25.07.08
Post in
General
at 21:07 : Lectures¸ (943)
Hola amics meus.
És
en la 3ª entrega d´aquestes memòries meves, (de L´AVI), que amb l´ajuda
d´en (RUSKIS), vaig deixant-vos penjades com entrades del blog
(CARRASCLEST):
http://carrasclest.blogspot.com/
Doncs és així, que ara seguiré amb la meva arribada a Le Boulou,
el dia 12 de Febrer del 1939, que va ser aquí, on em van separar de la
meva mare, tal i com ja he dit anteriorment, en les altres 2 entregues
de la meva memòria, i que de segur recordareu, si m´heu anat llegint.
Jo
que era un nen de 13 anyets, i desprès d´haver passat tot el que vaig
passar, i de trobar-me tot solet enmig d´aquella diàspora de persones
desesperades per una diabòlica realitat que no ens volia deixar estar.
Com penseu vosaltres, que jo em podia trobar en aquells moments?
Imagineu-vos el meu estat!!!
Ara,
jo vull tornar a deixar molt clar, que per mi tot allò que vaig viure,
va ser total i simplement indescriptible, i que a més, em sembla
increïble que totes aquestes coses que varen poder passar, sobretot si
ens parem a pensar que tot just, no fa pas relativament massa temps de
tot això.
Penso que és vital, d´intentar evitar l´evident manca de memòria col.lectiva.
Fa
molt de mal de percebre que avui dia, sembla que popularment s´hagi
volgut oblidar amb un cert èxit, aquesta terrible realitat viscuda per
tantes i tantes persones, ja que sembla certament, que avui la gent en
general, no es recordin massa de tot allò, i és que potser els fa massa
mandra de recordar...
(Tot
i que avui dia, són coses que encara estan passant en molts llocs, i és
molt dolent que ens arribi a semblar fins i tot mig normal!!!).
Jo,
ara mateix, quan penso amb tot allò que vam viure, en sóc molt
conscient, i és que jo no puc pas evitar de preguntar-me, potser una
miqueta innocentment, i els drets?
- On els van oblidar tots aquests drets que ens han predicat semprè?
- DRETS DE L´HOME I DEL CIUTADÀ ?
- ON SÓN QUAN ENS FAN TANTA FALTA?
Ens cal recordar també, que els DRETS DE L´HOME I DEL CIUTADÀ van ser promulgats l´any 1789, "La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució francesa.".
-
I de que ens varen servir a nosaltres?
-
I encara ara de que serveixen?
Ara, que a més tenim els DRETS HUMANS ?
Uns DRETS HUMANS , molt més moderns, i que van ser promulgats: (El 10 de desembre de 1948)...

La Revolució Francesa (1789–1799) és considerada el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era
incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de
la vella estructura de classes. En aquest context es produeix un seguit
de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
La
primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional
(1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una
revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta
assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el
sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paral·lelament esclatà una revolta popular en el camp i a París, revolta simbolitzada per la presa de la Bastilla. L'Assemblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució.
La
segona etapa va ser la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els
problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convenció va tenir un caràcter liberal, amb l'excepció del violent període jacobí.
La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el que finalitza el període revolucionari.
Jo
ara no voldria pas de posar-me en política, i tampoc vull filosofar
filantròpicament, amb una visió positivista o negativista, jo el que de
veritat m´agradaria molt, és d´aconseguir conscienciar-vos, encara que
només sigui en una petita part, i de fer que sapigueu almenys, tot el
que jo mateix vaig tenir de viure i d´empassar-me, per tal de fer-me
tot un bon EXILIAT POLÍTIC, i poder així sobreviure humana i dignament
com vaig poder.
He de dir-vos, que passant el temps, jo veig que potser sí, que he
aconseguit d´encomanar un xiquet de memòria, en el conscient col.lectiu
dels meus coneguts, veïns, amics, i família que m´envolten cotidianament, i jo estic tant content de que així sigui...!!!
Tinc
en la meva memòria el que va fer el meu pare, i avui desprès de 70 anys
(ja sabeu que tinc 83 anys, jo) recordo la seva lluita, que era la de
DEFENSAR ELS DRETS DELS TREBALLADORS (amb la UGT i en la UGT).
I
el que si que voldria, és que ara la jovenalla que ens seguiu, a n´els
homes i dones de les generacions passades, sapigueu el preu que ens va
costar tot plegat.
Recordeu
que va ser el temps en que es van aconseguir les famoses 48 hores, i
que també es va mirar d´aconseguir una miqueta de respecta cap a n´els
treballadors i els seus drets, (que encara avui, hi ha moltes vegades,
que no es respecten prou aquests drets, com semprè passa amb tots els
drets)...
Bé, en els Camps de Concentració de "Le Boulou", jo vaig fer una estada d´uns 5 mesos, va ser fins el juliol, que jo, tot patín una disenteria,
i es va donar la circumstància, que va ser en aquell moment, en el que
ens varen estar demanant voluntaris, per anar a fer les veremes
d´aquelles comarques.
I jo vaig pensar molt, i em vaig dir: "mort aquí dins, ó be mort a fora", "doncs vaig decidir que mort per mort, millor mort a fora i en llibertat", i vaig demanar de sortir com a voluntari per fer les veremes.
Ens varen portar a molts amb un tren, i de mica en mica, ens anaven deixant repartits en grupets en els pobles d´el Departament dels Pirineus Orientals, a mi em va tocar amb un grupet d´altres persones, a AGEN en el Lot et Garonne , i en l´estació del tren, ens esperaven els "Fermiers d´ Agen" per escullir-nos com si fóssim bestiar de treball, o esclaus de guerra.
Jo però, puc dir que vaig tenir molta sort, ja que, com que jo era molt jovenet, i a més, encara estava força debilitat per la disenteria, i com que ells, els "Fermiers d´Agen",
el que volien, era que fóssim gent forta per fer-nos treballar de
valent, doncs ningú va voler-me agafar, i finalment, i per sort el
"Monsieur Lefevre", un bon senyor, un home al que jo li recordava a un
fill seu, i que malauradament, doncs aquest fill seu estimat, encara
feia ben poc temps que s´havia mort, i era molt recordat.
El
diagrama que sigue muestra los conductos principales a través de los
cuales las enfermedades pasan de una persona a otra. Por lo tanto, el
desecho sanitario de los excrementos, el lavarse las manos después de
defecar y antes de manipular alimentos o beber agua son actividades muy
importantes.
La
diarrea, la disentería, la fiebre tifoídea, muchos tipos de lombrices
intestinales, la bilharziosis, el scabies, el tifus y el tracoma (una
infección ocular) pueden también reducirse mediante la higiene personal
y saneamiento. Las actividades para mejorar estos hábitos deben formar
parte de todo programa de agua y saneamiento.
I
així doncs, vaig ésser escollit per aquest bon senyor, conjuntament amb
uns altres 7 companys, i aleshores, "Monsieur Lefevre" ens va portar a
la seva "Ferme", que estava a una distància de 17 Km. d´ Agen.
Va ser així que vam arribar al poble de Astaffort.
Chef lieu du canton situé à 18 kilomètres d'Agen, Astaffort est un ancien village fortifié situé sur la rive droite du Gers.
Riche terre agricole (Vins du Brulhois, fruits, céréales, élevage,
etc...), le village possède aussi diverses entreprises industrielles
(biscuiterie, minoterie et carrosserie).
Au XVIII° siècle, la population d'Astaffort était estimée à deux mille
habitants. Au dernier recensement, elle était estimée à 1958 personnes.
