un 4,8% general. A banda, a Girona s’hi aplicarà un 0,5% més. Al Maresme, un 0,3% més. A Lleida, un 0,2% més. I a Tarragona, als nivells salarials més baixos s’hi suma un increment del 0,3% més . Aquestes són les zones amb un major increment salarial, perquè són els territoris on els salaris són actualment més baixos, i un dels objectius que es comença a plantejar amb aquesta revisió és la unificació a mig termini de les taules salarials de la resta de Catalunya amb les de Barcelona, històricament més altes.

Plus de formació: 15 euros mensuals La UGT de Catalunya, com a sindicat majoritari, ha arribat a un acord amb la patronal i la Generalitat i, per primer cop en un conveni, es vincula el salari a la formació , de manera que es fa una ferma aposta per la professionalització al sector de l'hostaleria. D'aquesta manera, a partir de l'any vinent, cada treballador que segueixi els cursos de formació establerts per la patronal rebrà 15 euros al mes de manera consolidada a la nòmina. Si passa els tres mòduls formatius que es crearan, el seu increment salarial mensual serà de 45 euros.

Davant la signatura d'aquest històric conveni demà, des de la UGT de Catalunya esperem que no es tornin a repetir els lamentables fets que van ocorrer ara fa un any en les negociacions de la pròrroga del conveni, quan delegats de CC.OO. de Catalunya van agredir els delegats de la UGT de Catalunya que formaven part de la mesa negociadora.



Por que decimos que este es un buen convenio??

Básicamente por lo siguiente:

"Desmontando falsedades"

ALBUM FLYER DEL CONVENIO DE HOSTELERIA

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

22.07.08

Asamblea de Trabajadores de Hosteleria para la ratificacion de la firma del convenio.

Post in General at 20:45 : Lectures¸ (735)

Asamblea Trabajadores Hosteleria

Mañana a las 5 de la tarde, en Rambla Sta. Monica tenemos la asamblea de Trabajadores de Hosteleria para la ratificacion de la firma del convenio.

Es un convenio que ha costado muchísimo... lleva negociándose desde noviembre de 2007 y la verdad es que es un muy buen acuerdo. La subida salarial para Girona es del 5,30% en general, pero teniendo en cuenta que se produce una reunificación de las categorías salariales, hay trabajadores que verán un incremento de cerca del 14%. Se inicia además el camino de la equiparación de las tablas con las de Barcelona, ya que la subida es 0.5% superior en Girona.

Además se establece un plus de formación de 15€ consolidados en la nómina para un máximo de tres módulos de formación.

Teneis toda la información aqui:

La UGT aconsegueix un conveni d'hostaleria sense precedents...

Os esperamos mañana a las 5 en Rambla Santa Mónica

NEGOCIACIÓN CONVENIO HOSTELERIA DE CATALUNYA


ACTA Nº 1 [1.762 KB]
ACTA Nº 2 [640 KB]
ACTA Nº 3 [690 KB]
ACTA Nº 4 [707 KB]
ACTA Nº 5 [24 KB]
ACTA Nº 6 [26 KB]
ACTA Nº 7 [23 KB]
ACTA Nº 8 [44 KB]
ACTA Nº 9 [25 KB]
ACTA Nº 10 [27 KB]
ACTA Nº 11 [24 KB]
ACTA Nº 12 [25 KB]
ACTA Nº 13 [31 KB]
ACTA Nº 14 [31 KB]
ACTA Nº 15 [37 KB]
ACTA Nº 16 [28 KB]
ACTA Nº 17 [27 KB]


TABLA DE ADECUACION GRUPOS Y CATEGORIAS [320 KB]

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

15.07.08

EREN LES TÒFONES MÀGIQUES??? O POTSER VA SER EL BOSC QUE TENIA LA MÀGIA QUE EM CALIA...???

Post in General at 22:35 : Lectures¸ (712)

Desprès d´una setmaneta de molta feina i en el que vaig agafar un estrés d´aquests que hi van, i un cap de setmana, en el que m´ha tocat treballar en l´ordinador, un munt d´aquelles coses pendents i que casualment resulta que es pot dir que totes, feines urgents, i jo, responsable i enutjada víctima de la societat laboral, enganxat a la feina que no he pogut deixar, i que m´ha impossibilitat de desconectar i airejar-me sanament com cal.

Ahir dilluns, em vaig decidir... és per aixó que el vaig gaudir "el descans", com un deute amb mi mateix, (un descans disciplinari com a deure personal), un descans d´aquells que els cal a (la gent tant normal com jo) de tant en tant, de gent que sap descansar equilibradament al llarg de la setmana, és per aixó que vaig volguer desconectar i ho vaig aconseguir.

Va ser una jornada en la que vaig volguer oblidar el mòbil, els e-mails, la computadora. També les lectures i enfocaments, els discerniments i debats, de crear arguments defensius i desmuntar-los, de les negociacions i reflexions del conveni. I de les consultes i ajudes varies als amics i companys. La lluita incansable i constant, semprè contra problemes varis diversos, d´altres persones del meu entorn immediat. Ah, i molts també de domèstics... hahahahahaha

Mireu que ja em calia eh...!!!

Resulta que el meu pare, (l´avi Miquel, "llicenciat en tofoneria boscatera, (del terròs art de tofonejar)", té el doctorat de muntanyenc i boscater...) finalment m´ha convidat a acompanyar-lo seriosament, (amb ànim d´ensenyar tofoneres productives) i anar amb ell, també amb la Lluna i l´Estel, les nostres estimades gossetes de la familia, a caçar les últimes tòfones de la temporada.

I per tant m´ha ensenyat diverses tofoneres, que resulten ser com unes "petites mines d´obscurs i valuosus diamants de gust refinat, i de memorable perfum voluptuós.

Uns petits tresors ambicionats i desitjats per gastrònoms i nobles paladars, siguin paladars de bèsties o de persones.

I sí, que en vam trobar algunes de tòfones, d´aquestes boscatanes perles negres lligades vitalment a l´arbre, per uns cordonets umbilicals d´arrels filamentosos i finissims.

Oh tòfones, estranyes i naturals criatures aromàtiques de la foscor de la terra, i de la humitat del terròs arbrat del bosc, tòfones preuades i volgudes!!!

El que no puc és explicar-vos on, com i quan, ja que si ho explico, el meu pare em pela!!!

Ja prou que l´hi va costar a n´el meu pare, a decidirse d´alliçonar pedagogicament en aquest savi i silvestre coneixament, i d´explicar i ensenyar aquest patrimoni del saber, d´intangible valor, a n´els dos fills de la casa, ( i que segons ell, "el meu pare", el secret ha de passar de pares a fills, i només de pares a fills), i amb el tàcit compromís de guardar el secret, com a gran secret de familia.

I jo semprè cumpleixo amb el que prometo, pots estar-ne segur pare!!! (no com alguns) que el que fan és demorar i demorar promeses, per poguer tardar a cumplir com més millor, i se les han d´empescar per marejar la perdiu i guanyar temps i temps... hahahahahahaha

Aix, peró el que veritablement també vam aconseguir va ser, que el meu estrés es vaporitsés com per art d´encantament...

ES PER AIXÓ AMICS, QUE ARA PUC DIR-VOS QUE LES TÒFONES A MÉS DE BONES, TENEN PROPIETATS MÀGIQUES!!!

O POTSER ÉS EL BOSC QUE ÉS MÀGIC???

TOFONES DE L´AVI MIQUEL DE CAPMANY

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

15.07.08

DOLORS BASSA ESCRIU EN EL SEU BLOG...

Post in General at 12:52 : Lectures¸ (682)

LA DOLORS BASSA, ENS FA UN RESUM MOLT ENCERTAT DE LA JORNADA DE 10/07/08.

JO EN VULL RECOMANAR LA LECTURA A N´ELS AMICS QUE VISITEN EL MEU BLOG, JA QUE VA SER UNA JORNADA VIVAMENT INTERESSANT:





Avui hem participat en una jornada referent al Tribunal Laboral de Catalunya i a la Inspecció de Treball.

El tribunal Laboral de Catalunya té seu a Girona, és va inaugurar el 2006 i des de llavors, el 10 % dels conflictes de Catalunya es solucionen a Girona a on s’aconsegueix més o menys un 60 % d’acords.

En la matinal hi ha participat la Inspeccció de treball amb el director en cap de Catalunya Fernando Cardenal i el cap d’inspecció de Girona, el Sr Macario Martinez...

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

10.07.08

La UGT aconsegueix un conveni d'hostaleria sense precedents...

Post in General at 17:00 : Lectures¸ (1414)

La UGT aconsegueix un conveni d'hostaleria sense precedents...

dijous, 10 juliol de 2008

Cap salari de l'hostaleria serà 'inframileurista' l'1 de gener del 2009, de manera que 54.000 treballadors i treballadores a tot Catalunya que ara cobren entre 836 i 917 euros passaran a cobrar 1.000 euros Ahir a la nit la UGT de Catalunya, sindicat majoritari al sector, va signar amb la patronal el preacord del Conveni d'Hostaleria de Catalunya 2008 - 2011, que afecta uns 300.000 treballadors i treballadores, després de mesos de negociacions. Som l'únic sindicat que ha signat el preacord del conveni. Article complet...

Més continguts

• La UGT aconsegueix un conveni d'hostaleria sense precedents

• UGT espera que el govern apliqui la tributació reduïda per als bolquers, si s'aprova a Europa

• UGT alerta d'una nova classe dins de la classe treballadora, el "precariat"

• Més de 245.000 correus electrònics enviats als eurodiputats contra la directiva de les 65 hores

• La plantilla de VARO, S.A. anirà a la vaga si l'empresa no millora la seva proposta

• Agitación contra la ampliación de la jornada de trabajo

• Notícies de premsa

  • Contra las 65 horas semanales... ¡Hazte el sueco!

  • Espanya encapçalarà la desocupació a l'OCDE

  • Moda contra la siniestralidad laboral

  • L'altra Barcelona Fashion Week

  • Blogosfera sindical

  • (II PART) L´avi Enric segueix explicant el que va viure en aquells moments:

La UGT aconsegueix un conveni d'hostaleria sense precedents...

Anoche UGT sindicato mayoritario en el sector de hosteleria en Catalunya, llego a un principio de acuerdo en la mesa del convenio

que tendran que ratificar nuestros afiliados/as en la asamblea que celebraremos el proximo dia 23 de julio a las 17,00 horas en nuestros locales de UGT, EN RAMBLA SANTA MONICA.

de todas formas para que tengais mas conocimiento de todo el acuerdo, aqui os mando el acta de la reunion para que la valoreis y un resumen nuestro mas sencillo.

Para cualquier duda ya sabeis que teneis a vuestra disposicion al responsable del sector de hosteleria RICARDO COUCEIRO y al compañero de accion sindical JOAQUIN CARRASCO

para cualquier duda que tengais, sino podeis contactar con ellos, estoy a vuestra disposicion.

CONVOCAMOS ASAMBLEA DE AFILIADOS/AS

PARA EL PROXIMO DIA 23 DE JULIO A LAS 17.00 HORAS EN LOS LOCALES DE UGT, RAMBLA SANTA MONICA, 10

SALON DE ACTOS EN LA 1ª PLANTA (METRO L3, LINEA VERDE PARADA DRASSANES.

ORDEN DEL DIA

1.- EXPLICACION DEL PRINCIPIO DE ACUERDO

2.- RUEGOS Y PREGUNTAS

3.- APROBACION PARA LA FIRMA DEL CONVENIO

DADA LA IMPORTANCIA DEL TEMA A TRATAR OS RUEGO LE DEIS LA MAXIMA PUBLICIDAD EN LOS TABLONES DE ANUNCIO DE LAS EMPRESAS Y EL BOCA BOCA

CUANTOS MAS SEAMOS MEJOR.

PARA CUALQUIER DUDA PODEIS PONEROS EN CONTACTO CON EL RESPONSABLE DEL SECTOR RICARDO COUCEIRO TELF.669.765.194 O CONMIGO MISMO QUE OS ATENDEREMOS

EN LA MEDIDA QUE DESEEIS.

ATENTAMENTE.

Josan Garcia Muñoz

Secretaría Comunicació e Imatge

Comerç ,Hostaleria ,Turisme i Joc

MEJORAS DEL CONVENIO DE HOSTELERIA DE CATALUNYA

1. UN CONVENIO QUE AFECTA MAS DE 300.000 TRABAJADORES

2. DURACIÓN DE 4 AÑOS.

3. REDUCCIÓN DE JORNADA (de 1799 a 1791) 8 HORAS LOS 2 ÚLTIMOS AÑOS.

4. 2 DÍAS DE ASUNTOS PROPIOS CONSOLIDADOS POR AÑO (ANTES SE TENÍAN QUE NEGOCIAR EN CADA CONVENIO Y TENÍAMOS 1, 1 Y 2).

5. ACUMULACIÓN DE 13 DÍAS DE LACTANCIA ACUMULADOS A LAS 16 SEMANAS DE MATERNIDAD (ANTES NADA).

6. ADAPTACIÓN DE LAS CATEGORÍAS DEL ALEH, (SUPRESIÓN DE MAS DE 200 CATEGORIAS).

7. 3 DÍAS DE LICENCIA POR INTERVENCIÓN SIN HOSPITALIZACIÓN (1 DÍAS MAS SOBRE EL ESTATUTO DE LOS TRABAJADORES).

8. LAS LICENCIAS POR HOSPITALIZACION SE PODRAN DISFRUTAR DURANTE EL HECHO CAUSANTE (ANTES CUANDO SE PRODUCÍA EL HECHO).

9. PLUS DE ROPA DE TRABAJO PARA TODOS EN 10,44 MAS LA SUBIDA DEL CONVENIO (ESTABA ENTRE LOS 9,11 DE TARRAGONA Y LOS 10,44 DE BARCELONA).

10. PERMANENCIA EN EL VBIS DE NO MAS DE UN AÑO (ANTES 2 AÑOS).

11. FORMACIÓN :15€ POR MODULO CONSOLIDADO EN LA NOMINA (POSIBILIDAD DE REALIZAR 3 MÓDULOS).

12. EN COLECTIVIDADES: SOLO SE PERDERÁ 1 DÍA POR PERIODO VACACIONAL (ANTES 2 POR PERIODO).

13. GIRONA: 7 NIVELES SALÁRIALES Y BISES (SUBIDAS DE ALGUNAS CATEGORÍAS DESDE UN 0,33% HASTA UN 9,08% MAS LA SUBIDA DE CONVENIO DE ESE AÑO).

14. TARRAGONA: AL TERCER AÑO SUPRESIÓN DEL NIVEL VIII QUE PASARÁN A COBRAR EL NIVEL VII (SUBIDAS DE ALGUNAS CATEGORÍAS DE ENTRE 0,56% y el 5%).

15. MANTENIMIENTO DE LA CLÁUSULA DE REVISIÓN SALARIAL.

16. EL 1 DE ENERO DEL 2009 TODOS LOS SALARIOS A 1000€ BRUTOS (EXCEPTO LLEIDA QUE SERÁ PARA EL 1 DE ENERO DEL 2010) (AFECTARÁ A MAS DE 54.000 TRABAJADORES EN CATALUNYA).

EN LO QUE A TEMAS SALARIALES SE REFIERE

TERRITORIOS	2008	2009	2010	2011
BARCELONA	4,80%	IPC PREVISTO +1,5%	IPC PREVISTO +1%	IPC PREVISTO +1%
TARRAGONA	5,10%	IPC PREVISTO +1,5% + 0,3%	IPC PREVISTO +1% + 0,3%	IPC PREVISTO +1% + 0,3%
GIRONA	5,30%	IPC PREVISTO +1,5% + 0,5%	IPC PREVISTO +1% + 0,5%	IPC PREVISTO +1% + 0,5%
MARESME	5,10%	IPC PREVISTO +1,5% + 0,3%	IPC PREVISTO +1% + 0,3%	IPC PREVISTO +1% + 0,3%
LLEIDA	5,00%	IPC PREVISTO +1,5% + 0,2%	IPC PREVISTO +1% + 0,2%	IPC PREVISTO +1% + 0,2%
REVISIÓN TECNICA	IPC REAL + 0,6%	IPC REAL + 0,6%	IPC REAL + 0,6%	IPC REAL + 0,6%

ACTA Nº 18, DE PRINCIPIO DE ACUERDO

DE LA REUNIÓN DE LA MESA NEGOCIADORA DEL CONVENIO COLECTIVO DE TRABAJO DEL SECTOR DE LA INDUSTRIA DE HOSTELERÍA Y TURISMO DE CATALUÑA

Presidente: Ilmo. Sr. D. Jacobo Quintans.

Representación de FCTCHTJ-UGT

Titulares: Sr. Lorenzo Miota, Sra. Montse Gomez, Sra. Meritxell Velasco, Sr. Antonio Bonilla, Sr. Daniel Velasco, Sra. Isabel Torrente, Sr. Floro Jiménez, Sr. Joaquin Carrasco y Sr. Julián Carrión.

Suplentes: Sr. Enrique Vadillo y Sr. Fernando López

Asesores: Sr. Ricardo Couceiro, Sr. Jesús Lodeiro, Sr. Josan Garcia.

Representación de FECOHT-CCOO

Titulares: Sr. Jose Angel Bernal, Sra. Victoria Izquierdo, Sra. Liliana Baigorria, Sr. Joaquin Romeo, Sr. Eladio Alguacil.

Suplentes: Sra. Carmen Agulló, Sr. Manuel Pérez Casado, Sra. Margarita Fernández.

Asesores: Sr. Estaban Sanabria, Sr. Antonio Ferro.

Representación de la Confederación Empresarial

Titulares: Sr. Santiago García-Nieto, Sra. Mercedes Bellera, Sr. Antonio Castelló, Sr. Jordi de Puig, Sr. Ramon Solsona, Sr. Jaume Francesch.

Asesores: Sr. José Luís Salido, Sr. Francisco Godoy y Sr. Enrique Prades

Secretarios de actas: Sr. Albert Bramona y Sr. Manel Casals

En Barcelona, a 9 de julio de 2008, en el Edificio Edificio CINC, Centre de Negocis Internacional de Catalunya, calle Llull, 321-329, siendo las 22:30 horas se ha llegado a un principio de acuerdo en la Mesa Negociadora del Convenio Colectivo de Trabajo del Sector de la Industria de Hostelería y Turismo de Cataluña, formada por los representantes de la Federació de Catalunya de Treballadors de Comerç d’Hostaleria Turisme i Joc (FCTCHTJ-UGT), Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme de Catalunya (FECOHT-CCOO) por parte sindical y de la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya, CEHRC, por parte empresarial,. La reunión empezó a las 16:30 horas.

Los acuerdos son los siguientes:

ART. 5 : Ámbito Temporal : 4 años.

ART. 22 : Contratación de primer empleo en el séctor:

Modificación del tercer párrafo. Poner : “ Se estipula que la permanencia en dicha categoría de los/as trabajadores/as contratados será como máximo de un año.”

ART. 28 : Jornada de Trabajo

- La jornada máxima anual será de 1799 horas de trabajo efectivo durante la vigencia del primer y segundo año de convenio, y será de 1791 durante el tercero y cuarto , equivalente a aplicar en cómputo anual la jornada de 40 horas semanales.

- Añadir después del 2º párrafo del punto b) un nuevo punto denominado c)

c) Descanso entre jornada y jornada: “Sólo para las zonas de afluencia turística que a continuación se delimitan : Pirineo y Pre-Pirineo.

- Costa Daurada

- Maresme

- Provincia de Girona.