Le Brulhois face tourisme,
du vin noir du Brulhois, au foie gras aux pruneaux d'Agen, des sentiers
de randonnée aux lavoirs en passant par le bien vivre du
Sud-ouest....... Elle dispose d'une salle de spectacle pouvant accueillir 600 personnes et une Médiathèque.
Ce site est géré par l'Office de Tourisme d'Astaffort 13 pl. de la nation 47220 Astaffort Tél: 0553671333 mail: ot.astaffort@astaffort.com
Allà
el nostre treball era el de treure l´herba de les vinyes, i de
preparar-ho tot per fer les veremes, i finalment enllestir-les.
I
va ser en el mes de setembre, que va començar la gran invasió dels
alemanys, però nosaltres, encara varem poder tenir temps de fer les
veremes de "Monsieur Lefevre".
I ja quan els alemanys van arribar, varem sapiguer que érem segons ells: "Rhot Spanien", tal i com érem anomenats en alemany, la traducció a l´espanyol, bé a ser: "Españoles Rojos".
I altra vegada ens varen fer presoners de guerra, i ens varen tornar a portar cap a un Camp de Concentració, aquesta vegada al de Nordhausen en el Departament de Harz a 87 Km. de "Leipzig".
Així doncs, altre vegada vaig fer estada en un durissim, desagradable i perillòs Camp de Concentració, (aquesta vegada en poder dels alemanys), i com no, altre vegada a patir molt i de nou.
Per sort per mi, tot va acabar bé, i jo vaig sobreviure a aquesta bogeria...!!!
Com
semprè, i amb sort, ja seguiré explicant el que recordo en un altra
moment, ja que la meva intenció és fer-vos coneixer coses que certament
ens van passar a moltes persones, com jo mateix, però ara, jo el que no
vull pas de cap manera és aburrir-vos...
VISCA LA CATALUNYA NOSTRA!!!
El notra agraïment a l´amic NIK pel seu ajut i per
cedir una part de les imatges d´aquest document!!!
http://nikduserm.com/
L´AVI I EN RUSKIS
EN ABRIL DE ... (PAUL ËLUARD).
Enllaç permanent
25.07.08
Post in
General
at 11:57 : Lectures¸ (813)
Un grupo de jóvenes catalanes se han organizado para grabar entrevistas de trabajo y colgarlas en internet.
LA MITAD de los nuevos asalariados en 2005 cobraron menos del salario
mínimo. Reponedores, camareros, pero también periodistas, informáticos
o diseñadores se quedan en quinientoseuristas. Están cansados. La
generación precaria empieza a organizarse
La grabación es,
también, bastante precaria. Todo lo que permite un teléfono móvil con
cámara integrada. A pesar de ello resulta muy elocuente.
«La
retribución es variable», se oye decir al empleador. «Que hacemos caja,
perfecto, pilláis. Que hacemos menos caja, yo también tengo un
problema, yo también tengo que hacer un esfuerzo, mi marketing, mis
historias y bueno, pues cobráis menos […] Nos ahorramos… pues no
hacerte contrato. Sobre todo la Seguridad Social y estas cositas, que
bien, bien no sabes para qué sirven, que te llevan la pasta… Esto va
así, no hay contrato y punto».Ése es, básicamente, el fragmento de una entrevista de trabajo para servir copas en un bar de Barcelona.
Tal
vez usted sea una de las más de 22.000 personas que ya lo han visto a
través de Internet. Lo grabó hace algo más de un mes uno de los
miembros del recién nacido Comando Precario, un grupo de entre siete y
nueve jóvenes -hombres y mujeres- militantes de la organización Avalot
(en catalán, revuelta), la agrupación de jóvenes de UGT en Cataluña.
Desde hace unas semanas acuden a entrevistas de trabajo, las graban con
sus teléfonos móviles y las cuelgan en Internet para denunciar las
situaciones de precariedad laboral a las que se ven abocados desde hace
años.
«Todo empezó de manera
bastante informal, charlando con un café en la mano», explica en la
sede de UGT en la rambla de Santa Mónica uno de sus miembros. Nos pide
que le llamemos Lluís y, aunque no ha tenido inconveniente en dejarse
fotografiar con los pantalones bajados, no se quita el pasamontañas ni
siquiera después de que el fotógrafo se haya marchado.
Nos ha
puesto en contacto Oscar Riu, portavoz de Avalot, y no sabemos su
nombre real, su teléfono, ni su correo electrónico. Tampoco importa
demasiado…
«Hablábamos de nuestra situación laboral y nos
dábamos cuenta de que todos estábamos bastante puteados en el tema
laboral», prosigue con absoluta claridad. «Pero lo peor era la
normalización de la situación. Un compañero te decía que cobraba en
negro y te lo decía como si fuera normal y tú lo escuchabas como si
fuese normal. Aunque si te paras a pensarlo es algo terrible. Así que
decidimos que estábamos hartos, que había que hacer algo. Vimos el
éxito que estaban teniendo determinadas propuestas en Internet como la
del escaño de ZP y optamos por esto».
SEIS MESES. SIN CONTRATO. 500 EUROS
De
momento el del bar de copas es el vídeo que más éxito está teniendo
pero han colgado otros dos que no tienen desperdicio: una oferta para
trabajar nueve horas diarias como reponedor en un supermercado por 780
euros mensuales y otra entrevista en la que una chica es rechazada para
trabajar en una tienda de ropa porque no da la talla. Porque se pasa de
ella, más concretamente.
El más que recomendable blog del Comando Precario (http://rrhh-confidencial.blogspot.com),
sin embargo, no se agota ahí. El Comando ha invitado a que todo el
mundo envíe fotos, textos y vídeos de denuncia. Desde que echó a andar,
el pasado 24 de octubre, la página ha registrado 50.000 entradas y poco
a poco se va convirtiendo en un catálogo de los horrores de la
precariedad laboral en España:
Galicia: «Me gustaría que me
indicaseis cómo haceros llegar la denuncia de algún sitio aquí que
tiene gente trabajando sin papeles, jubilados, gente en paro, sin
contrato, etc. Por deciros algo, un hotel particular que tiene unos 85
empleados, no tiene ni la mitad de contratos».
Murcia: «Trabajé
para un estudio de diseño gráfico […] el jefe me tuvo seis meses sin
contrato trabajando ocho horas y me pagó 500 euros tras trabajar dos
meses gratis».
Sin especificar lugar: «Cuando busqué trabajo de
informática en una empresa me ofrecieron dejar mi trabajo actual (800
euros por 35 horas semanales) para apuntarme al paro y hacer un curso
por el que ellos cobraban dinero (yo ni un euro). Luego había alguna
posibilidad de que me ofrecieran una beca de 300 euros al mes por
trabajar 40 horas semanales durante dos años. Luego a lo mejor me
podrían contratar por 700 euros al mes».
Barcelona: «Tenía
compañeros de Perú, Ecuador y México que están trabajando sin papeles.
Cobrando una miseria, 658 euros, por estar fregando platos todo el día».
Según
Oscar Riu, muchos de los comentarios que están recibiendo enumeran
hasta tres y cuatro incumplimientos de la ley. El sindicato está
filtrando toda la información que llega al blog y la semana que viene
presentarán ante la Inspección de Trabajo cerca de 40 denuncias en toda
España para que el organismo actúe.