1. Mientras duren las condiciones pactadas en el artículo 28 apartado c) la empresa podrá reducir a 10 horas el descanso entre jornadas previsto en el apartado 3 del Art. 34 del Estatuto de los Trabajadores.

La reducción del descanso afectará a las categorías profesionales de las áreas funcionales segunda y tercera del texto refundido del III Acuerdo Laboral de ámbito Estatal para el Sector de Hostelería.

La decisión de reducir el descanso entre jornada y jornada se pondrá con 14 días de antelación en conocimiento previo a su ejecución a los R.L.T. o al trabajador/a si no existiese R.L.T. argumentando las razones organizativas o de producción que llevan a tomar semejante medida.

La reducción del descanso entre jornada y jornada no afectará en ningún caso a : los trabajadores/as menores de 18 años , a los trabajadores/as discapacitados, a los trabajadores/as nocturnos en los términos del apartado 1 del Art. 36 del Estatuto de los Trabajadores, a las trabajadoras embarazadas, a quienes tengan un contrato de formación, a los trabajadores/as con reducción de jornada por guarda legal a los trabajadores/as de colectividades excepto los de los centros sanitarios, bingos y catering.

Se respetará cualquier acuerdo que exista entre las empresas y los R.L.T. o con los trabajadores/as si no hubiera R.L.T.

2. Polivalencia funcional :

- Mientras duren las condiciones pactadas en el artículo 28 apartado c) y de conformidad con la Clasificación en el III ALEH se establece la polivalencia funcional sólo entre las categorías profesionales de camarero/a de pisos (Area 4 Grupo 14) y Auxiliar de Restauración moderna (Area 3 Grupo 12). Esta última en ningún caso podrá ejercitarse a la inversa.

Cuando se dé esta circunstancia el camarero/a de pisos percibirá por el tiempo que realice dicha función el sueldo del nivel salarial superior.

Cuando se produzca dicha situación de polivalencia se informará previamente a los R.L.T.

- Igualmente se podrá establecer polivalencia funcional entre el ayudante de camarero (Area 3 Grupo 11) y el ayudante de cocina (Area 2 Grupo 7). Para su implementación en la empresa será necesario el acuerdo entre la R.L.T. y la Dirección de aquélla.

Se respetará cualquier acuerdo que exista entre las empresas y los R.L.T. o con los trabajadores/as si no hubiera R.L.T.

3. Mientras duren las condiciones pactadas en el artículo 28 apartado c) se asumen las tablas de Girona según la propuesta de reunificación de la patronal, que se adjunta a la presente acta, teniendo presente que deberán actualizarse a tablas 2008.

Así mismo las tablas económicas tendrán un incremento adicional anual de 0,5% para Girona,0,2% para Lleida,0,3% para Tarragona y 0,3% para Maresme, además de la subidas generales correspondientes que se pacten para todo el Convenio.

· ART. 33 : Licencias:

- Párrafo tercero: Quedaría así:

“ Tres días en los casos de nacimiento de hijo o accidente o fallecimiento o accidente o enfermedad grave u hospitalización o intervención quirúrgica sin hospitalización que precise reposo domiciliario, de parientes hasta segundo grado de consanguinidad o afinidad.

Cuando por tal motivo, el trabajador/a necesite hacer un desplazamiento al efecto , el plazo será de cinco días

En los casos de enfermedad o accidente u hospitalización referenciados se ejercerá el disfrute de los días durante la situación de convalecencia del familiar , siempre que se justifique tal situación a la empresa mediante parte o justificante médico”.

- Párrafo séptimo quedaría así :

“Se dispondrá de dos días por año natural para asuntos propios , teniendo que avisar con la mayor antelación posible y sin necesidad de justificación posterior.”

- Último párrafo: Quedaría así :

“Las trabajadoras/es, por lactancia de un hijo menor de nueve meses tendrán derecho hora de ausencia del trabajo, que podrán dividir en dos fracciones.

La mujer, por su voluntad, podrá sustituir este derecho por una reducción de su jornada normal en media hora con la misma finalidad o acumularlo en jornadas completas. En este último caso, el número de jornadas a disfrutar por la total acumulación será de 13 días efectivos de trabajo.

Este permiso podrá ser disfrutado indistintamente por la madre o el padre en caso de que ambos trabajen.”

· ART. 35 : Retribución:

- Año 2008 : 4,8%

- Año 2009 : IPC previsto más 1,5%

- Año 2010 : IPC previsto más 1,0%

- Año 2011 : IPC previsto más 1,0%

Cláusula de revisión técnica que ya hay en el convenio para todos los años siendo la revisión sobre IPC real a 31 de diciembre de cada año, más un 0,60%

· ART. 41 : Ropa de Trabajo:

Igualar el Plus de Ropa de Trabajo a todos los territorios a 10,44 + el aumento del Convenio.

· ART. 48 : Derechos sindicales y de representación… :

Añadir párrafo. “Se entenderá la acumulación de horas referida a unidades electorales de representación sindical, salvo pacto en contrario o que exista un Comité Intercentros , o exista una acumulación estatal de horas según normativa legal”

· COLECTIVIDADES:

- Punto 3 b) :

“…absorbidas hasta un máximo de una fiesta por cada período para ……”

Punto 4:

Al final del último párrafo añadir:

“… por falta de ajenidad”.

ARTÍCULO NUEVO: COMISIÓN TÉCNICA DE ESTABLECIMIENTOS

En el primer semestre del segundo año de vigencia del convenio se reunirá una Comisión Técnica que estudiará la Clasificación de Establecimientos, así como su denominación. Los acuerdos a que se lleguen se comunicarán a la Comisión Negociadora del futuro convenio para su incorporación en la negociación del Convenio a la finalización del vigente.

La comisión será paritaria y en proporción a la representatividad que tienen las partes en la negociación de este convenio.

ARTÍCULO NUEVO : Tema 1.000 euros : “ En el segundo año de Convenio, es decir, a partir del 1 de enero de 2009, las categorías por encima de los niveles Bises no serán inferiores a 1.000 euros en todos los territorios a excepción de Lleida, que lo será en 1 de enero de 2010.

Esto es, una vez aplicada la correspondiente subida del Convenio para el año 2009, si los Niveles citados no llegaran a los 1.000 euros, se incrementarán en la diferencia que falte hasta los mismos, excepto en Lleida, que será en 1 de enero de 2010.”

.

· TEXTO APARTE : ANEXO APLICABLE A GIRONA, TARRAGONA, LLEIDA Y MARESME

Acumulación de descanso semanal

Los trabajadores fijo-discontinuos podrán acumular un día de descanso semanal previsto en el Art. 29 del presente Convenio en períodos no superior a tres meses en las empresas de estacionalidad turística. Para llevar a cabo dicha acumulación será preciso que se realice por escrito y a petición del trabajador que quiera solicitarlo. No pudiendo realizar la acumulación si no es el trabajador quien lo solicite y que se acuerde expresamente con el mismo y con los R.L.T. si los hubiere.

CLÁUSULA DE COMPROMISO PARA NEGOCIAR UN ACUERDO OBLIGACIONAL SOBRE LA FORMACIÓN ESPECÍFICA DEL SECTOR Y SU VINCULACIÓN A UN PLUS SALARIAL DE FORMACIÓN.

Por las partes firmantes del Convenio se acuerda la creación de una Comisión de Profesionalización del Sector, que tendrá como finalidad la regulación e impartición de una formación sectorial específica dividida en módulos. Del mismo modo se estructurará la creación de un sistema remunerativo específico para los trabajadores adscritos y que superen los planes de formación. La constitución de dicha Comisión se efectuará en el plazo de dos meses a contar desde la firma de la presente acta. La Comisión estará compuesta por todas las organizaciones firmantes del Convenio de Hostelería de Cataluña, en función de su representatividad en la negociación del Convenio y será paritaria con relación a los representantes sindicales y empresariales, cuyo número se decidirá de común acuerdo. Sin perjuicio de lo que en su momento se determine el reglamento de funcionamiento que deberá elaborarse, la Comisión tendrá las siguientes competencias: 1º) Planificar y desarrollar un programa de formación específica para la profesionalización de los trabajadores del sector, velando para que tanto la programación como la impartición de las acciones formativas se ajusten a las necesidades de las empresas. 2º) Entender de las solicitudes de acciones formativas que voluntariamente formulen las empresas. 3º) Velar por la calidad en la impartición de los cursos de formación, estableciendo los correspondientes mecanismos de supervisión. 4º) Establecer, en su caso los criterios de vinculación entre la formación profesional y el sistema de cualificación profesional. 5º) Articular los medios más adecuados para que las acciones programadas lleguen al conocimiento de las empresas y trabajadores. 6º) Pactar anualmente con la Administración Autonómica un presupuesto para el desarrollo de las acciones formativas. Una vez constituida la Comisión se invitará a participar a la misma a la Generalitat de Catalunya, con la finalidad de que esta contribuya a la financiación de las acciones formativas, ejerciendo sobre las mismas los controles administrativos que fueran necesarios. En este mismo momento se hace entrega a la representación empresarial de la propuesta sindical sobre instrumentación de la formación sectorial específica (módulos formativos) y su relación con el “plus salarial de formación” que debe servir de base para iniciar la negociación del Acuerdo.

Ambas partes se ratifican en todos aquellos acuerdos alcanzados en las correspondientes actas de negociación del Acuerdo.

Por parte de CC.OO no se suscribe el presente principio de acuerdo, que someterá en su caso, a las asambleas correspondientes.

Por parte de UGT, sindicato mayoritario en la Mesa de Negociación, sí se suscribe el principio de acuerdo, que igualmente someterá a sus asambleas correspondientes.

De todo cuanto antecede se extiende la presente acta que firma un representante de cada una de las organizaciones presentes en la Mesa negociadora y por mí, el Secretario.

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

06.07.08

(II PART) L´avi Enric segueix explicant el que va viure en aquells moments:

Post in General at 01:43 : Lectures¸ (681)

L´avi Enric segueix explicant el que va viure en aquells moments:

II (Part segona):

Per situar-nos:

Explicar tres anys de guerra em sembla que potser és massa llarg per explicar tot de detalls dramàtics i tristos, i així és que ara seguiré amb la fugida de Barcelona.

El dia 20 de gener del 1939, ja els esbirros del Franco estaven per Pedralbes, i la Mare en tenir-ne coneixement de matinada, (potser serien ja cap als 03:00 h de la matinada) i ella, em va dir: “Anem fill meu, que el Franco ja està arribant”, aleshores jo ja tenia 13 anys i mitg, i el Pare va morir a la Batalla de l´Ebre, (Santa Quitèria).

Records als companys COMBATENTS que van morir a la BATALLA DE L´EBRE

El meu germà gran i també el germà mitjà que van ésser de l'última relleva que van cridar, ells eren dels anomenats de la "Quinta del Biberón", i ja no és trobaven a casa en aquell moment.

Monument a la "Quinta del Biberón".

També recordo perfectament, com si sigués ara mateix, que la mare va preparar en un petit moment la poca roba per ella, i també la roba per mi, i que cadascú de nosaltres dos, és portava el seu farcellet d´equipatge.

Jo tinc encara, ara mateix, molt gravat en la meva memòria que vaig escoltar a la pobra mare plorant, i tinc gravada també la imatge que els meus ulls veieren, de com la mare va tancar la porta en clau del pis, per no tornar potser mai més, on vam viure per última vegada.

I ja varem agafar a peu el camí per arribar cap a Montcada i Reixac, i anant de mica en mica cap a França, i vam passar per Arenys, Calella, i amunt, amunt, sempre amunt, i varem caminar en direcció a l´exili, un cop a Girona, vam fer estada en descans, dos dies, i ja després varem seguir tot fent continuació en el camí, ja que els franquistes també anaven pujant molt ràpidament, i va ser en el llóc de Figueres, que vam pujar al Fort del Castell de Sant Ferran.

Allà va ser on ens va tocar el gran bombardeig , en aquell moment nosaltres, i també molts més ens vam trobar protegits en el Fort del Castell de Sant Ferran, tot fent petit descans, del gran esgotament del viatge, vam veura des de a dalt del Fort els incendis i les destrosses amb que és va castigar tan durament a la ciutat de Figueres.

El fill de Benito Mussolini, en Bruno Mussolini, va bombardejar moltissimes ciutats i poblacións, com Figueres, i també Roses el 9 d´octubre de 1937, etc...

BENITO MUSSOLINI

La unitat àeria italiana es va establir en una base estratègica a les Illes Balears

Els exèrcits de Franco van rebre ajuda en les accions bèl·liques del règim feixista de Benito Mussolini. De fet, el seu fill, Bruno, va llançar quatre bombes de 250 quilos sobre Roses, segons relatava ahir el setmanari Empordà. Volaven a una altura d'uns quatre mil metres i les deixaren anar poc després del migdia. Era el 9 d'octubre de 1937. Es van transportar unitats de la Regia Aeronautica pràcticament completes a les Illles Balears. Enmig del Mediterrani un portaavions situat en un punt estratègic servia per enlairar els avions, la majoria l'italià Savoia S.79 Sparviero cap a diferents ports del litoral mediterrani que van mantenir-se lleials a la República. L'Empordà és un dels indrets on al final de la Guerra es van centrar molts dels atacs perquè és on es replegaren el front i el govern de la República.

Els bombardejos, però, van ser presents durant tota la Guerra Civil. Els exèrcits italians capitanejats pel fill del Duce, Bruno Mussolini, va arribar a Mallorca amb la seva unitat àeria XVIII Grup del 8è Stormo di Bombardamento Veloce el 27 de setembre de 1937. Bruno es va quedar a les Balears un temps durant el qual va prendre part en vuit accions de guerra, una de les quals, la de Roses.

Les quatre bombes van caure sense que els avions de caça republicans ho poguessin impedir. Aquests van sortir de Figueres per intentar evitar-ho, però a causa del retard en l'avís no van trobar els bombarders.

De fet, la població civil va ser durament castigada. A les poblacions hi solia haver magatzems d'armament i material de guerra o tallers de la indústria bèl·lica. La precisió dels bombarders no era gaire acurada i uns tres-cents metres es considerava una desviació habitual. A l'Empordà, a més, s'ha de tenir en compte el factor de la tramuntana.

Els bombardejos a l'Empordà es van intensificar cap al final de la Guerra Civil. Entre el mes de gener i principis del febrer de l'any 1939 fins als darrers dies del conflicte el govern, l'Estat Major de l'Aviació i una gran part dels organismes oficials de la República tenien la seu a l'Empordà.

Per això els bombardejos i metrallaments van ser continuats, incomptables i sobre qualsevol punt on es cregués un moviment, a banda d'intentar també bombardejar punts estratègics.

Els bombardeigs protagonitzats per l’aviació feixista italiana, que col·laborava amb les forces revoltades contra la República, els bombardeigs sobre Barcelona viscuts els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 no només van causar pràcticament una quarta part del nombre total de les víctimes de la guerra.

El que es visqué a Barcelona fou compartit també àmpliament per la resta de Catalunya. Foren més de 140 les ciutats atacades, amb un total de prop de 5.000 víctimes durant els tres anys que durà la guerra, amb capítols especialment sagnants com ara els bombardejos patits per ciutats com Lleida, Granollers o Figueres.

De fet, si en la història de la Guerra Civil hi ha un territori especialment afectat pels bombardejos, i en ell una ciutat particularment colpida, aquest i aquesta són Catalunya i Barcelona. Les seves víctimes representen el 70% de les morts produïdes per aquest motiu a l’Espanya republicana.

En aquest sentit vindicar, rememorar i explicar allò que va passar aquells terribles dies de la primavera del 1938 a Barcelona, no és tan sols un exercici de memòria de l’horror, sinó una aportació a la construcció de la memòria democràtica europea i global.

Obligats pel fet de ser perseguits a mort pels franquistes, varem seguir tot precipitadament altre vegada, el nostra camí de l´exili, aquest cop passant pels Hostalets de Llers, i Pont de Molins, i així vam seguir el camí fins que en arribar a La Jonquera vam començar a veurens una miqueta més lluny dels nostres enemics, i ja després, a l´arribar a Le Perthus, tot i sentir-nos segurs per la frontera de les terres franceses, no vam pas poder descansar massa del fatigós camí.

La rencontre de Pétain et d'Hitler à Montoire, 1940. Début de la

politique de collaboration du régime de Vichy avec l'occupant nazi.

Las poblaciones cercanas a La Jonquera que también fueron lugares de paso de los exiliados durante la Guerra Civil. Algunos de estos lugares se encuentran en territorio francés, como la tristemente conocida playa de Argelés, en la que el gobierno de Vichy instaló un campo de concentración que acogió a más de 250.000 españoles.

Tot aixó, jo no se pas si vosaltres podeu entendre-ho o imaginar, en quines condicións varem arribar a Le Perthus, tant és així que el francesos, van deixar escrit com: “La Debacle des Refugies Espagnols Republiquens”.

Van ser unes molt tristes hores, les de veurens deixar-ho tot enrera, i de no poder evitar pensar, de que segurament era per sempre, i que potser ja no veuriem mai més la nostra tant volguda CATALUNYA, i tampoc, la família, els amics, els veins, companys i coneguts, i les pertinences materials. Vam ser molt conscients de ser víctimes inocents de la disort, homes, dones i criatures completament vulnerables i plens d´angúnia, sotmesos totalment al caprici d´un malson. Va ser un plor colectiu devant de la tragèdia impensable que viviem, expulsats per la violenta i sanguinària barbarie feixista i franquista, cap a la incertesa d´un futur improvís.

A Le Perthus, tinc una imatge en la memòria: "tots plorant", grans, petits, i Soldats, ja tots en retirada i veient clar que la nostra legítima i democràtica causa, la Repùblica, ja estava segurament del tot perduda.

Els francesos ens varen fer seguir caminant fins a Le Boulou, i aquí va ser el moment, (un altre dels moments tristissims per una criatura com jo era en aquell moment), va ser el moment en el que jo vaig ésser separat de la meva mare, en camps de concentració diferents per homes i per dones, (jo, una criatura de 13 anys i mitg, entre homes).

Campos de concentración en Francia

Francia no estaba preparada para

acoger una tan gran masa de

hombres obligados a huir al

destierro. Y hubo que improvisar.

El Sur-este francés se pobló

rápidamente de campos de

refugiados: Argelés-Sur-Mer,

Saint Cyprien, Bram... Cientos

de miles de refugiados que

pasarían días, meses o incluso

años hasta poder salir.

El impacto de los campos de

concentración en Francia y

en el Norte de África es tan

grande en la memoria de

los exiliados que son muchos

los que nos han dejado

sus recuerdos en escritos,

dibujos, óleos, grabados...

La abundante colección

que presentamos (podría

haber sido más numerosa)

se basa sólo en la obra de

refugiados en México:

Climent, Bartolí, Rodríguez

Luna, Lizárraga, Marco

Chilet, Ras...

Dibujo grabado de Bartolí

Recomano que visiteu “El Museu Memorial de l´Exili”:

http://www.museuexili.cat/

L´AVI I RUSKIS...

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

30.06.08

Mig miler de treballadors de l'hostaleria reclamen 'unitat' sindical per negociar un conveni 'just' per al sector

Post in General at 00:35 : Lectures¸ (641)

Els sindicats amenacen amb una vaga a l´hostaleria per Sant Joan
UGT i CCOO reclamen que es pactin millores salarials pels treballadors, una reducció progressiva de la jornada laboral i igualar les taules salarials a les demarcacions catalanes.