QUINIENTOSEURISTAS, «NI-NIS», SANS CULOTTE, MIERDAEURISTAS…
«Está
muy bien que se hable del tema de los mileuristas. Es fantástico que se
denuncie», asegura Lluís. «Pero qué pasa con los submileuristas. Hay
mucha gente cobrando entre 600 y 800 euros y que además van a estar
cobrando ese sueldo durante mucho tiempo, para siempre. Y tal vez eso
sea lo mejor del blog: que ha conseguido llevar a la opinión pública el
tema de la precariedad. Está bien que en las noticas de la noche se
hable de lo que cobra el reponedor de un súper o que, de repente los
tertulianos se pregunten: “Pero, ¿es esto normal? De verdad hay gente
que cobra 600 euros?”. La hay. Hay mucha gente».Seguramente,
los autores de un documental de la cadena francoalemana ARTE sobre la
precariedad laboral entre los jóvenes europeos no conocen a Lluís ni
escucharon su discurso sobre los submileuristas. Pero acertaron a
definir a su generación como los sans culotte del siglo XXI sin saber
que, literalmente, este joven se deja fotografiar sans culotte para
demostrar su indefensión ante sus contratadores.
Submileuristas,
sans culotte del siglo XXI, generación precaria, multiempleados
creativos, quinientoseuristas, mierdaeuristas, ni-nis (porque con sus
sueldos no llegan a ser ni completamente dependientes ni completamente
independientes de sus padres)… Los términos surgen como hongos
venenosos para referirse a la realidad de que para muchos jóvenes el
horizonte de los 1.000 euros es casi un sueño.
Según datos de la
Agencia Tributaria, más de la mitad de los nuevos asalariados de 2005
recibieron retribuciones inferiores al salario mínimo, fijado para
aquel año en 7.182 euros anuales en 14 pagas mensuales de 513 euros. La
cifra incluye a los trabajadores a tiempo parcial y a los que no han
tenido ingresos a lo largo de todo el año, pero no deja de ser
significativa.
Otro dato esclarecedor, éste del Instituto
Nacional de Empleo. En 2001 se firmaron en España 75.762 contratos en
prácticas; en 2005, casi 10.000 más: 85.577.
Y una tercera cifra
extraída del apabullante informe Los jóvenes y el mercado de trabajo en
la España urbana, de los profesores José García Montalvo, José María
Peiró y Asunción Soro Bonmatí: el 16,97% de los jóvenes aseguran haber
trabajado sin contrato en su primer empleo. El sueldo medio en ese
primer empleo es de 747 euros en las ciudades.
Marta García
Aller es licenciada en Periodismo y en Humanidades. Tiene un máster
internacional en Política Europea. Habla español, inglés, francés,
italiano y algo de checo. A sus 26 años ha trabajado para la Comisión
Europea, la BBC o la agencia EFE. Ahora está en paro, con su envidiable
currículum colgado en la web de búsqueda de empleo infojobs.net, y va
tirando haciendo traducciones. Es además autora de un libro titulado
Generación precaria, (ed. Espejo de Tinta).
«Para algunos ser
mileurista no es la realidad sino a lo que aspiran. Hay gente para lo
que eso sería incluso triplicar el sueldo», explica. «La precariedad de
los que trabajan como obreros de la construcción o las cajeras de
grandes almacenes es visible para todos», añade. «La que pasa
desapercibida es la del licenciado treintañero vestido de traje que se
apretuja en metro con el resto de parroquianos madrugadores».
PERIODISTA: 20 HORAS A LA SEMANA, 150 EUROS AL MES
Esta santa profesión de periodista es el perfecto ejemplo de que la
precariedad hace tiempo que dejó de vestir de cuello azul y se extiende
entre lo que los americanos llaman trabajadores de cuello blanco.
Uno
de los jóvenes que hablan en el libro de García Aller es Mario, un
joven de 29 años que después de haber hecho prácticas durante un par de
años en algunos de los principales medios del país se define como
trescientoseurista.
Ganaba el doble que Carlos, nombre cambiado
de un joven estudiante de Periodismo madrileño. Trabaja en prácticas
remuneradas 20 horas a la semana y cobra 150 euros mensuales. «Hay
prácticas que están mejor pagadas», comenta insistiendo en que
guardemos el anonimato de su nombre y de la empresa en la que trabaja.
«Gente que por las mismas horas está cobrando 400 euros. No me parece
nada del otro mundo, pero no estaría mal. Una cosa de 800 euros [lo que
él cobraba como dependiente en unos grandes almacenes], siendo de
prácticas de periodismo… eso estaría muy bien».
Para tener a
quien rezar por estas situaciones, un grupo de jóvenes italianos
inventaron en 2001 a San Precario, una figura con aureola vestida de
trabajador de restaurante de comida rápida al que sacan en procesión el
1 de mayo y al que rezan con devoción: «Oh, San Precario, protector
nuestro, de los precarios de la tierra, danos hoy la maternidad pagada,
protege a los dependientes de las cadenas comerciales, los ángeles de
los locutorios…». Sus fieles llevan su estampita en el coche y hasta
circula una película: El evangelio según Precario.
Su culto ha
llegado a España. A finales de 2004, 27 seguidores de San Precario se
dieron cita en un restaurante malagueño conocido por pagar cuatro euros
la hora a sus camareros y tener a algunos sin contrato. Cenaron entre
brindis por la salud de San Precario por valor de 800 euros y al llegar
los postres uno de ellos se subió a una silla, denunció la situación de
los camareros y anunció que la mesa se iba sin pagar (dejando, eso sí,
una generosa propina de 65 euros para los camareros) invitando al resto
de comensales a que hicieran lo mismo.
Desde entonces, tanto San
Precario como su figura hermana Nuestra Señora de la Precariedad han
obrado diversos milagros en España, sobre todo en el sur.
«Por
favor, no lo cuentes de manera que parezca una macarrada, porque no es
eso», insiste Nicolás Sguiglia, argentino de 29 años afincado desde
hace tiempo en España y miembro muy activo de la plataforma Precarios
en Movimiento. «No se trata de cenar por la cara sino de llegar a la
gente. Con las formas de intervención clásicas del sindicalismo
(comités de empresa, elecciones sindicales, etc.) es difícil abordar el
tema de la precariedad. Por eso recurrimos a formas diferentes. El
sindicalismo tradicional encuentra dificultad en alcanzar a la gente
joven, a los inmigrantes, a las mujeres».Otros
códigos también llenos de sentido del humor son los que usa el
colectivo francés Generation Precaire. En su página web tenían un
concurso para elegir al becario de la semana entre todas las
experiencias de precariedad que les remitieran. Entre los ganadores,
uno de los más divertidos fue el joven al que ofrecieron ser «becario
senior» sin sueldo y con experiencia para coordinar un equipo de otros
50 becarios.
Otra de sus iniciativas radicales ha sido la de tratar de promover una huelga general de becarios.
En
un pasaje de su libro, García Aller alude a la existencia de 20.000
puestos de prácticas en España. Seguro que se queda corta. El verano
pasado, sólo 25 empresas, bancos y bufetes ofertaban 3.280.
Hace
unos meses CRÓNICA publicó un reportaje tratando de responder qué
pasaría si un día todos los trabajadores inmigrantes se quedaran en
casa. A lo mejor, ha llegado el momento de otro artículo: ¿y si un día
todos los becarios se quedaran en casa?
Fuente:
http://www.jovenesdeiu-madrid.org/(Segueix)
Enllaç permanent
24.07.08
Post in
General
at 11:46 : Lectures¸ (682)

LA ASAMBLEA VOTA "SI AL CONVENI"

Els delegats i les delegades de la UGT de Catalunya al sector d’hostaleria n’han ratificat en un 98% el preacord.

Demà,
24 de Juliol, la UGT de Catalunya, sindicat majoritari al sector de
l'hostaleria, signarà amb la patronal el Conveni d'Hostaleria de
Catalunya 2008 - 2011 , que afecta uns 300.000 treballadors i
treballadores, després de mesos de negociacions. Es tracta d'un conveni
sense precedents per al sector .