'Si aquest dimarts es trenca definitivament la mesa de negociació, que és el més probable, estarem davant un estiu calentet', ha amenaçat el secretari general de la Federació de Comerç i Hostaleria de la UGT. 'Per Sant Joan, a part dels petards de la revetlla també hi haurà els petards de l'hostaleria', ha ironitzat Gómez, que no ha descartat que es faci abans una primera mobilització a Lloret de Mar 'per anar escalfant motors i veure com respon el sector'. 'La patronal només vol mà d'obra barata, els dóna igual els treballadors i, des d'aquest punt de vista, els sindicats no passem pel cercle', ha criticat el representant d'UGT.

ACN/DDEG Els sindicats UGT i CCOO han amenaçat aquest dilluns amb una vaga a partir de Sant Joan al sector de l'hostaleria a tot Catalunya si la patronal no accepta una millora dels sous, una reducció progressiva de la jornada laboral i igualar les taules salarials a les diferents demarcacions catalanes, en un termini de deu o quinze anys. 'Volem un salari mínim de 1.000 euros a la categoria més baixa i reduir les diferències salarials entre un cambrer de Barcelona amb un de Girona, que ara s'apropa als 150 euros', ha comentat el secretari general de la Federació de Comerç i Hostaleria de la UGT, José Manuel Gómez. 'Per aquí passa el conveni de l'hostaleria a nivell de Catalunya', ha continuat Gómez.


Per exemplificar aquesta situació, el secretari general de la Federació de Comerç i Hostaleria de CCOO, Eladio Alguacil, ha parlat de la proliferació dels contractes de nivell 4 bis, que corresponen als treballadors que excedeixen per primer cop al sector de l'hostaleria. 'La patronal està fent un ús abusiu d'aquest contracte, que té un salari de només 740 euros', ha lamentat Alguacil. 'És un tipus de contracte de formació que es fa als treballadors que tenen la primera feina però que s'està implementant regularment a cambrers, dones de neteja, fregaplats', ha explicat el secretari general de la Federació de Comerç i Hostaleria de CCOO.

'I crec que no es requereix de cap tipus de formació o experiència prèvia per tal de fregar plats o fer llits', ha afegit Alguacil, que ha comentat que els sindicats han apostat per eliminar aquest contracte a la taula de negociació amb la patronal, que, per la seva banda, rebutja taxativament la seva supressió. Segons els sindicats, el 80% dels contractes eventuals del sector de l'hostaleria a Catalunya es fan sota la regulació del 4 bis, 'es paguen 740 euros, una Seguretat Social molt reduïda i una part dels diners de la nòmina en negre'.

'I això no pot ser', han finalitzat els sindicats, que calculen que hi ha uns 50.000 treballadors del sector de l'hostaleria a les comarques gironines i uns 250.000 a tot Catalunya.


Es van concentrar mig miler de persones per reclamar millores en el nou conveni del sector

IMMA BOSCH ACN. Lloret de Mar
Uns 500 treballadors de l'hostaleria es van manifestar ahir pel centre de Lloret de Mar per reclamar que s'incorporin millores en el nou conveni del sector, negociacions que «actualment estan encallades». El sindicat amenaça d'anar a la vaga, ara que comença la temporada alta en el sector de l'hostaleria, si no s'arriba a acords. La reducció del descans entre jornades, la plurifuncionalitat dels treballadors i l'augment de la jornada en temporada alta són alguns dels punts que s'estan discutint. La protesta va ser convocada per CCOO però a la manifestació també hi van haver representants de la UGT.

«La manifestació va anar més bé del que ens pensàvem», va explicar ahir Eladio Alguacil, secretari general de comerç, hostaleria i turisme de les comarques de Girona ja que van reunir mig miler de persones. La manifestació es va fer a la tarda i va seguir un petit recorregut entre la plaça Pere Torrent i la plaça de l'ajuntament, i va passar per l'avinguda Just Marlès i el passeig marítim, davant la sorpresa dels centenars de turistes que a mitja tarda prenien alguna cosa a les terrasses o aprofitaven les últimes hores de sol del dia.

Els treballadors que han respòs a la crida de CCOO –també n'hi havia amb banderes i pancartes de la UGT– van demanar que es canviï el curs de les negociacions amb la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya (CEHRC), pel nou conveni del sector. Eladio Alguacil va recordar ahir que la patronal CEHRC «vol imposar mesures impròpies del segle XXI», com ara la reducció de dotze a deu hores de descans entre jornades; la distribució irregular de la jornada, de manera que alguns treballadors facin deu hores diàries durant els mesos de temporada alta; la plurifuncionalitat dels treballadors, i la renúncia als dos dies de descens setmanal per acumular-los en períodes.

Un altre dels elements de controvèrsia és la desigualtat entre els salaris d'un mateix lloc de treball segons la zona de Catalunya.

Els sindicats volen que s'equiparin els salaris de tot Catalunya i que cap treballador cobri menys de 1.000 euros al mes. Si la situació no es desencalla, els treballadors no descarten fer vaga ara que comença la temporada alta.

Actualitzat a les 09:31 h 27/06/2008

Lloret de Mar (Selva).- Uns 500 treballadors de l'hostaleria s'han manifestat aquest dijous pel centre de Lloret de Mar per reclamar que s'incorporin millores en el nou conveni del sector, la negociació del qual està actualment encallada amb les empreses. La reducció del descans entre jornades, la plurifuncionalitat dels treballadors o l'augment de la jornada en temporada alta són alguns dels punts crítics. La protesta l'ha convocat CCOO, que al carrer també ha rebut, sorprenentment, el suport d'UGT. Plegats han fet una crida a la 'unitat' sindical per poder reprendre les negociacions amb la patronal amb l'objectiu d'aconseguir un conveni 'just' per al sector. Els treballadors no descarten fer vaga.
ACN


Els responsables sindicals, avui Acn

RUSKIS MULTIMÈDIA

PINCHA EN LA IMAGEN PARA VER EL SIGUIENTE: Album de Fotos de la notícia...!!!

26.06.2008 UGT UNIDA EN HOSTELERÍA JAMÁS SERÁ VENCIDA!!! Un video y 25 imágenes para ti!!!

 (Segueix)

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

28.06.08

Les persones que van fer la UGT del 36 i les represalies, la fugida, la seva vida...

Post in General at 20:22 : Lectures¸ (735)

(L´ENRIC NORT, L´AVI!!! VA FER UN CAMÍ COM TANTES ALTRES PERSONES, PER ELS TEMPS D´ENTRA GUERRES, VA VIURE EL PAPER QUE VA JUGAR LA UGT D´ALESHORES I LES REPRESALIES QUE VA PATIR, TAMBÉ VA PATIR LES CONSECUENCIES DE LA GUERRA DEL 36 EN LA SEVA CARN I EN LA CARN DELS SEUS, I ES VA VEURE OBLIGAT A FUGIR DE LA SEVA ESTIMADA CATALUNYA, ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ, LA LLUITA I RESISTENCIA CONTRA UNA FRANÇA OCUPADA, ELS AMICS I CONEGUTS QUE VA TENIR LA SORT DE FER EN EL SEU CAMÍ CAP EL MEXIC DEL SEU EXILI, ON VA COMENÇAR DE CERO, ON ENCARA AVUI I VIU, ON ARA POT RECORDAR VIVAMENT EL QUE VA SUCCEIR, AMB TOT EL QUE ES VA TROBAR, AMB EL QUE VA CONEIXER, UNA ENCICLOPEDIA DE 83 ANYS, QUE ENS VOL EXPLICAR, I QUE ENS REGALA A TOTS NOSALTRES EL SEU TRESOR, UN TRESOR INCOMPARABLE, LA SEVA MEMORIA...!!!).

RUSKIS

He compartit un document amb tu anomenat "Soc nascut á Barcelona en el barri de...":
http://docs.google.com/Doc?id=dpn74f7_211dtpnb967&invite=hqt249q

No és un fitxer adjunt. Es troba emmagatzemat en línia a Documents de Google. Per obrir el document, només cal que premis l'enllaç anterior.
---

RUSKIS

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

27.06.08

ENLACES DE: fcteseugtgirona

Post in General at 16:42 : Lectures¸ (802)

DAVID PARAIRE BRUGUÉS EN BLOG:

http://gatoverderuskis.home.services.spaces.live.com/

http://gatoverderuskis.spaces.live.com/Blog/cns!E979E390077244AD!1179.entry

http://carrasclest.blogspot.com/

http://www.sindicalista.org/blog/girona_ugt_chtj/general/2008/04/25/nota_de_prensa_de_caprabo_-_ugt_-_girona

BLOGOSFERA SINDICAL DE GIRONA:

http://sindicalista.org/

PEPE ALVAREZ EN BLOG:

http://www.josepmariaalvarez.org/blog/

CAMIL ROS EN BLOG:

http://bloc.camilros.cat/

DOLORS BASSA EN BLOG:

http://dolorsbassa.blogspot.com/

MAXI BLOG:

http://bloc.maxi.cat/

CAPRABO UGT GIRONA EN MSN:

http://cid-9a6522986a4291dd.spaces.live.com/

EUREST (GIRONA - COLECTIVIDADES)

http://lolapela.blogspot.com/

CONDIS (GIRONA - UGT- CS ESTABLIMENTS DE PROXIMITAT, S.L.)

http://anaugtcondis.blogspot.com/

HOSTELERIA COMERÇ TURISME I JOC UGT DE GIRONA:

http://fcteseugtgirona.spaces.live.com/default.aspx

http://www.sindicalista.org/blog/girona_ugt_chtj

http://www.ugtchtj.com/

http://www.chtjugt.com/new/home_hr.cfm

http://www.ugt.cat/index.php

http://www.ugt.es/

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

27.06.08

L´AVI / TIET ENRIC ENS EXPLICA LA HISTORIA DES DE LA SEVA MIRADA PARTICULAR PER LA VIDA

Post in General at 16:41 : Lectures¸ (867)

Jo vaig neixer á Barcelona, en el barri de Sant Andreu era l´any 1925 (d´anys, ara ja en són 83), i voldria explicar la meva història i de perquè soc un EXILIAT POLÍTIC.