L’increment salarial a tot
Catalunya serà d’un 4,8% general. A banda, a Girona s’hi aplicarà un
0,5% més. Al Maresme, un 0,3% més. A Lleida, un 0,2% més. I a
Tarragona, als nivells salarials més baixos s’hi suma un increment del
0,3% més . Aquestes són les zones amb un major increment salarial,
perquè són els territoris on els salaris són actualment més baixos, i
un dels objectius que es comença a plantejar amb aquesta revisió és la
unificació a mig termini de les taules salarials de la resta de
Catalunya amb les de Barcelona, històricament més altes.
Plus de
formació: 15 euros mensuals La UGT de Catalunya, com a sindicat
majoritari, ha arribat a un acord amb la patronal i la Generalitat i,
per primer cop en un conveni, es vincula el salari a la formació , de
manera que es fa una ferma aposta per la professionalització al sector
de l'hostaleria. D'aquesta manera, a partir de l'any vinent, cada
treballador que segueixi els cursos de formació establerts per la
patronal rebrà 15 euros al mes de manera consolidada a la nòmina. Si
passa els tres mòduls formatius que es crearan, el seu increment
salarial mensual serà de 45 euros.
Davant
la signatura d'aquest històric conveni demà, des de la UGT de Catalunya
esperem que no es tornin a repetir els lamentables fets que van ocorrer
ara fa un any en les negociacions de la pròrroga del conveni, quan
delegats de CC.OO. de Catalunya van agredir els delegats de la UGT de
Catalunya que formaven part de la mesa negociadora.
Por que decimos que este es un buen convenio??
Básicamente por lo siguiente:
"Desmontando falsedades"
Enllaç permanent
22.07.08
Post in
General
at 20:45 : Lectures¸ (739)

Mañana
a las 5 de la tarde, en Rambla Sta. Monica tenemos la asamblea de
Trabajadores de Hosteleria para la ratificacion de la firma del
convenio.
Es un convenio que ha costado muchísimo...
lleva negociándose desde noviembre de 2007 y la verdad es que es un muy
buen acuerdo. La subida salarial para Girona es del 5,30% en general,
pero teniendo en cuenta que se produce una reunificación de las
categorías salariales, hay trabajadores que verán un incremento de
cerca del 14%. Se inicia además el camino de la equiparación de las
tablas con las de Barcelona, ya que la subida es 0.5% superior en
Girona.
Además se establece un plus de formación de 15€ consolidados en la nómina para un máximo de tres módulos de formación.
Teneis toda la información aqui:
La UGT aconsegueix un conveni d'hostaleria sense precedents...
Os esperamos mañana a las 5 en Rambla Santa Mónica
NEGOCIACIÓN CONVENIO HOSTELERIA DE CATALUNYA
ACTA Nº 1 [1.762 KB]
ACTA Nº 2 [640 KB]
ACTA Nº 3 [690 KB]
ACTA Nº 4 [707 KB]
ACTA Nº 5 [24 KB]
ACTA Nº 6 [26 KB]
ACTA Nº 7 [23 KB]
ACTA Nº 8 [44 KB]
ACTA Nº 9 [25 KB]
ACTA Nº 10 [27 KB]
ACTA Nº 11 [24 KB]
ACTA Nº 12 [25 KB]
ACTA Nº 13 [31 KB]
ACTA Nº 14 [31 KB]
ACTA Nº 15 [37 KB]
ACTA Nº 16 [28 KB]
ACTA Nº 17 [27 KB]
TABLA DE ADECUACION GRUPOS Y CATEGORIAS [320 KB] Enllaç permanent
15.07.08
Post in
General
at 22:35 : Lectures¸ (716)

Desprès
d´una setmaneta de molta feina i en el que vaig agafar un estrés
d´aquests que hi van, i un cap de setmana, en el que m´ha tocat
treballar en l´ordinador, un munt d´aquelles coses pendents i que
casualment resulta que es pot dir que totes, feines urgents, i jo,
responsable i enutjada víctima de la societat laboral, enganxat a la
feina que no he pogut deixar, i que m´ha impossibilitat de desconectar
i airejar-me sanament com cal.
Ahir dilluns, em vaig decidir...
és per aixó que el vaig gaudir "el descans", com un deute amb mi
mateix, (un descans disciplinari com a deure personal), un descans
d´aquells que els cal a (la gent tant normal com jo) de tant en tant,
de gent que sap descansar equilibradament al llarg de la setmana, és
per aixó que vaig volguer desconectar i ho vaig aconseguir.
Va
ser una jornada en la que vaig volguer oblidar el mòbil, els e-mails,
la computadora. També les lectures i enfocaments, els discerniments i
debats, de crear arguments defensius i desmuntar-los, de les
negociacions i reflexions del conveni. I de les consultes i ajudes
varies als amics i companys. La lluita incansable i constant, semprè
contra problemes varis diversos, d´altres persones del meu entorn
immediat. Ah, i molts també de domèstics... hahahahahaha
Mireu que ja em calia eh...!!!
Resulta
que el meu pare, (l´avi Miquel, "llicenciat en tofoneria boscatera,
(del terròs art de tofonejar)", té el doctorat de muntanyenc i
boscater...) finalment m´ha convidat a acompanyar-lo seriosament, (amb
ànim d´ensenyar tofoneres productives) i anar amb ell, també amb la
Lluna i l´Estel, les nostres estimades gossetes de la familia, a caçar
les últimes tòfones de la temporada.
I per tant m´ha ensenyat
diverses tofoneres, que resulten ser com unes "petites mines d´obscurs
i valuosus diamants de gust refinat, i de memorable perfum voluptuós.
Uns petits tresors ambicionats i desitjats per gastrònoms i nobles paladars, siguin paladars de bèsties o de persones.
I
sí, que en vam trobar algunes de tòfones, d´aquestes boscatanes perles
negres lligades vitalment a l´arbre, per uns cordonets umbilicals
d´arrels filamentosos i finissims.
Oh tòfones, estranyes i
naturals criatures aromàtiques de la foscor de la terra, i de la
humitat del terròs arbrat del bosc, tòfones preuades i volgudes!!!
El que no puc és explicar-vos on, com i quan, ja que si ho explico, el meu pare em pela!!!
Ja
prou que l´hi va costar a n´el meu pare, a decidirse d´alliçonar
pedagogicament en aquest savi i silvestre coneixament, i d´explicar i
ensenyar aquest patrimoni del saber, d´intangible valor, a n´els dos
fills de la casa, ( i que segons ell, "el meu pare", el secret ha de
passar de pares a fills, i només de pares a fills), i amb el tàcit
compromís de guardar el secret, com a gran secret de familia.
I
jo semprè cumpleixo amb el que prometo, pots estar-ne segur pare!!! (no
com alguns) que el que fan és demorar i demorar promeses, per poguer
tardar a cumplir com més millor, i se les han d´empescar per marejar la
perdiu i guanyar temps i temps... hahahahahahaha
Aix, peró el que veritablement també vam aconseguir va ser, que el meu estrés es vaporitsés com per art d´encantament...
ES PER AIXÓ AMICS, QUE ARA PUC DIR-VOS QUE LES TÒFONES A MÉS DE BONES, TENEN PROPIETATS MÀGIQUES!!!
O POTSER ÉS EL BOSC QUE ÉS MÀGIC???
Enllaç permanent
10.07.08
Post in
General
at 17:00 : Lectures¸ (1417)
dijous, 10 juliol de 2008
|
Cap
salari de l'hostaleria serà 'inframileurista' l'1 de gener del 2009, de
manera que 54.000 treballadors i treballadores a tot Catalunya que ara
cobren entre 836 i 917 euros passaran a cobrar 1.000 euros Ahir
a la nit la UGT de Catalunya, sindicat majoritari al sector, va signar
amb la patronal el preacord del Conveni d'Hostaleria de Catalunya 2008
- 2011, que afecta uns 300.000 treballadors i treballadores, després de
mesos de negociacions. Som l'únic sindicat que ha signat el preacord
del conveni. Article complet...
|
Més continguts
La UGT aconsegueix un conveni d'hostaleria sense precedents...
Anoche
UGT sindicato mayoritario en el sector de hosteleria en Catalunya,
llego a un principio de acuerdo en la mesa del convenio
que
tendran que ratificar nuestros afiliados/as en la asamblea que
celebraremos el proximo dia 23 de julio a las 17,00 horas en nuestros
locales de UGT, EN RAMBLA SANTA MONICA.
de
todas formas para que tengais mas conocimiento de todo el acuerdo, aqui
os mando el acta de la reunion para que la valoreis y un resumen
nuestro mas sencillo.
Para
cualquier duda ya sabeis que teneis a vuestra disposicion al
responsable del sector de hosteleria RICARDO COUCEIRO y al compañero de
accion sindical JOAQUIN CARRASCO
para cualquier duda que tengais, sino podeis contactar con ellos, estoy a vuestra disposicion.
CONVOCAMOS ASAMBLEA DE AFILIADOS/AS
PARA EL PROXIMO DIA 23 DE JULIO A LAS 17.00 HORAS EN LOS LOCALES DE UGT, RAMBLA SANTA MONICA, 10
SALON DE ACTOS EN LA 1ª PLANTA (METRO L3, LINEA VERDE PARADA DRASSANES.
ORDEN DEL DIA
1.- EXPLICACION DEL PRINCIPIO DE ACUERDO
2.- RUEGOS Y PREGUNTAS
3.- APROBACION PARA LA FIRMA DEL CONVENIO
DADA
LA IMPORTANCIA DEL TEMA A TRATAR OS RUEGO LE DEIS LA MAXIMA PUBLICIDAD
EN LOS TABLONES DE ANUNCIO DE LAS EMPRESAS Y EL BOCA BOCA
CUANTOS MAS SEAMOS MEJOR.
PARA
CUALQUIER DUDA PODEIS PONEROS EN CONTACTO CON EL RESPONSABLE DEL SECTOR
RICARDO COUCEIRO TELF.669.765.194 O CONMIGO MISMO QUE OS ATENDEREMOS
EN LA MEDIDA QUE DESEEIS.
ATENTAMENTE.
Josan Garcia Muñoz
Secretaría Comunicació e Imatge
Comerç ,Hostaleria ,Turisme i Joc
MEJORAS DEL CONVENIO DE HOSTELERIA DE CATALUNYA
-
UN CONVENIO QUE AFECTA MAS DE 300.000 TRABAJADORES
-
DURACIÓN DE 4 AÑOS.
-
REDUCCIÓN DE JORNADA (de 1799 a 1791) 8 HORAS LOS 2 ÚLTIMOS AÑOS.
-
2 DÍAS DE ASUNTOS PROPIOS CONSOLIDADOS POR AÑO (ANTES SE TENÍAN QUE NEGOCIAR EN CADA CONVENIO Y TENÍAMOS 1, 1 Y 2).
-
ACUMULACIÓN DE 13 DÍAS DE LACTANCIA ACUMULADOS A LAS 16 SEMANAS DE MATERNIDAD (ANTES NADA).
-
ADAPTACIÓN DE LAS CATEGORÍAS DEL ALEH, (SUPRESIÓN DE MAS DE 200 CATEGORIAS).
-
3 DÍAS DE LICENCIA POR INTERVENCIÓN SIN HOSPITALIZACIÓN (1 DÍAS MAS SOBRE EL ESTATUTO DE LOS TRABAJADORES).
-
LAS LICENCIAS POR HOSPITALIZACION SE PODRAN DISFRUTAR DURANTE EL HECHO CAUSANTE (ANTES CUANDO SE PRODUCÍA EL HECHO).
-
PLUS DE ROPA DE TRABAJO PARA TODOS EN 10,44 MAS LA SUBIDA DEL CONVENIO (ESTABA ENTRE LOS 9,11 DE TARRAGONA Y LOS 10,44 DE BARCELONA).
-
PERMANENCIA EN EL VBIS DE NO MAS DE UN AÑO (ANTES 2 AÑOS).
-
FORMACIÓN :15€ POR MODULO CONSOLIDADO EN LA NOMINA (POSIBILIDAD DE REALIZAR 3 MÓDULOS).
-
EN COLECTIVIDADES: SOLO SE PERDERÁ 1 DÍA POR PERIODO VACACIONAL (ANTES 2 POR PERIODO).
-
GIRONA: 7 NIVELES SALÁRIALES Y BISES (SUBIDAS DE ALGUNAS CATEGORÍAS DESDE UN 0,33% HASTA UN 9,08% MAS LA SUBIDA DE CONVENIO DE ESE AÑO).
-
TARRAGONA: AL TERCER AÑO SUPRESIÓN DEL NIVEL VIII QUE PASARÁN A COBRAR EL NIVEL VII (SUBIDAS DE ALGUNAS CATEGORÍAS DE ENTRE 0,56% y el 5%).
-
MANTENIMIENTO DE LA CLÁUSULA DE REVISIÓN SALARIAL.
-
EL 1 DE ENERO DEL 2009 TODOS LOS SALARIOS A 1000€ BRUTOS (EXCEPTO LLEIDA QUE SERÁ PARA EL 1 DE ENERO DEL 2010) (AFECTARÁ A MAS DE 54.000 TRABAJADORES EN CATALUNYA).
EN LO QUE A TEMAS SALARIALES SE REFIERE
TERRITORIOS
| 2008
| 2009
| 2010
| 2011
|
BARCELONA
| 4,80%
| IPC PREVISTO +1,5%
| IPC PREVISTO +1%
| IPC PREVISTO +1%
|
TARRAGONA
| 5,10%
| IPC PREVISTO +1,5% + 0,3%
| IPC PREVISTO +1% + 0,3%
| IPC PREVISTO +1% + 0,3%
|
GIRONA
| 5,30%
| IPC PREVISTO +1,5% + 0,5%
| IPC PREVISTO +1% + 0,5%
| IPC PREVISTO +1% + 0,5%
|
MARESME
| 5,10%
| IPC PREVISTO +1,5% + 0,3%
| IPC PREVISTO +1% + 0,3%
| IPC PREVISTO +1% + 0,3%
|
LLEIDA
| 5,00%
| IPC PREVISTO +1,5% + 0,2%
| IPC PREVISTO +1% + 0,2%
| IPC PREVISTO +1% + 0,2%
|
|
|
|
|
|
REVISIÓN TECNICA
| IPC REAL + 0,6%
| IPC REAL + 0,6%
| IPC REAL + 0,6%
| IPC REAL + 0,6%
|
ACTA Nº 18, DE PRINCIPIO DE ACUERDO
DE
LA REUNIÓN DE LA MESA NEGOCIADORA DEL CONVENIO COLECTIVO DE TRABAJO DEL
SECTOR DE LA INDUSTRIA DE HOSTELERÍA Y TURISMO DE CATALUÑA
Presidente: Ilmo. Sr. D. Jacobo Quintans.
Representación de FCTCHTJ-UGT
Titulares:
Sr. Lorenzo Miota, Sra. Montse Gomez, Sra. Meritxell Velasco, Sr.
Antonio Bonilla, Sr. Daniel Velasco, Sra. Isabel Torrente, Sr. Floro
Jiménez, Sr. Joaquin Carrasco y Sr. Julián Carrión.
Suplentes: Sr. Enrique Vadillo y Sr. Fernando López
Asesores: Sr. Ricardo Couceiro, Sr. Jesús Lodeiro, Sr. Josan Garcia.
Representación de FECOHT-CCOO
Titulares: Sr. Jose Angel Bernal, Sra. Victoria Izquierdo, Sra. Liliana Baigorria, Sr. Joaquin Romeo, Sr. Eladio Alguacil.
Suplentes: Sra. Carmen Agulló, Sr. Manuel Pérez Casado, Sra. Margarita Fernández.
Asesores: Sr. Estaban Sanabria, Sr. Antonio Ferro.
Representación de la Confederación Empresarial
Titulares:
Sr. Santiago García-Nieto, Sra. Mercedes Bellera, Sr. Antonio Castelló,
Sr. Jordi de Puig, Sr. Ramon Solsona, Sr. Jaume Francesch.
Asesores: Sr. José Luís Salido, Sr. Francisco Godoy y Sr. Enrique Prades
Secretarios de actas: Sr. Albert Bramona y Sr. Manel Casals
En Barcelona, a 9 de julio de 2008,
en el Edificio Edificio CINC, Centre de Negocis Internacional de
Catalunya, calle Llull, 321-329, siendo las 22:30 horas se ha llegado a
un principio de acuerdo en la Mesa Negociadora del Convenio Colectivo
de Trabajo del Sector de la Industria de Hostelería y Turismo de
Cataluña, formada por los representantes de la Federació de Catalunya
de Treballadors de Comerç d’Hostaleria Turisme i Joc (FCTCHTJ-UGT),
Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme de Catalunya (FECOHT-CCOO)
por parte sindical y de la Confederació Empresarial d'Hostaleria i
Restauració de Catalunya, CEHRC, por parte empresarial,. La reunión
empezó a las 16:30 horas.
Los acuerdos son los siguientes:
ART. 5 : Ámbito Temporal : 4 años.
ART. 22 : Contratación de primer empleo en el séctor:
Modificación del tercer párrafo. Poner : “ Se estipula que la permanencia en dicha categoría de los/as trabajadores/as contratados será como máximo de un año.”
ART. 28 : Jornada de Trabajo
- La jornada máxima anual será de 1799 horas de trabajo efectivo durante la vigencia del primer y segundo año de convenio, y será de 1791 durante el tercero y cuarto , equivalente a aplicar en cómputo anual la jornada de 40 horas semanales.
- Añadir después del 2º párrafo del punto b) un nuevo punto denominado c)
c) Descanso entre jornada y jornada: “Sólo para las zonas de afluencia turística que a continuación se delimitan : Pirineo y Pre-Pirineo.
- Costa Daurada
- Maresme
- Provincia de Girona.
-
Mientras
duren las condiciones pactadas en el artículo 28 apartado c) la empresa
podrá reducir a 10 horas el descanso entre jornadas previsto en el
apartado 3 del Art. 34 del Estatuto de los Trabajadores.
La
reducción del descanso afectará a las categorías profesionales de las
áreas funcionales segunda y tercera del texto refundido del III Acuerdo
Laboral de ámbito Estatal para el Sector de Hostelería.
La
decisión de reducir el descanso entre jornada y jornada se pondrá con
14 días de antelación en conocimiento previo a su ejecución a los
R.L.T. o al trabajador/a si no existiese R.L.T. argumentando las
razones organizativas o de producción que llevan a tomar semejante
medida.
La
reducción del descanso entre jornada y jornada no afectará en ningún
caso a : los trabajadores/as menores de 18 años , a los trabajadores/as
discapacitados, a los trabajadores/as nocturnos en los términos del
apartado 1 del Art. 36 del Estatuto de los Trabajadores, a las
trabajadoras embarazadas, a quienes tengan un contrato de formación, a
los trabajadores/as con reducción de jornada por guarda legal a los
trabajadores/as de colectividades excepto los de los centros
sanitarios, bingos y catering.
Se respetará cualquier acuerdo que exista entre las empresas y los R.L.T. o con los trabajadores/as si no hubiera R.L.T.
-
Polivalencia funcional :
- Mientras
duren las condiciones pactadas en el artículo 28 apartado c) y de
conformidad con la Clasificación en el III ALEH se establece la
polivalencia funcional sólo entre las categorías profesionales de
camarero/a de pisos (Area 4 Grupo 14) y Auxiliar de Restauración
moderna (Area 3 Grupo 12). Esta última en ningún caso podrá ejercitarse
a la inversa.
Cuando
se dé esta circunstancia el camarero/a de pisos percibirá por el tiempo
que realice dicha función el sueldo del nivel salarial superior.
Cuando se produzca dicha situación de polivalencia se informará previamente a los R.L.T.
-
Igualmente se podrá establecer polivalencia funcional entre el ayudante
de camarero (Area 3 Grupo 11) y el ayudante de cocina (Area 2 Grupo 7).
Para su implementación en la empresa será necesario el acuerdo entre la
R.L.T. y la Dirección de aquélla.
Se respetará cualquier acuerdo que exista entre las empresas y los R.L.T. o con los trabajadores/as si no hubiera R.L.T.
-
Mientras
duren las condiciones pactadas en el artículo 28 apartado c) se asumen
las tablas de Girona según la propuesta de reunificación de la
patronal, que se adjunta a la presente acta, teniendo presente que
deberán actualizarse a tablas 2008.
Así
mismo las tablas económicas tendrán un incremento adicional anual de
0,5% para Girona,0,2% para Lleida,0,3% para Tarragona y 0,3% para
Maresme, además de la subidas generales correspondientes que se pacten
para todo el Convenio.
· ART. 33 : Licencias:
- Párrafo tercero: Quedaría así:
“
Tres días en los casos de nacimiento de hijo o accidente o
fallecimiento o accidente o enfermedad grave u hospitalización o
intervención quirúrgica sin hospitalización que precise reposo
domiciliario, de parientes hasta segundo grado de consanguinidad o
afinidad.
Cuando por tal motivo, el trabajador/a necesite hacer un desplazamiento al efecto , el plazo será de cinco días
En
los casos de enfermedad o accidente u hospitalización referenciados se
ejercerá el disfrute de los días durante la situación de convalecencia
del familiar , siempre que se justifique tal situación a la empresa
mediante parte o justificante médico”.
- Párrafo séptimo quedaría así :
“Se
dispondrá de dos días por año natural para asuntos propios , teniendo
que avisar con la mayor antelación posible y sin necesidad de
justificación posterior.”
- Último párrafo: Quedaría así :
“Las
trabajadoras/es, por lactancia de un hijo menor de nueve meses tendrán
derecho hora de ausencia del trabajo, que podrán dividir en dos
fracciones.
La
mujer, por su voluntad, podrá sustituir este derecho por una reducción
de su jornada normal en media hora con la misma finalidad o acumularlo
en jornadas completas. En este último caso, el número de jornadas a
disfrutar por la total acumulación será de 13 días efectivos de
trabajo.
Este permiso podrá ser disfrutado indistintamente por la madre o el padre en caso de que ambos trabajen.”
· ART. 35 : Retribución:
- Año 2008 : 4,8%
- Año 2009 : IPC previsto más 1,5%
- Año 2010 : IPC previsto más 1,0%
- Año 2011 : IPC previsto más 1,0%
Cláusula
de revisión técnica que ya hay en el convenio para todos los años
siendo la revisión sobre IPC real a 31 de diciembre de cada año, más un
0,60%
· ART. 41 : Ropa de Trabajo:
Igualar el Plus de Ropa de Trabajo a todos los territorios a 10,44 + el aumento del Convenio.
· ART. 48 : Derechos sindicales y de representación… :
Añadir párrafo. “Se
entenderá la acumulación de horas referida a unidades electorales de
representación sindical, salvo pacto en contrario o que exista un
Comité Intercentros , o exista una acumulación estatal de horas según
normativa legal”
· COLECTIVIDADES:
- Punto 3 b) :
“…absorbidas hasta un máximo de una fiesta por cada período para ……”
Punto 4:
Al final del último párrafo añadir:
“… por falta de ajenidad”.
ARTÍCULO NUEVO: COMISIÓN TÉCNICA DE ESTABLECIMIENTOS
En
el primer semestre del segundo año de vigencia del convenio se reunirá
una Comisión Técnica que estudiará la Clasificación de
Establecimientos, así como su denominación. Los acuerdos a que se
lleguen se comunicarán a la Comisión Negociadora del futuro convenio
para su incorporación en la negociación del Convenio a la finalización
del vigente.
La comisión será paritaria y en proporción a la representatividad que tienen las partes en la negociación de este convenio.
ARTÍCULO NUEVO : Tema 1.000 euros :
“ En el segundo año de Convenio, es decir, a partir del 1 de enero de
2009, las categorías por encima de los niveles Bises no serán
inferiores a 1.000 euros en todos los territorios a excepción de
Lleida, que lo será en 1 de enero de 2010.
Esto es, una vez aplicada la correspondiente subida del Convenio para el año
2009, si los Niveles citados no llegaran a los 1.000 euros, se
incrementarán en la diferencia que falte hasta los mismos, excepto en
Lleida, que será en 1 de enero de 2010.”
.
· TEXTO APARTE : ANEXO APLICABLE A GIRONA, TARRAGONA, LLEIDA Y MARESME
Acumulación de descanso semanal
Los
trabajadores fijo-discontinuos podrán acumular un día de descanso
semanal previsto en el Art. 29 del presente Convenio en períodos no
superior a tres meses en las empresas de estacionalidad turística. Para
llevar a cabo dicha acumulación será preciso que se realice por escrito
y a petición del trabajador que quiera solicitarlo. No pudiendo
realizar la acumulación si no es el trabajador quien lo solicite y que
se acuerde expresamente con el mismo y con los R.L.T. si los hubiere.
CLÁUSULA
DE COMPROMISO PARA NEGOCIAR UN ACUERDO OBLIGACIONAL SOBRE LA FORMACIÓN
ESPECÍFICA DEL SECTOR Y SU VINCULACIÓN A UN PLUS SALARIAL DE FORMACIÓN.
Por
las partes firmantes del Convenio se acuerda la creación de una
Comisión de Profesionalización del Sector, que tendrá como finalidad la
regulación e impartición de una formación sectorial específica dividida
en módulos. Del mismo modo se estructurará la creación de un sistema
remunerativo específico para los trabajadores adscritos y que superen
los planes de formación. La constitución de dicha Comisión se efectuará
en el plazo de dos meses a contar desde la firma de la presente acta.
La Comisión estará compuesta por todas las organizaciones firmantes del
Convenio de Hostelería de Cataluña, en función de su representatividad
en la negociación del Convenio y será paritaria con relación a los
representantes sindicales y empresariales, cuyo número se decidirá de
común acuerdo. Sin perjuicio de lo que en su momento se determine el
reglamento de funcionamiento que deberá elaborarse, la Comisión tendrá
las siguientes competencias: 1º) Planificar y desarrollar un programa
de formación específica para la profesionalización de los trabajadores
del sector, velando para que tanto la programación como la impartición
de las acciones formativas se ajusten a las necesidades de las
empresas. 2º) Entender de las solicitudes de acciones formativas que
voluntariamente formulen las empresas. 3º) Velar por la calidad en la
impartición de los cursos de formación, estableciendo los
correspondientes mecanismos de supervisión. 4º) Establecer, en su caso
los criterios de vinculación entre la formación profesional y el
sistema de cualificación profesional. 5º) Articular los medios más
adecuados para que las acciones programadas lleguen al conocimiento de
las empresas y trabajadores. 6º) Pactar anualmente con la
Administración Autonómica un presupuesto para el desarrollo de las
acciones formativas. Una vez constituida la Comisión se invitará a
participar a la misma a la Generalitat de Catalunya, con la finalidad
de que esta contribuya a la financiación de las acciones formativas,
ejerciendo sobre las mismas los controles administrativos que fueran
necesarios. En este mismo momento se hace entrega a la representación
empresarial de la propuesta sindical sobre instrumentación de la
formación sectorial específica (módulos formativos) y su relación con
el “plus salarial de formación” que debe servir de base para iniciar la
negociación del Acuerdo.
Ambas partes se ratifican en todos aquellos acuerdos alcanzados en las correspondientes actas de negociación del Acuerdo.
Por parte de CC.OO no se suscribe el presente principio de acuerdo, que someterá en su caso, a las asambleas correspondientes.
Por
parte de UGT, sindicato mayoritario en la Mesa de Negociación, sí se
suscribe el principio de acuerdo, que igualmente someterá a sus
asambleas correspondientes.
De
todo cuanto antecede se extiende la presente acta que firma un
representante de cada una de las organizaciones presentes en la Mesa
negociadora y por mí, el Secretario.
Enllaç permanent
06.07.08
Post in
General
at 01:43 : Lectures¸ (686)
L´avi Enric segueix explicant el que va viure en aquells moments:
II (Part segona):
Per situar-nos:

Explicar tres anys de guerra em sembla que potser és massa llarg per explicar tot de detalls dramàtics i tristos, i així és que ara seguiré amb la fugida de Barcelona.
El dia 20 de gener del 1939, ja els esbirros del Franco estaven per Pedralbes, i la Mare en tenir-ne coneixement de matinada, (potser serien ja cap als 03:00 h de la matinada) i ella, em va dir: “Anem fill meu, que el Franco ja està arribant”, aleshores jo ja tenia 13 anys i mitg, i el Pare va morir a la Batalla de l´Ebre, (Santa Quitèria).
Records als companys COMBATENTS que van morir a la BATALLA DE L´EBRE
El meu germà gran i també el germà mitjà que van ésser de l'última relleva que van cridar, ells eren dels anomenats de la "Quinta del Biberón", i ja no és trobaven a casa en aquell moment.
Monument a la "Quinta del Biberón".
També recordo perfectament, com si sigués ara mateix, que la mare va preparar en un petit moment la poca roba per ella, i també la roba per mi, i que cadascú de nosaltres dos, és portava el seu farcellet d´equipatge.
Jo tinc encara, ara mateix, molt gravat en la meva memòria que vaig escoltar a la pobra mare plorant, i tinc gravada també la imatge que els meus ulls veieren, de com la mare va tancar la porta en clau del pis, per no tornar potser mai més, on vam viure per última vegada.

I ja varem agafar a peu el camí per arribar cap a Montcada i Reixac, i anant de mica en mica cap a França, i vam passar per Arenys, Calella, i amunt, amunt, sempre amunt, i varem caminar en direcció a l´exili, un cop a Girona, vam fer estada en descans, dos dies, i ja després varem seguir tot fent continuació en el camí, ja que els franquistes també anaven pujant molt ràpidament, i va ser en el llóc de Figueres, que vam pujar al Fort del Castell de Sant Ferran.
Allà va ser on ens va tocar el gran bombardeig , en aquell moment nosaltres, i també molts més ens vam trobar protegits en el Fort del Castell de Sant Ferran, tot fent petit descans, del gran esgotament del viatge, vam veura des de a dalt del Fort els incendis i les destrosses amb que és va castigar tan durament a la ciutat de Figueres.
El fill de Benito Mussolini, en Bruno Mussolini, va bombardejar moltissimes ciutats i poblacións, com Figueres, i també Roses el 9 d´octubre de 1937, etc... |
BENITO MUSSOLINI
|
La unitat àeria italiana es va establir en una base estratègica a les Illes Balears |
Els exèrcits de Franco van rebre ajuda en les accions bèl·liques del règim feixista de Benito Mussolini. De fet, el seu fill, Bruno, va llançar quatre bombes de 250 quilos sobre Roses, segons relatava ahir el setmanari Empordà. Volaven a una altura d'uns quatre mil metres i les deixaren anar poc després del migdia. Era el 9 d'octubre de 1937. Es van transportar unitats de la Regia Aeronautica pràcticament completes a les Illles Balears. Enmig del Mediterrani un portaavions situat en un punt estratègic servia per enlairar els avions, la majoria l'italià Savoia S.79 Sparviero cap a diferents ports del litoral mediterrani que van mantenir-se lleials a la República. L'Empordà és un dels indrets on al final de la Guerra es van centrar molts dels atacs perquè és on es replegaren el front i el govern de la República.
|
Els bombardejos, però, van ser presents durant tota la Guerra Civil. Els exèrcits italians capitanejats pel fill del Duce, Bruno Mussolini, va arribar a Mallorca amb la seva unitat àeria XVIII Grup del 8è Stormo di Bombardamento Veloce el 27 de setembre de 1937. Bruno es va quedar a les Balears un temps durant el qual va prendre part en vuit accions de guerra, una de les quals, la de Roses. |

Les quatre bombes van caure sense que els avions de caça republicans ho poguessin impedir. Aquests van sortir de Figueres per intentar evitar-ho, però a causa del retard en l'avís no van trobar els bombarders. |
|
De fet, la població civil va ser durament castigada. A les poblacions hi solia haver magatzems d'armament i material de guerra o tallers de la indústria bèl·lica. La precisió dels bombarders no era gaire acurada i uns tres-cents metres es considerava una desviació habitual. A l'Empordà, a més, s'ha de tenir en compte el factor de la tramuntana. |
Els bombardejos a l'Empordà es van intensificar cap al final de la Guerra Civil. Entre el mes de gener i principis del febrer de l'any 1939 fins als darrers dies del conflicte el govern, l'Estat Major de l'Aviació i una gran part dels organismes oficials de la República tenien la seu a l'Empordà.
|
|
Per això els bombardejos i metrallaments van ser continuats, incomptables i sobre qualsevol punt on es cregués un moviment, a banda d'intentar també bombardejar punts estratègics.
|
Teniem molt sovint tot d´avións d´el Mussolini, els aliats d´el Franco, que baixaven a metrallar-nos a tots els que fugiem per la carretera, els Civils i els Soldats de la Repùblica, tots plegats ens teniem de llençar a la cuneta de la carretera per protegir-nos de la metralla que volia acavar amb nosaltres.
Els bombardeigs protagonitzats per l’aviació feixista italiana, que col·laborava amb les forces revoltades contra la República, els bombardeigs sobre Barcelona viscuts els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 no només van causar pràcticament una quarta part del nombre total de les víctimes de la guerra.
|
El que es visqué a Barcelona fou compartit també àmpliament per la resta de Catalunya. Foren més de 140 les ciutats atacades, amb un total de prop de 5.000 víctimes durant els tres anys que durà la guerra, amb capítols especialment sagnants com ara els bombardejos patits per ciutats com Lleida, Granollers o Figueres.
|
De fet, si en la història de la Guerra Civil hi ha un territori especialment afectat pels bombardejos, i en ell una ciutat particularment colpida, aquest i aquesta són Catalunya i Barcelona. Les seves víctimes representen el 70% de les morts produïdes per aquest motiu a l’Espanya republicana.
|
En aquest sentit vindicar, rememorar i explicar allò que va passar aquells terribles dies de la primavera del 1938 a Barcelona, no és tan sols un exercici de memòria de l’horror, sinó una aportació a la construcció de la memòria democràtica europea i global.
|
Obligats pel fet de ser perseguits a mort pels franquistes, varem seguir tot precipitadament altre vegada, el nostra camí de l´exili, aquest cop passant pels Hostalets de Llers, i Pont de Molins, i així vam seguir el camí fins que en arribar a La Jonquera vam començar a veurens una miqueta més lluny dels nostres enemics, i ja després, a l´arribar a Le Perthus, tot i sentir-nos segurs per la frontera de les terres franceses, no vam pas poder descansar massa del fatigós camí.
La rencontre de Pétain et d'Hitler à Montoire, 1940. Début de la
politique de collaboration du régime de Vichy avec l'occupant nazi.
Las poblaciones cercanas a La Jonquera que también fueron lugares de paso de los exiliados durante la Guerra Civil. Algunos de estos lugares se encuentran en territorio francés, como la tristemente conocida playa de Argelés, en la que el gobierno de Vichy instaló un campo de concentración que acogió a más de 250.000 españoles. |
|
Tot aixó, jo no se pas si vosaltres podeu entendre-ho o imaginar, en quines condicións varem arribar a Le Perthus, tant és així que el francesos, van deixar escrit com: “La Debacle des Refugies Espagnols Republiquens”.
Van ser unes molt tristes hores, les de veurens deixar-ho tot enrera, i de no poder evitar pensar, de que segurament era per sempre, i que potser ja no veuriem mai més la nostra tant volguda CATALUNYA, i tampoc, la família, els amics, els veins, companys i coneguts, i les pertinences materials. Vam ser molt conscients de ser víctimes inocents de la disort, homes, dones i criatures completament vulnerables i plens d´angúnia, sotmesos totalment al caprici d´un malson. Va ser un plor colectiu devant de la tragèdia impensable que viviem, expulsats per la violenta i sanguinària barbarie feixista i franquista, cap a la incertesa d´un futur improvís.
A Le Perthus, tinc una imatge en la memòria: "tots plorant", grans, petits, i Soldats, ja tots en retirada i veient clar que la nostra legítima i democràtica causa, la Repùblica, ja estava segurament del tot perduda.

Els francesos ens varen fer seguir caminant fins a Le Boulou, i aquí va ser el moment, (un altre dels moments tristissims per una criatura com jo era en aquell moment), va ser el moment en el que jo vaig ésser separat de la meva mare, en camps de concentració diferents per homes i per dones, (jo, una criatura de 13 anys i mitg, entre homes).
Campos de concentración en Francia
Francia no estaba preparada para
acoger una tan gran masa de
hombres obligados a huir al
destierro. Y hubo que improvisar.
El Sur-este francés se pobló
rápidamente de campos de
refugiados: Argelés-Sur-Mer,
Saint Cyprien, Bram... Cientos
de miles de refugiados que
pasarían días, meses o incluso
años hasta poder salir.
El impacto de los campos de
concentración en Francia y
en el Norte de África es tan
grande en la memoria de
los exiliados que son muchos
los que nos han dejado
sus recuerdos en escritos,
dibujos, óleos, grabados...
La abundante colección
que presentamos (podría
haber sido más numerosa)
se basa sólo en la obra de
refugiados en México:
Climent, Bartolí, Rodríguez
Luna, Lizárraga, Marco
Chilet, Ras...
Dibujo grabado de Bartolí
Peró per avui, jo crec que ja en tenim prou, i altre vegada torno a dir, si tenim sort més endavant continuaré explicant!!!
Recomano que visiteu “El Museu Memorial de l´Exili”:
http://www.museuexili.cat/
L´AVI I RUSKIS...
Enllaç permanent