Voldria començar per explicar qui era el meu Pare, "El Ciscu", que axi li deien a la Fàbrica on va treballar durant 30 anys, la fàbrica era de l´empresa: “ Hilaturas de Fabra i Cooats”, i en aquell temps, tothom la coneixia per á “ Ca l´Alsina “ ( ¿¿??).

ANTIGUO EXPOSITOR DE HILOS HILATURAS DE FABRA Y COATS - COMETA -

39 cm de frente , 22 de fondo y 24 de alto, conserva dos de los 4 cajones a los que les faltan los tiradores, por lo demás sólido y limpio.

CUERPO PRINCIPAL EN PANELES DE MADERA,

FORRADA DE PAPEL , ESTANTES Y CAJONES EN CARTON

Coats – Siguiendo el hilo del tiempo…Los orígenes más remotos de Coats Fabra deben buscarse a principios del siglo XIX. Por un lado, en Inglaterra, en 1812, nace la primera fábrica de hilaturas de la manos de los hermanos Clark, y en 1826 se fundó la empresa de James Coats. Estas dos empresas se fusionaron en una en 1896, denominándose Coats & Clark, que pronto se convirtió en la primera y más importante compañía multinacional del sector textil. Por otro lado, en España, en 1843, se creó la empresa de D. Fernando Puig y Gubert dedicada a la fabricación de hilaturas de lino. Esta empresa pasó a denominarse Fernando Puig e Hijo en 1860, y en 1884 en SA Sucesora de Fabra y Portabella. La empresa CA de Hilaturas de Fabra y Coats se constituyó el 22 de abril de 1903, como resultado de la participación de las empresas mencionadas anteriormente. Y finalmente, en 1991, adoptó el actual nombre de Coats Fabra S.A. Coats Fabra S.A. pertenece, pues, a la multinacional inglesa Coats Plc que en el año 2001 facturó 1.970 millones de euros, operando en 63 países con una plantilla de 40.000 empleados.
Información general de la empresa A lo largo de sus más de 100 años de actividad en España, Coats Fabra ha sabido adaptarse a la evolución y las exigencias tanto de sus clientes como de las tendencias, usos y mercados, ofreciendo una gama de productos y servicios diferenciados, siendo su principal misión la de ser el mejor y más destacado proveedor de productos y servicios de calidad dirigidos al consumidor para las actividades creativas de ocio, decoración y costura doméstica. Coats Fabra es una de las mayores empresas textiles de España y cuenta con una amplia y variada oferta de productos para la industria manufacturera (de consumo) mediante la producción, comercialización y distribución de hilos de ganchillo, costura y bordado, a la que se suma una gran variedad de productos complementarios tales como materiales/tejidos, cremalleras y otros accesorios de costura. Marcas como “Tridalia, Mercer Crochet” (hilos de ganchillo), “Anchor” (hilos de bordado), “Duet, Herradura” (hilos de costura) y “Opti” (cremalleras) son ampliamente reconocidas por nuestras consumidoras y gozan de una sólida implantación en el mercado español. El proceso productivo de Coats consiste en la trasformación del hilo en bruto en un producto acabado mediante diversos tratamientos físicos y químicos,que le confieren las propiedades deseadas de cara a la aplicación final del mismo. El proceso de producción de Coats consta de tres fases principales: torsión, tinte y acabado, finalizando con la preparación de la presentación final del producto para el cliente, su almacenamiento, comercialización y distribución. Aferrada a su larga tradición, Coats no pasa por alto la innovación, diseñando y lanzando nuevos productos y líneas, nuevos materiales y procesos adaptados a la constante evolución de las necesidades y hábitos de nuestros consumidores y clientes.

Des de molt jove sempre li va agradar la justa lluita per el drets dels obrers, tant és així que ell cotitzava la seva afiliació al sindicat de la U.G.T, i tot passant el temps, i tot vivint les èpoques d´explotació dels Obrers, i ja que sempre era la seva preocupació, el maltractament que patiren tots, lògicament mentres va durar tot el temps en la clandestinitat, després, el temps va anar passant, i varen aconseguir de fer una votació, i el meu pare va ésser elegit com a Delegat per la U.G.T, ell sempre va voler lluitar amb molt d´enteniment i buscant la conciliació, sempre va intentar de fer tot el possible per millorar la seva situació i la dels seus companys, mirant sempre de no arribar a la violència, i això l´hi va costar massa car, ja que va ser marcat com a “ Rojo “, i només per intentar de defensar els drets dels obrers que eren extraordinariament explotats en aquells temps.

El 6 de Febrer de 1931 van ser les esperades Eleccions, unes Eleccions que va guanyar la República, i el 14 d´Abril del mateix any, es va declarar el govern de La República, i és aquí que el Sr. Franco (el Dictador), ens va Jurar lleialtat inquebrantable a La República, i el varen transferir a les colònies que a l´època, Espanya tenia a països africans.

(Francisco Franco Bahamonde) Jefe del Estado español durante la dictadura de 1939-75 (El Ferrol, 1892 - Madrid, 1975). Nacido en una familia de clase media de tradición marinera, Francisco Franco eligió la carrera militar, terminando en 1910 sus estudios en la Academia de Infantería de Toledo.

Ascendió rápidamente por méritos de guerra, aprovechando la situación bélica de Marruecos, en donde permaneció destinado entre 1912 y 1926, con breves interrupciones: en 1923 era ya jefe de la Legión, y en 1926 se convirtió en el general más joven de Europa.

La brillante carrera de Francisco Franco continuó bajo distintos regímenes políticos: con la dictadura de Primo de Rivera llegó a dirigir la Academia General Militar de Zaragoza (1928); con la Segunda República participó en la represión de la Revolución de Asturias (1934), fue comandante en jefe del ejército español en Marruecos (1935) y jefe del Estado Mayor Central (1936). El gobierno del Frente Popular le alejó a la Comandancia de Canarias, puesto que ocupaba al estallar la guerra civil.

Francisco Franco en 1923

De ideas conservadoras, Franco valoraba sobre todo el orden y la autoridad. Desconfiaba del régimen parlamentario, del liberalismo y de la democracia, a los que creía causantes de la «decadencia» de España en el siglo xx; su postura era representativa del grupo de militares «africanistas» que veían en el ejército la quintaesencia del patriotismo y la garantía de la unidad nacional.

Por tales razones Franco se sumó, aunque a última hora, a la conspiración preparada por varios militares para sublevarse contra la República en julio de 1936 (el día 17 en la Península y el 18 en África, donde estaba Franco, razón por la que el régimen identificó más tarde esta última fecha -el Alzamiento- como su momento fundacional).

Fracasado el golpe de Estado, se abrió una guerra civil que duraría tres años y que llevaría a Franco al poder. Tras pasar el estrecho de Gibraltar al frente del ejército de África, Franco avanzó por la Península hacia el norte. El 1 de octubre de 1936, sus compañeros de armas, reunidos en una Junta de Defensa Nacional en Burgos, le eligieron jefe político y militar del bando sublevado.

Franco dirigió la guerra con criterios conservadores, muy alejados de la guerra rápida que propugnaban las doctrinas estratégicas modernas. La unidad impuesta en su bando contrastaba con los enfrentamientos que desangraban al bando leal a la República; la disciplina y la profesionalidad de sus fuerzas, con la politización y el voluntarismo de sus enemigos; si a esto se une la ayuda militar que le prestaron la Alemania nazi y la Italia fascista, puede explicarse la victoria que Franco consiguió en 1939 (1 de abril).

Terminada la guerra civil, Franco impuso en toda España un régimen de nuevo cuño, inicialmente alineado con los fascismos de Hitler y Mussolini, que eran sus aliados e inspiradores. A pesar de ello, no comprometió del todo a España en la Segunda Guerra Mundial (1939-45), pues, dada la debilidad en que se encontraba el país, no consiguió de Hitler las desmesuradas compensaciones que pretendía por su apoyo (entrevista de Hendaya); tan sólo envió tropas voluntarias a combatir junto a los alemanes contra la Unión Soviética (la División Azul). Terminada la guerra con la derrota de las fuerzas del Eje, aliadas de Franco, su régimen sufrió un cierto aislamiento diplomático, pero consiguió mantenerse, rentabilizando su anticomunismo radical en el contexto de la «guerra fría».

Franco y Eisenhower en Madrid, 1959

En lo político, Franco instauró desde el principio una dictadura personal de carácter autoritario, sin una ideología definida más allá de su carácter confesional (católico integrista), unitario y centralista (contra toda autonomía regional o reconocimiento de peculiaridades culturales), reaccionario y conservador (los partidos y los sindicatos de clase fueron prohibidos). Copió de sus modelos fascistas la idea de una jefatura carismática unipersonal (con el apelativo de Caudillo), de un partido único (el Movimiento Nacional) y de un vago corporativismo (sindicato vertical). La represión de la oposición fue feroz (con unos 60.000 ejecutados sólo entre 1939 y 1945, continuando las ejecuciones políticas hasta 1975).

En lo económico, optó por una política de autarquía que hundió a España en el estancamiento y el atraso, en contraste con la recuperación que vivía el resto de Europa; sin embargo, la necesidad de homologarse con los países occidentales y de reforzar la alianza con Estados Unidos le llevó a una progresiva liberalización económica a partir del Plan de Estabilización de 1959.

El General Mola i Sanjurjo van començar de buscar la manera de fer la gran traició a la seva estimada, i jurada República Espanyola, i el Franco que a les hores era solament un Coronel (ara no estic massa segur peró em sembla que així va anar) i es va voler ajuntar amb ells.

El Mola i el Sanjurjo volien anar a entrevistar-se amb el Alcohòlic General Queipo de Llano que estava a Sevilla, i van voler que el Franco no els acompanyes, ja que ells eran els que varen començar amb la idea de trair a La República, i ells, segurament volien acaparar-ne tots els merits de la traició, peró el menut del Franco, (tan viu com sempre) va tenir la seva gran idea de preparar un accident a l´Avió, tant es així, que aquell aparell, tot creuant l´Estret de Gibraltar va desapareixer.

---

La jefatura suprema del golpe de Estado del 18 de julio de 1936 la ostentaba José Sanjurjo Sacanell, si bien fue dirigido por Emilio Mola Vidal, “El Director”. Sanjurjo moría el 20 de julio de 1936 en accidente de aviación, cuando desde La Marinha, cerca de Cascaes (Portugal) se dirigía a Burgos, quedando los mandos militares en tres circunscripciones: Mola, que era republicano, en el Norte; Queipo de Llano, también republicano, en Andalucía y Franco, monárquico, en África y Canarias. Al fracasar el alzamiento en Madrid y en las principales ciudades, los militares tuvieron que pensar en organizar una jefatura que sustituyese a la que había representado Sanjurjo. Por decreto del 24 de julio de 1936 se formó la Junta de Defensa Nacional, órgano colegiado de Gobierno que asumía todos los poderes del Estado, así como la representación del mismo ante las potencias extranjeras, en la zona que quedó bajo el poder de los militares que el 18 de julio se alzaron en armas.

En un principio dicha Junta estuvo compuesta por el general de División, Miguel Cabanellas Ferrer, que hacía las veces de presidente de la misma, y que fue elegido el 23 de julio de 1936, como general más antiguo; por el también general de División Andrés Saliquet Zumeta; los de Brigada, Miguel Ponte y Manso de Zúñiga –que cesó en tal cargo el 18 de agosto del mismo año-, Emilio Mola Vidal y Fidel Dávila Arrondo; y por los coroneles del Cuerpo de Estado Mayor del Ejército, Federico Montaner Canet y Fernando Moreno Calderón. Con posterioridad se integraron en ella el capitán de navío Francisco Moreno Fernández, que el mismo día de su incorporación, el 30 de julio de 1936, fue nombrado jefe de la flota. El 3 de agosto lo hizo el general de División, Francisco Franco Bahamonde y el 18 del mismo mes, el también general de División Germán Gil Yuste. El 17 de septiembre, el general de División, Gonzalo Queipo de Llano y el general de Brigada, Luis Orgaz Yoldi. La referida Junta fijó su residencia en Burgos y ejerció su mandato hasta el 1º de octubre de 1936 en que, por decreto de la misma se nombró jefe del Gobierno del Estado al general Franco –que asumió todos los poderes del nuevo Estado- y comenzó a funcionar la Junta Técnica del Estado.

El anhelo unánime era ganar la guerra por encima de toda otra consideración y estaba claro que para ganarla lo que hacía falta era contar con el mejor general disponible en los mandos. Las gentes sabían muy bien quien era ese general, porque, como diría uno de sus críticos, José María Gil Robles, refiriéndose a Franco en la primavera de 1935: “La opinión unánime del Ejército le designaba como el jefe indiscutible”.

Gonzalo Queipo de Llano (1875-1951)

General español, apesar de ser declarado un militar unido a la República, fue uno de los principales protagonistas sublevados en el golpe militar contra la República en Julio de 1936. Tomó rápidamente la ciudad de Sevilla de una manera magistral, considerándosele un militar muy capaz y decidido, tambien se le atribuye una dura represión y mano dura con los partidarios de la República que no se sumaron al levantamiento. Utilizó de manera muy astuta los medios de comunicación como radio y prensa para desmoralizar al enemigo y atraer soldados a la causa del bando nacional.
Supo rodearse de buenos mandos militares que colaboraron con él durante el alzamiento militar y fue nombrado por Franco Jefe del Ejército de Operaciones del Sur, encargado de organizar las fuerzas de la región andaluza, actuando con una gran independencia durante toda la guerra.

A pesar de unirse junto a los sublevados durante la guerra civil y ser uno de los protagonistas militares del bando nacional su relación con el general Franco fue tirante y poco amistosa.


General Queipo de Llano dando uno de sus discursos radiofónicos.

El general Queipo de Llano junto al general Franco y el arzobispo de Sevilla en el palacio episcopal.



General Queipo de Llano

Ell volia que tot faltant els seus superiors, doncs ell mateix es podría auto-nomenar com a “Generalissim“, i tot i que no va poguer acavar amb tots els seus superiors militars d´alt rang, doncs va aconseguir d´anar fent esma per tal d´organitçar la seva futura escalada al poder, i a la seva "Generalissima" sublevació, en contra del que ell mateix va jurar, el jurament de la seva "lleialtat inquebrantable a La República" i va ser el 18 de Juliol del 1936, que es va aixecar en contra del Govern legítim, que va ésser proclamat de forma legal i democráticament a les urnes en les Eleccions de 1931 per intentar d´aconseguir el poder totalitari, tal i com era el seu últim objectiu, i acavar total i inexorablement amb La República.

Sempre s´anomena la "Guerra Civil"!!! - i jo em pregunto: "civil?" -, (¿doncs, que i feien els Nazis Alemanys i els Feixistes Italians a l´Espanya d´aleshores?).

Petita introducció:

"La crisi de la democràcia liberal, afegit a l'amenaça d'una revolució de caire socialista, va fer reaccionar els grups conservadors, els quals impulsaren, originàriament a Itàlia, una sèrie de moviments políticosocials que coneixem amb el nom de feixismes, i que tingueren un gran protagonisme en l'època d'entreguerres. Es tracta del model de dretes de l'Estat totalitari de masses.

En l'evolució dels feixismes a Europa podem distingir quatre etapes:
1) 1919-1922.- Origen i desenvolupament del feixisme italià en el context de la crisi socioeconòmica de postguerra.

2) 1922-1933.- Feixisme italià al poder. Lluita del nazisme alemany per assolir el poder en el context de la crisi de la República de Weimar. Primeres imitacions i expansió a d'altres països europeus.

3) 1933-1943.- Plenitud del feixisme i nazisme, dominants a Europa, victoriosos en la guerra, secundats per altres règims, sovint satel.litzats (França de Vichy, Portugal, Espanya).
4) 1943-1945.- Final dels feixismes. Caiguda de Mussolini (1943) i Hitler (1945), derrotats en la guerra. Desaparició dels feixismes europeus amb la victòria aliada; resten només els feixismes residuals (Portugal, Grècia, Espanya).

L'expansionisme agressiu d'aquests règims, molt especialment del nazisme alemany, va provocar la segona guerra mundial. La derrota en la guerra dels feixismes va significar la fi d'una època en què la irracionalitat i la intolerància amenaçaven dominar Europa. Més enllà de 1945 sobrevisqueren els anomenats feixismes residuals, a Espanya, Portugal i Grècia.

Actualment, els neofeixismes són projectes polítics sense base i sense massa suport social que cal mantenir controlats".

En el moment que Franco va veure que anava perdent “la Guerra” per Andalusia, doncs va demanar l´ajut a n´els Nazis, y a tots els Feixismes existens, per combatre el que ell anomenava: “ Los Rojos “.

Jerarquía Española Católica y Nazis


Hitler y Católico Papal Nuncio

Quan Franco va aconseguir que la República perdés tota la seva batalla, que no ( NO LA LLUITA!!!), és quan es va auto-nomenar altre vegada i finalment, i tot solet amb els apelatius de "EL CABDILL D´ESPANYA" i ”GENERALISSIM PER LA GRÀCIA DE DÉU".

Em sembla que per avui ja acavo, i si tinc sort continuaré molt aviat. « LAVI »

 (Segueix)

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

19.06.08

Posar-se els pantalons, avans de poguer-los abaixar...

Post in General at 21:49 : Lectures¸ (970)

martes 17 de junio de 2008

ASSAMBLEA PER TRACTAR LA SITUACIÓ ACTUAL DEL CONVENI D'HOSTALERIA DE CATALUNYA

SINDICAT D'HOSTALERIA A GIRONA



UGT CONVOCA TOTS ELS DELEGATS I AFILIATS A UNA ASSAMBLEA PER TRACTAR LA SITUACIÓ ACTUAL DEL CONVENI D'HOSTALERIA DE CATALUNYA.


US ESPEREM A TOTS EL PRÒXIM DIA 20 A LES 17:00 H. A “L'HOTEL OLYMPIC” DE LLORET DE MAR “SALA DIANA”.

Anónimo dijo...

HAVERA SI AUMENTEN ELS SOUS COM HAN DE SER I NO ES BAIXEN ELS PANTALONS!!!!

18 de junio de 2008 8:32

Comentario suprimido

El autor ha eliminado esta entrada.

18 de junio de 2008 11:14

RUSKIS dijo...

Doncs senyor anónim, resulta que com sempre les coses no són tant simples com et penses, doncs jo crec...

...I per aixó et conviden a la nostra assemblea, per explicar-te la situació i per que entre tots puguem decidir el que finalment podem fer...

Clar que, perqué hi asisteixis, doncs cal que siguis, primer de tot treballador del nostra sector professional, i delegat o afiliat despres, ja que si no, no pots criticar, dir o parlar del que fa (el teu sindicat) perqué, en cas contrari, (no és el teu sindicat)... evident no?

Per altra vanda, si les forces planetaries ens ajuden (ja que molts treballadors no afiliats no ajuden massa, potser tindrem la sort del nostra costa)t, ja que ells, aquests treballadors, aixó si que en saben, critiquen i exigeixen inmoralment, (com nens malcriats), no tenen base, raor o/i coneixament, i per tant, sense mullar-se, sense compromis, i no volguén posar de la seva part res productiu, i/o d´ajud colectivament que els dongui dred simplement a jutjar i a parlar.

Escolteu, sigui el meu lament!!! un clam que els faci reflexionar si és possible, que ho veig complicat:

Molts treballadors inconscients, en cambi, beneficiant-se de tot pel morru, i de tot el que s´ha anat aconseguint, amb els anys i panys, pels colectius afiliats en sindicats lluitadors com el nostra, amb un alt cost per moltes d´aquestes persones que integraven aquests sindicats, “treballadors i treballadores incansables” sacrificats en la lluita constant, i ara resulta, que ja molts ingrats no volen tant sols n´hi recordar, asumint-ho irreflexivament com a cosa del passat i inmereixedora de cap respecta per ells, unes persones que van perdre la feina i fins i tot van perdre-hi la vida, familias enteres que van patir gana, exili y d´altres calamitats, d´on bé aquesta vil desmemoria que fa tant de mal, que passa avui?

No demano profunditat mental ja que se que no tothom la pot tenir, jo només em pregunto, que no podem ser almenys, entre tots una miqueta menys simples, menys vils, menys malcriats, menys desmemoriats, menys boca-fluixos, amb més valors de classe i més responsables com a persones?

Com poden tenir moltes persones treballadores els pocs escrupols que els dona el tenir poc servell, de poguer fer ús i abús d´un pretés dret d´expressió, un dret que no és tal en aquest cas, si no sou un afiliat...!!!


(Els sindicalistes no som funcionaris publics i politics, nosaltres som treballadors compromesos i prou, i que no treballem per els treballadors en general, tot i que tots s´aprofiten del que aconseguim, el nostra compromis només está amb els nostres afiliats i amb nosaltres mateixos).

Doncs a mi també m´agradaria veure que, finalment com tu dius "ens apujen els sous", tot i que cal que sapigues que un conveni regula moltes altres coses, i que aquesta asamblea va del conveni, no només i simplistament del sou, en la negociació colectiva hi han moltes altres coses en joc.

Que siguis un profeta amb el tema del sou, senyor anónim, doncs per tant a mi també m´el pujarán aquest sou si t´el pujen a tu, i mira que jo si que sóc un treballador d´hostaleria responsablement compromes i sindicalitsat, i ja que a més de treballar, també vull lluitar, será una bona recompensa per a mi i per molts altres AFILIATS al nostra sindicat...

Magradaria que molts d´aquests que critiquen tant, i que són tan simplistes, i que crec que fan tant de mal, amb tant poques i vils paraules, facin el favor (a ells i als altres) d´afiliarse responsablement, i d´una vegada que com a miním aixó si que sigui alguna cosa de profit, i que els dongui dret a parlar, jutjar i opinar en la justa consecuencia del seu compromís...

Que sigui aquesta teva metáfora dels pantalons, la meva resposta a n´el teu comentari:

• (Com n´es de nesesari primer de tot, de posar-se els pantalons, avans de poguer-los abaixar).

18 de junio de 2008 11:40 RUSKIS

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

17.06.08

ASSEMBLEA PER TRACTAR LA SITUACIÓ ACTUAL DEL CONVENI D'HOSTALERIA DE CATALUNYA.

Post in General at 17:49 : Lectures¸ (683)

SINDICAT D'HOSTALERIA A GIRONA



UGT CONVOCA A TOTS ELS DELEGATS, DELEGADES, I AFILIATS I AFILIADES A UNA ASSEMBLEA PER TRACTAR LA SITUACIÓ ACTUAL DEL CONVENI D'HOSTALERIA DE CATALUNYA.


US ESPEREM A TOTS EL PRÃ’XIM DIA 20 A LES 17:00 H. A "L'HOTEL OLYMPIC" DE LLORET DE MAR "SALA DIANA".


CAL QUE HI ASSISTEIXIS!

TU DECIDEIXES!

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

13.06.08

UGT de Catalunya rebutja la directiva del temps de treball que ha aprovat el consell de ministres de treball de la UE que permet l'ampliació la jornada laboral fins les 65 hores setmanals

Post in General at 16:58 : Lectures¸ (715)

Com bé sabeu la UGT de Catalunya rebutja la directiva del temps de treball que ha aprovat el consell de ministres de treball de la UE que permet l'ampliació la jornada laboral fins les 65 hores setmanals com podeu consultar a la web de la UGT de Catalunya (http://www.ugt.cat).

El següent tràmit és al Parlament Europeu i des de la UGT hem llençat una cibercampanya aprofitant el blog www.hazteelsueco.org per a poder fer enviamens automàtics de mails als eurodiputats espanyols demanant-lis el vot negatiu a la directiva. Si visiteu aquesta pàgina podreu fer la protesta emplenant el formulari que hi trobareu a la dreta, o bé si el vostre lector de correu ho permet només cal que ho empleneu al formulari d'aquí sota.

"http://www.hazteelsueco.org/"/blog/secci_sindical_motel_empord_ugt_sgtchtj_ugt_girona/_/gthttp/hazteelsueco.org" />http://www.hazteelsueco.org/">http://www.hazteelsueco.org/</a

(Nota: No espereu confirmació d'enviament, el sistema integrat al mail, a diferència del de la web, no pot fer-vos una confirmació d'enviament).

El text que enviem als eurodiputats és el següent:

Señor/a:

Me dirijo a usted para pedirle que vote en contra de la directiva que amplía la jornada laboral hasta las 60 horas semanales. Como trabajador y ciudadano del estado que usted representa no podemos aceptar el atraso signficativo que supone volver a una situación respecto a la organización del trabajo y la jornada laboral de inicios de la industrialización. La flexibilidad laboral no significa que podamos retrotraernos a la época de las colonias fabriles y abandonar el contrato social que hemos construido los europeos. Espero que su voto sea negativo cuando se haga una segunda lectura en el Parlamento Europeo para rectificar las agresiones a los derechos fundamentales que realiza esta directiva.

--------------------------------------------------------------------------------

Senyor/a:

Us envio aquest escrit per a demanar-vos que voteu en contra de la directiva que amplia la jornada laboral fins a les 60 hores setmanals. Com a treballador i ciutadà de l'Estat que representeu no puc acceptar el retrocés significatiu que suposa tornar a una situació de començaments de la industrialització respecte a l'organització del treball i la jornada laboral. La flexibilitat laboral no significa que puguem retrotreure'ns a l'època de les colònies fabrils i abandonar el contracte social que hem construït els europeus. Espero que el vostre vot sigui negatiu quan es faci una segona lectura al Parlament Europeu per a rectificar les agressions als drets fonamentals que implica aquesta directiva.

Ampliació de la jornada laboral a 60 hores pot deixar sense feina un terç dels treballadors europeus

"http://vpod.tv/rss/user:ugttv" />http://vpod.tv/rss/user:ugttv">http://vpod.tv/rss/user:ugttv</a>

La UGT de Catalunya rebutja la nova Directiva sobre temps de treball perquè suposa una regressió en els drets laborals i ens allunya encara més de la conciliació laboral i personal

Els darrers acords que s'estan assolint a l'àmbit europeu, acostant-se més a les reivindicacions conservadores que a les progressistes, estan significant clarament una pèrdua de reconeixement dels drets dels ciutadans i les ciutadanes.

La línia neoliberal té un pes molt específic a la Unió Europea i les seves propostes estan triomfant davant les de caràcter progressista, fins al punt que els drets fins ara reconeguts a les persones treballadores estan en regressió. S'està imposant la individualització de les relacions laborals vers la col·lectivitat. No podem obviar que en la negociació individual el poder empresarial és superior al del treballador, debilitant la relació laboral en favor de l'empresari.

Ahir, els ministres de Treball dels països membres de la UE van aprovar una renovació de la Directiva sobre temps de treball que vol imposar als treballadors i les treballadores una jornada laboral molt més àmplia, de manera que en lloc d'avançar cap a les 35 hores setmanals es vol allargar fins a les 60 ó 65 hores, depenent dels supòsits, amb l'excusa de ser més productius.

Els aspectes més preocupants de la Directiva sobre temps de treball són:

- Permetrà l'allargament de la jornada per damunt de les 48 hores màximes actuals, i l'acord individual entre empresa i treballadors deixarà en una posició molt dèbil la negociació col·lectiva. A més, introdueix la possibilitat de renúncies de drets, el que suposa un atemptat contra la negociació col·lectiva.

- Anteriorment, la noció de temps de treball incloïa el temps inactiu en els denominats períodes de guàrdia en el lloc de feina, mentre que la proposta actual no el considera com a temps de treball.

- Significa, en la pràctica, suprimir les garanties de la Directiva respecte a l'obligació que els treballadors disposin d'un temps de descans equivalent, permetent que els Estats defineixin el "període raonable" en el que l'empresa haurà de tornar el temps de treball realitzat en excés sobre el límit de la jornada setmanal. L'expressió "temps raonable" és summament ambigua.

En definitiva, si la Directiva finalment s'aprovés en les condicions preteses, serà la primera directiva social que introdueixi una regressió en la protecció dels treballadors i les treballadores, sense oferir un acord acceptable sobre la modernització i innovació en l'organització del temps de treball.

A més, aquesta proposta resulta contradictòria en quant a l'aplicació de polítiques que afavoreixin la conciliació de la vida laboral, personal i familiar. En aquest sentit, la UGT de Catalunya ha posat en marxa la campanya "A les sis, a casa", amb la que vol reivindicar una nova organització del temps de treball, amb l'objectiu de racionalitzar els horaris laborals en benefici d'empresa i treballadors. A més, està demostrat que més hores a la feina no signifiquen més productivitat, ans al contrari. És evident, doncs, que també en aquest àmbit, la nova directiva va en sentit contrari al que defensem.

D'altra banda, amb l'augment de la jornada laboral, la UGT de Catalunya calcula que es poden arribar a eliminar un de cada tres llocs de feina a Europa, en un context econòmic, a més, de destrucció d'ocupació.

Esperem que la segona lectura i posterior debat al Parlament Europeu serveixi per rectificar les agressions als drets fonamentals dels treballadores i les treballadores.

De no ser així, la UGT de Catalunya emprendrà totes les accions que calguin per tal de reclamar i reivindicar els drets fonamentals dels treballadors d'acord amb els Tractats Europeus i la Carta dels drets fonamentals de la UE.

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent

08.06.08

EL NUEVO IRPF

Post in General at 16:14 : Lectures¸ (806)

El nuevo IRPF (06.06.2008).

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent