Els sindicats amenacen amb una vaga a l´hostaleria per Sant Joan UGT
i CCOO reclamen que es pactin millores salarials pels treballadors, una
reducció progressiva de la jornada laboral i igualar les taules
salarials a les demarcacions catalanes.
'Si
aquest dimarts es trenca definitivament la mesa de negociació, que és
el més probable, estarem davant un estiu calentet', ha amenaçat el
secretari general de la Federació de Comerç i Hostaleria de la UGT.
'Per Sant Joan, a part dels petards de la revetlla també hi haurà els
petards de l'hostaleria', ha ironitzat Gómez, que no ha descartat que
es faci abans una primera mobilització a Lloret de Mar 'per anar
escalfant motors i veure com respon el sector'. 'La patronal només vol
mà d'obra barata, els dóna igual els treballadors i, des d'aquest punt
de vista, els sindicats no passem pel cercle', ha criticat el
representant d'UGT.
ACN/DDEG
Els sindicats UGT i CCOO han amenaçat aquest dilluns amb una vaga a
partir de Sant Joan al sector de l'hostaleria a tot Catalunya si la
patronal no accepta una millora dels sous, una reducció progressiva de
la jornada laboral i igualar les taules salarials a les diferents
demarcacions catalanes, en un termini de deu o quinze anys. 'Volem un
salari mínim de 1.000 euros a la categoria més baixa i reduir les
diferències salarials entre un cambrer de Barcelona amb un de Girona,
que ara s'apropa als 150 euros', ha comentat el secretari general de la
Federació de Comerç i Hostaleria de la UGT, José Manuel Gómez. 'Per
aquí passa el conveni de l'hostaleria a nivell de Catalunya', ha
continuat Gómez.
Per exemplificar aquesta situació, el
secretari general de la Federació de Comerç i Hostaleria de CCOO,
Eladio Alguacil, ha parlat de la proliferació dels contractes de nivell
4 bis, que corresponen als treballadors que excedeixen per primer cop
al sector de l'hostaleria. 'La patronal està fent un ús abusiu d'aquest
contracte, que té un salari de només 740 euros', ha lamentat Alguacil.
'És un tipus de contracte de formació que es fa als treballadors que
tenen la primera feina però que s'està implementant regularment a
cambrers, dones de neteja, fregaplats', ha explicat el secretari
general de la Federació de Comerç i Hostaleria de CCOO.
'I crec
que no es requereix de cap tipus de formació o experiència prèvia per
tal de fregar plats o fer llits', ha afegit Alguacil, que ha comentat
que els sindicats han apostat per eliminar aquest contracte a la taula
de negociació amb la patronal, que, per la seva banda, rebutja
taxativament la seva supressió. Segons els sindicats, el 80% dels
contractes eventuals del sector de l'hostaleria a Catalunya es fan sota
la regulació del 4 bis, 'es paguen 740 euros, una Seguretat Social molt
reduïda i una part dels diners de la nòmina en negre'.
'I això
no pot ser', han finalitzat els sindicats, que calculen que hi ha uns
50.000 treballadors del sector de l'hostaleria a les comarques
gironines i uns 250.000 a tot Catalunya.
Es van concentrar mig miler de persones per reclamar millores en el nou conveni del sector
IMMA BOSCH ACN. Lloret de Mar Uns
500 treballadors de l'hostaleria es van manifestar ahir pel centre de
Lloret de Mar per reclamar que s'incorporin millores en el nou conveni
del sector, negociacions que «actualment estan encallades». El sindicat
amenaça d'anar a la vaga, ara que comença la temporada alta en el
sector de l'hostaleria, si no s'arriba a acords. La reducció del
descans entre jornades, la plurifuncionalitat dels treballadors i
l'augment de la jornada en temporada alta són alguns dels punts que
s'estan discutint. La protesta va ser convocada per CCOO però a la
manifestació també hi van haver representants de la UGT.
«La
manifestació va anar més bé del que ens pensàvem», va explicar ahir
Eladio Alguacil, secretari general de comerç, hostaleria i turisme de
les comarques de Girona ja que van reunir mig miler de persones. La
manifestació es va fer a la tarda i va seguir un petit recorregut entre
la plaça Pere Torrent i la plaça de l'ajuntament, i va passar per
l'avinguda Just Marlès i el passeig marítim, davant la sorpresa dels
centenars de turistes que a mitja tarda prenien alguna cosa a les
terrasses o aprofitaven les últimes hores de sol del dia.
Els
treballadors que han respòs a la crida de CCOO –també n'hi havia amb
banderes i pancartes de la UGT– van demanar que es canviï el curs de
les negociacions amb la Confederació Empresarial d'Hostaleria i
Restauració de Catalunya (CEHRC), pel nou conveni del sector. Eladio
Alguacil va recordar ahir que la patronal CEHRC «vol imposar mesures
impròpies del segle XXI», com ara la reducció de dotze a deu hores de
descans entre jornades; la distribució irregular de la jornada, de
manera que alguns treballadors facin deu hores diàries durant els mesos
de temporada alta; la plurifuncionalitat dels treballadors, i la
renúncia als dos dies de descens setmanal per acumular-los en períodes.
Un
altre dels elements de controvèrsia és la desigualtat entre els salaris
d'un mateix lloc de treball segons la zona de Catalunya.
Els
sindicats volen que s'equiparin els salaris de tot Catalunya i que cap
treballador cobri menys de 1.000 euros al mes. Si la situació no es
desencalla, els treballadors no descarten fer vaga ara que comença la
temporada alta.
Actualitzat a les 09:31 h 27/06/2008
Lloret
de Mar (Selva).- Uns 500 treballadors de l'hostaleria s'han manifestat
aquest dijous pel centre de Lloret de Mar per reclamar que s'incorporin
millores en el nou conveni del sector, la negociació del qual està
actualment encallada amb les empreses. La reducció del descans entre
jornades, la plurifuncionalitat dels treballadors o l'augment de la
jornada en temporada alta són alguns dels punts crítics. La protesta
l'ha convocat CCOO, que al carrer també ha rebut, sorprenentment, el
suport d'UGT. Plegats han fet una crida a la 'unitat' sindical per
poder reprendre les negociacions amb la patronal amb l'objectiu
d'aconseguir un conveni 'just' per al sector. Els treballadors no
descarten fer vaga. ACN
Els responsables sindicals, avui Acn
RUSKIS MULTIMÈDIA
PINCHA EN LA IMAGEN PARA VER EL SIGUIENTE: Album de Fotos de la notícia...!!!
(L´ENRIC
NORT, L´AVI!!! VA FER UN CAMÍ COM TANTES ALTRES PERSONES, PER ELS TEMPS
D´ENTRA GUERRES, VA VIURE EL PAPER QUE VA JUGAR LA UGT D´ALESHORES I
LES REPRESALIES QUE VA PATIR, TAMBÉ VA PATIR LES CONSECUENCIES DE LA
GUERRA DEL 36 EN LA SEVA CARN I EN LA CARN DELS SEUS, I ES VA VEURE
OBLIGAT A FUGIR DE LA SEVA ESTIMADA CATALUNYA, ELS CAMPS DE
CONCENTRACIÓ, LA LLUITA I RESISTENCIA CONTRA UNA FRANÇA OCUPADA, ELS
AMICS I CONEGUTS QUE VA TENIR LA SORT DE FER EN EL SEU CAMÍ CAP EL
MEXIC DEL SEU EXILI, ON VA COMENÇAR DE CERO, ON ENCARA AVUI I VIU, ON
ARA POT RECORDAR VIVAMENT EL QUE VA SUCCEIR, AMB TOT EL QUE ES VA
TROBAR, AMB EL QUE VA CONEIXER, UNA ENCICLOPEDIA DE 83 ANYS, QUE ENS
VOL EXPLICAR, I QUE ENS REGALA A TOTS NOSALTRES EL SEU TRESOR, UN
TRESOR INCOMPARABLE, LA SEVA MEMORIA...!!!).
Jo vaig neixer á Barcelona, en el barri de Sant Andreu era l´any 1925 (d´anys, ara ja en són 83), i voldria explicar la meva història i de perquè soc un EXILIAT POLÍTIC.
Voldriacomençarper explicar qui era el meuPare, "ElCiscu", queaxi li deien a la Fàbrica on va treballardurant 30 anys, la fàbrica era de l´empresa: “ Hilaturas de Fabra i Cooats”, i en aquell temps, tothom la coneixiaper á “ Ca l´Alsina “ ( ¿¿??).
ANTIGUO EXPOSITOR DE HILOS HILATURAS DE FABRA Y COATS - COMETA -
39
cm de frente , 22 de fondo y 24 de alto, conserva dos de los 4 cajones
a los que les faltan los tiradores, por lo demás sólido y limpio.
CUERPO PRINCIPAL EN PANELES DE MADERA,
FORRADA DE PAPEL , ESTANTES Y CAJONES EN CARTON
Coats – Siguiendo el hilo del tiempo…Los orígenes más remotos de Coats Fabra deben
buscarse a principios del siglo XIX. Por un lado,
en Inglaterra, en 1812, nace la primera fábrica
de hilaturas de la manos de los hermanos Clark,
y en 1826 se fundó la empresa de James Coats.
Estas dos empresas se fusionaron en una en
1896, denominándose Coats & Clark, que pronto
se convirtió en la primera y más importante
compañía multinacional del sector textil.
Por otro lado, en España, en 1843, se creó la
empresa de D. Fernando Puig y Gubert dedicada
a la fabricación de hilaturas de lino. Esta empresa
pasó a denominarse Fernando Puig e Hijo en 1860,
y en 1884 en SA Sucesora de Fabra y Portabella.
La empresa CA de Hilaturas de Fabra y Coats se
constituyó el 22 de abril de 1903, como resultado
de la participación de las empresas mencionadas
anteriormente. Y finalmente, en 1991, adoptó el
actual nombre de Coats Fabra S.A.
Coats Fabra S.A. pertenece, pues, a la multinacional
inglesa Coats Plc que en el año 2001 facturó 1.970
millones de euros, operando en 63 países con una
plantilla de 40.000 empleados.
Información general de la empresa
A
lo largo de sus más de 100 años de actividad en España, Coats Fabra ha
sabido adaptarse a la evolución y las exigencias tanto de sus clientes
como de las tendencias, usos y mercados, ofreciendo una gama de
productos y servicios diferenciados, siendo su principal misión la de
ser el mejor y más destacado proveedor de productos y servicios de
calidad dirigidos al consumidor para las actividades creativas de ocio,
decoración y costura doméstica.
Coats
Fabra es una de las mayores empresas textiles de España y cuenta con
una amplia y variada oferta de productos para la industria
manufacturera (de consumo) mediante la producción, comercialización y
distribución de hilos de ganchillo, costura y bordado, a la que se suma
una gran variedad de productos complementarios tales como
materiales/tejidos, cremalleras y otros accesorios de costura.
Marcas
como “Tridalia, Mercer Crochet” (hilos de ganchillo), “Anchor” (hilos
de bordado), “Duet, Herradura” (hilos de costura) y “Opti”
(cremalleras) son ampliamente reconocidas por nuestras consumidoras y
gozan de una sólida implantación en el mercado español.
El
proceso productivo de Coats consiste en la trasformación del hilo en
bruto en un producto acabado mediante diversos tratamientos físicos y
químicos,que le confieren las propiedades deseadas de cara a la
aplicación final del mismo.
El proceso
de producción de Coats consta de tres fases principales: torsión, tinte
y acabado, finalizando con la preparación de la presentación final del
producto para el cliente, su almacenamiento, comercialización y
distribución.
Aferrada a su larga
tradición, Coats no pasa por alto la innovación, diseñando y lanzando
nuevos productos y líneas, nuevos materiales y procesos adaptados a la
constante evolución de las necesidades y hábitos de nuestros
consumidores y clientes.
Des de moltjovesempre li va agradar la justa lluitaper el dretsdelsobrers, tant és així que ell cotitzava la seva afiliació al sindicat de la U.G.T, i tot passant el temps, i tot vivint les èpoques d´explotaciódelsObrers, i ja quesempre era la sevapreocupació, el maltractament que patirentots, lògicament mentres va durar tot el temps en la clandestinitat, després, el temps va anar passant, i varen aconseguir de fer una votació, i el meu pare va ésserelegitcom a Delegatper la U.G.T, ell sempre va voler lluitaramb molt d´enteniment i buscant la conciliació,sempre va intentar de fer tot el possible per millorar la seva situació i la dels seus companys, mirant sempre de no arribar a la violència, i això l´hi va costar massa car, ja que va ser marcatcom a “ Rojo “, i només perintentar de defensarelsdretsdelsobrers que eren extraordinariamentexplotats en aquells temps.
El 6 de Febrer de 1931 van ser les esperades Eleccions, unes Eleccions que va guanyar la República, i el 14 d´Abril del mateixany, es va declarar el govern de La República, i és aquí que el Sr. Franco (el Dictador), ens va Jurar lleialtat inquebrantable a La República, i el varen transferir a les colònies que a l´època, Espanya tenia a països africans.
(Francisco
Franco Bahamonde) Jefe del Estado español durante la dictadura de
1939-75 (El Ferrol, 1892 - Madrid, 1975). Nacido en una familia de
clase media de tradición marinera, Francisco Franco eligió la carrera
militar, terminando en 1910 sus estudios en la Academia de Infantería
de Toledo.
Ascendió
rápidamente por méritos de guerra, aprovechando la situación bélica de
Marruecos, en donde permaneció destinado entre 1912 y 1926, con breves
interrupciones: en 1923 era ya jefe de la Legión, y en 1926 se
convirtió en el general más joven de Europa.
La
brillante carrera de Francisco Franco continuó bajo distintos regímenes
políticos: con la dictadura de Primo de Rivera llegó a dirigir la
Academia General Militar de Zaragoza (1928); con la Segunda República
participó en la represión de la Revolución de Asturias (1934), fue
comandante en jefe del ejército español en Marruecos (1935) y jefe del
Estado Mayor Central (1936). El gobierno del Frente Popular le alejó a
la Comandancia de Canarias, puesto que ocupaba al estallar la guerra
civil.
Francisco Franco en 1923
De
ideas conservadoras, Franco valoraba sobre todo el orden y la
autoridad. Desconfiaba del régimen parlamentario, del liberalismo y de
la democracia, a los que creía causantes de la «decadencia» de España
en el siglo xx; su postura era representativa del grupo de militares
«africanistas» que veían en el ejército la quintaesencia del
patriotismo y la garantía de la unidad nacional.
Por
tales razones Franco se sumó, aunque a última hora, a la conspiración
preparada por varios militares para sublevarse contra la República en
julio de 1936 (el día 17 en la Península y el 18 en África, donde
estaba Franco, razón por la que el régimen identificó más tarde esta
última fecha -el Alzamiento- como su momento fundacional).
Fracasado
el golpe de Estado, se abrió una guerra civil que duraría tres años y
que llevaría a Franco al poder. Tras pasar el estrecho de Gibraltar al
frente del ejército de África, Franco avanzó por la Península hacia el
norte. El 1 de octubre de 1936, sus compañeros de armas, reunidos en
una Junta de Defensa Nacional en Burgos, le eligieron jefe político y
militar del bando sublevado.
Franco
dirigió la guerra con criterios conservadores, muy alejados de la
guerra rápida que propugnaban las doctrinas estratégicas modernas. La
unidad impuesta en su bando contrastaba con los enfrentamientos que
desangraban al bando leal a la República; la disciplina y la
profesionalidad de sus fuerzas, con la politización y el voluntarismo
de sus enemigos; si a esto se une la ayuda militar que le prestaron la
Alemania nazi y la Italia fascista, puede explicarse la victoria que
Franco consiguió en 1939 (1 de abril).
Terminada
la guerra civil, Franco impuso en toda España un régimen de nuevo cuño,
inicialmente alineado con los fascismos de Hitler y Mussolini, que eran
sus aliados e inspiradores. A pesar de ello, no comprometió del todo a
España en la Segunda Guerra Mundial (1939-45), pues, dada la debilidad
en que se encontraba el país, no consiguió de Hitler las desmesuradas
compensaciones que pretendía por su apoyo (entrevista de Hendaya); tan
sólo envió tropas voluntarias a combatir junto a los alemanes contra la
Unión Soviética (la División Azul). Terminada la
guerra con la derrota de las fuerzas del Eje, aliadas de Franco, su
régimen sufrió un cierto aislamiento diplomático, pero consiguió
mantenerse, rentabilizando su anticomunismo radical en el contexto de
la «guerra fría».
Franco y Eisenhower en Madrid, 1959
En
lo político, Franco instauró desde el principio una dictadura personal
de carácter autoritario, sin una ideología definida más allá de su
carácter confesional (católico integrista), unitario y centralista
(contra toda autonomía regional o reconocimiento de peculiaridades
culturales), reaccionario y conservador (los partidos y los sindicatos
de clase fueron prohibidos). Copió de sus modelos fascistas la idea de
una jefatura carismática unipersonal (con el apelativo de Caudillo), de un partido único (el Movimiento Nacional) y
de un vago corporativismo (sindicato vertical). La represión de la
oposición fue feroz (con unos 60.000 ejecutados sólo entre 1939 y 1945,
continuando las ejecuciones políticas hasta 1975).
En
lo económico, optó por una política de autarquía que hundió a España en
el estancamiento y el atraso, en contraste con la recuperación que
vivía el resto de Europa; sin embargo, la necesidad de homologarse con
los países occidentales y de reforzar la alianza con Estados Unidos le
llevó a una progresiva liberalización económica a partir del Plan de
Estabilización de 1959.
El General Mola i Sanjurjo van començar de buscar la manera de fer la gran traició a la seva estimada, i jurada República Espanyola, i el Franco que a les hores era solament un Coronel (ara noestic massa segur peró em sembla que així va anar) i es va voler ajuntar ambells.
El Mola i el Sanjurjo volienanar a entrevistar-se amb el Alcohòlic General Queipo de Llano que estava a Sevilla, i van voler que el Franco no els acompanyes, ja que ells eran els que varen començaramb la idea de trair a La República, i ells, segurament volien acaparar-ne tots els merits de la traició, peró elmenut del Franco, (tanviucomsempre) va tenir la seva gran idea de preparar un accident a l´Avió, tant es així, que aquell aparell, tot creuant l´Estret de Gibraltar va desapareixer.
La
jefatura suprema del golpe de Estado del 18 de julio de 1936 la
ostentaba José Sanjurjo Sacanell, si bien fue dirigido por Emilio Mola
Vidal, “El Director”. Sanjurjo moría el 20 de julio de 1936 en
accidente de aviación, cuando desde La Marinha, cerca de Cascaes
(Portugal) se dirigía a Burgos, quedando los mandos militares en tres
circunscripciones: Mola, que era republicano, en el Norte; Queipo de
Llano, también republicano, en Andalucía y Franco, monárquico, en
África y Canarias. Al fracasar el alzamiento en Madrid y en las
principales ciudades, los militares tuvieron que pensar en organizar
una jefatura que sustituyese a la que había representado Sanjurjo. Por
decreto del 24 de julio de 1936 se formó la Junta de Defensa Nacional,
órgano colegiado de Gobierno que asumía todos los poderes del Estado,
así como la representación del mismo ante las potencias extranjeras, en
la zona que quedó bajo el poder de los militares que el 18 de julio se
alzaron en armas.
En
un principio dicha Junta estuvo compuesta por el general de División,
Miguel Cabanellas Ferrer, que hacía las veces de presidente de la
misma, y que fue elegido el 23 de julio de 1936, como general más
antiguo; por el también general de División Andrés Saliquet Zumeta; los
de Brigada, Miguel Ponte y Manso de Zúñiga –que cesó en tal cargo el 18
de agosto del mismo año-, Emilio Mola Vidal y Fidel Dávila Arrondo; y
por los coroneles del Cuerpo de Estado Mayor del Ejército, Federico
Montaner Canet y Fernando Moreno Calderón. Con posterioridad se
integraron en ella el capitán de navío Francisco Moreno Fernández, que
el mismo día de su incorporación, el 30 de julio de 1936, fue nombrado
jefe de la flota. El 3 de agosto lo hizo el general de División,
Francisco Franco Bahamonde y el 18 del mismo mes, el también general de
División Germán Gil Yuste. El 17 de septiembre, el general de División,
Gonzalo Queipo de Llano y el general de Brigada, Luis Orgaz Yoldi. La
referida Junta fijó su residencia en Burgos y ejerció su mandato hasta
el 1º de octubre de 1936 en que, por decreto de la misma se nombró jefe
del Gobierno del Estado al general Franco –que asumió todos los poderes
del nuevo Estado- y comenzó a funcionar la Junta Técnica del Estado.
El
anhelo unánime era ganar la guerra por encima de toda otra
consideración y estaba claro que para ganarla lo que hacía falta era
contar con el mejor general disponible en los mandos. Las gentes sabían
muy bien quien era ese general, porque, como diría uno de sus críticos,
José María Gil Robles, refiriéndose a Franco en la primavera de 1935:
“La opinión unánime del Ejército le designaba como el jefe
indiscutible”.
Gonzalo Queipo de Llano (1875-1951)
General español, apesar de ser declarado un militar unido a la
República, fue uno de los principales protagonistas sublevados en el
golpe militar contra la República en Julio de 1936. Tomó rápidamente la
ciudad de Sevilla de una manera magistral, considerándosele un militar
muy capaz y decidido, tambien se le atribuye una dura represión y mano
dura con los partidarios de la República que no se sumaron al
levantamiento. Utilizó de manera muy astuta los medios de comunicación
como radio y prensa para desmoralizar al enemigo y atraer soldados a la
causa del bando nacional. Supo rodearse de buenos
mandos militares que colaboraron con él durante el alzamiento militar y
fue nombrado por Franco Jefe del Ejército de Operaciones del Sur,
encargado de organizar las fuerzas de la región andaluza, actuando con
una gran independencia durante toda la guerra.
A
pesar de unirse junto a los sublevados durante la guerra civil y ser
uno de los protagonistas militares del bando nacional su relación con
el general Franco fue tirante y poco amistosa.
General Queipo de Llano dando uno de sus discursos radiofónicos.
El general Queipo de Llano junto al general Franco y el arzobispo de Sevilla en el palacio episcopal.
General Queipo de Llano
Ell volia que tot faltantelsseus superiors, doncsellmateix es podría auto-nomenar com a “Generalissim“, i tot i que no va poguer acavar amb tots els seus superiors militars d´alt rang, doncs va aconseguir d´anarfent esma per tal d´organitçar la seva futura escalada al poder, i a la seva "Generalissima" sublevació, en contra del que ell mateix va jurar, el jurament de la seva "lleialtat inquebrantable a La República" i va ser el 18 de Juliol del 1936, que es va aixecar en contra del Govern legítim, que va ésserproclamat de forma legal i democráticament a les urnes en les Eleccions
de 1931 per intentar d´aconseguir el poder totalitari, tal i com era el
seu últim objectiu, i acavar total i inexorablement amb La República.
Sempre s´anomena la "Guerra Civil"!!! - i jo em pregunto: "civil?" -, (¿doncs, que i feienels Nazis Alemanys i elsFeixistesItalians a l´Espanya d´aleshores?).
Petita introducció:
"La
crisi de la democràcia liberal, afegit a l'amenaça d'una revolució de
caire socialista, va fer reaccionar els grups conservadors, els quals
impulsaren, originàriament a Itàlia, una sèrie de moviments
políticosocials que coneixem amb el nom de feixismes, i que tingueren
un gran protagonisme en l'època d'entreguerres. Es tracta del model de
dretes de l'Estat totalitari de masses.
En l'evolució dels feixismes a Europa podem distingir quatre etapes: 1) 1919-1922.- Origen i desenvolupament del feixisme italià en el context de la crisi socioeconòmica de postguerra.
2) 1922-1933.- Feixisme italià al poder. Lluita del nazisme alemany per
assolir el poder en el context de la crisi de la República de Weimar.
Primeres imitacions i expansió a d'altres països europeus.
3) 1933-1943.- Plenitud del feixisme i nazisme, dominants a Europa,
victoriosos en la guerra, secundats per altres règims, sovint
satel.litzats (França de Vichy, Portugal, Espanya). 4)
1943-1945.- Final dels feixismes. Caiguda de Mussolini (1943) i Hitler
(1945), derrotats en la guerra. Desaparició dels feixismes europeus amb
la victòria aliada; resten només els feixismes residuals (Portugal, Grècia, Espanya).
L'expansionisme
agressiu d'aquests règims, molt especialment del nazisme alemany, va
provocar la segona guerra mundial. La derrota en la guerra dels
feixismes va significar la fi d'una època en què la irracionalitat i la
intolerància amenaçaven dominar Europa. Més enllà de 1945
sobrevisqueren els anomenats feixismes residuals, a Espanya, Portugal i
Grècia.
Actualment, els neofeixismes són projectes polítics sense base i sense massa suport social que cal mantenir controlats".
En el moment que Franco va veure que anavaperdent “la Guerra” perAndalusia, doncs vademanarl´ajuta n´els Nazis, y a tots els Feixismesexistens, percombatre el que ell anomenava: “ Los Rojos “.
Jerarquía Española Católica y Nazis
Hitler y Católico Papal Nuncio
Quan Franco va aconseguir que la República perdés tota la seva batalla, que no ( NO LA LLUITA!!!), és quan es va auto-nomenaraltrevegada i finalment,i tot solet amb els apelatius de "EL CABDILL D´ESPANYA" i ”GENERALISSIM PER LA GRÀCIA DE DÉU".
Em sembla que per avui ja acavo, i si tinc sort continuaré molt aviat. « LAVI »
Doncs senyor anónim,
resulta que com sempre les coses no són tant simples com et
penses, doncs jo crec...
...I per aixó et conviden a la nostra
assemblea, per explicar-te la situació i per que entre tots
puguem decidir el que finalment podem fer...
Clar que, perqué
hi asisteixis, doncs cal que siguis, primer de tot treballador del
nostra sector professional, i delegat o afiliat despres, ja que si
no, no pots criticar, dir o parlar del que fa (el teu sindicat)
perqué, en cas contrari, (no és el teu sindicat)...
evident no?
Per altra vanda, si les forces planetaries ens
ajuden (ja que molts treballadors no afiliats no ajuden massa, potser
tindrem la sort del nostra costa)t, ja que ells, aquests treballadors,
aixó si que en saben, critiquen i exigeixen inmoralment, (com
nens malcriats), no tenen base, raor o/i coneixament, i per tant,
sense mullar-se, sense compromis, i no volguén posar de la
seva part res productiu, i/o d´ajud colectivament que els
dongui dred simplement a jutjar i a parlar.
Escolteu, sigui el
meu lament!!! un clam que els faci reflexionar si és possible,
que ho veig complicat:
Molts treballadors inconscients, en
cambi, beneficiant-se de tot pel morru, i de tot el que s´ha anat
aconseguint, amb els anys i panys, pels colectius afiliats en
sindicats lluitadors com el nostra, amb un alt cost per moltes d´aquestes persones que integraven aquests sindicats,
“treballadors i treballadores incansables” sacrificats en la lluita constant, i ara resulta, que ja molts
ingrats no volen tant sols n´hi recordar, asumint-ho irreflexivament com
a cosa del passat i inmereixedora de cap respecta per ells, unes
persones que van perdre la feina i fins i tot van perdre-hi la vida,
familias enteres que van patir gana, exili y d´altres
calamitats, d´on bé aquesta vil desmemoria que fa tant de mal, que passa avui?
No demano profunditat mental ja que se que no tothom la pot tenir,
jo només em pregunto, que no podem ser almenys, entre tots una miqueta
menys simples, menys vils, menys malcriats, menys desmemoriats, menys boca-fluixos, amb més
valors de classe i més responsables com a persones?
Com poden tenir moltes persones
treballadores els pocs escrupols que els dona el tenir poc servell,
de poguer fer ús i abús d´un pretés dret
d´expressió, un dret que no és tal en aquest cas,
si no sou un afiliat...!!!
(Els sindicalistes no som
funcionaris publics i politics, nosaltres som treballadors
compromesos i prou, i que no treballem per els treballadors en
general, tot i que tots s´aprofiten del que aconseguim, el
nostra compromis només está amb els nostres afiliats i
amb nosaltres mateixos).
Doncs a mi també m´agradaria
veure que, finalment com tu dius "ens apujen els sous", tot
i que cal que sapigues que un conveni regula moltes altres coses, i
que aquesta asamblea va del conveni, no només i simplistament
del sou, en la negociació colectiva hi han moltes altres coses
en joc.
Que siguis un profeta amb el tema del sou, senyor anónim, doncs per tant a mi també
m´el pujarán aquest sou si t´el pujen a tu, i mira que jo si que sóc
un treballador d´hostaleria responsablement compromes i
sindicalitsat, i ja que a més de treballar, també vull lluitar, será
una bona recompensa per a mi i per molts altres AFILIATS al nostra sindicat...
Magradaria
que molts d´aquests
que critiquen tant, i que són tan simplistes, i que crec que
fan tant de mal, amb tant poques i vils paraules, facin el favor (a
ells i als altres) d´afiliarse
responsablement, i d´una vegada que com a miním aixó
si que sigui alguna cosa de profit, i que els dongui dret a parlar,
jutjar i opinar en la justa consecuencia del seu compromís...
Que sigui aquesta teva metáfora
dels pantalons, la meva resposta a n´el teu comentari:
(Com n´es de nesesari
primer de tot, de posar-se els pantalons, avans de poguer-los abaixar).
UGT CONVOCA A TOTS ELS DELEGATS, DELEGADES, I AFILIATS I AFILIADES A UNA ASSEMBLEA PER TRACTAR LA SITUACIÓ ACTUAL DEL CONVENI D'HOSTALERIA DE CATALUNYA.
US ESPEREM A TOTS EL PRÒXIM DIA 20 A LES 17:00 H. A "L'HOTEL OLYMPIC" DE LLORET DE MAR "SALA DIANA".
Com bé sabeu la UGT de Catalunya rebutja la directiva del temps de treball que ha aprovat el consell de ministres de treball de la UE que permet l'ampliació la jornada laboral fins les 65 hores setmanals com podeu consultar a la web de la UGT de Catalunya (http://www.ugt.cat).
El següent tràmit és al Parlament Europeu i des de la UGT hem llençat una cibercampanya aprofitant el blog www.hazteelsueco.org per a poder fer enviamens automàtics de mails als eurodiputats espanyols demanant-lis el vot negatiu a la directiva. Si visiteu aquesta pàgina podreu fer la protesta emplenant el formulari que hi trobareu a la dreta, o bé si el vostre lector de correu ho permet només cal que ho empleneu al formulari d'aquí sota.
(Nota: No espereu confirmació d'enviament, el sistema integrat al mail, a diferència del de la web, no pot fer-vos una confirmació d'enviament).
El text que enviem als eurodiputats és el següent:
Señor/a:
Me dirijo a usted para pedirle que vote en contra de la directiva que amplía la jornada laboral hasta las 60 horas semanales. Como trabajador y ciudadano del estado que usted representa no podemos aceptar el atraso signficativo que supone volver a una situación respecto a la organización del trabajo y la jornada laboral de inicios de la industrialización. La flexibilidad laboral no significa que podamos retrotraernos a la época de las colonias fabriles y abandonar el contrato social que hemos construido los europeos. Espero que su voto sea negativo cuando se haga una segunda lectura en el Parlamento Europeo para rectificar las agresiones a los derechos fundamentales que realiza esta directiva.
Us envio aquest escrit per a demanar-vos que voteu en contra de la directiva que amplia la jornada laboral fins a les 60 hores setmanals. Com a treballador i ciutadà de l'Estat que representeu no puc acceptar el retrocés significatiu que suposa tornar a una situació de començaments de la industrialització respecte a l'organització del treball i la jornada laboral. La flexibilitat laboral no significa que puguem retrotreure'ns a l'època de les colònies fabrils i abandonar el contracte social que hem construït els europeus. Espero que el vostre vot sigui negatiu quan es faci una segona lectura al Parlament Europeu per a rectificar les agressions als drets fonamentals que implica aquesta directiva.
Ampliació de la jornada laboral a 60 hores pot deixar sense feina un terç dels treballadors europeus
La UGT de Catalunya rebutja la nova Directiva sobre temps de treball perquè suposa una regressió en els drets laborals i ens allunya encara més de la conciliació laboral i personal
Els darrers acords que s'estan assolint a l'àmbit europeu, acostant-se més a les reivindicacions conservadores que a les progressistes, estan significant clarament una pèrdua de reconeixement dels drets dels ciutadans i les ciutadanes.
La línia neoliberal té un pes molt específic a la Unió Europea i les seves propostes estan triomfant davant les de caràcter progressista, fins al punt que els drets fins ara reconeguts a les persones treballadores estan en regressió. S'està imposant la individualització de les relacions laborals vers la col·lectivitat. No podem obviar que en la negociació individual el poder empresarial és superior al del treballador, debilitant la relació laboral en favor de l'empresari.
Ahir, els ministres de Treball dels països membres de la UE van aprovar una renovació de la Directiva sobre temps de treball que vol imposar als treballadors i les treballadores una jornada laboral molt més àmplia, de manera que en lloc d'avançar cap a les 35 hores setmanals es vol allargar fins a les 60 ó 65 hores, depenent dels supòsits, amb l'excusa de ser més productius.
Els aspectes més preocupants de la Directiva sobre temps de treball són:
- Permetrà l'allargament de la jornada per damunt de les 48 hores màximes actuals, i l'acord individual entre empresa i treballadors deixarà en una posició molt dèbil la negociació col·lectiva. A més, introdueix la possibilitat de renúncies de drets, el que suposa un atemptat contra la negociació col·lectiva.
- Anteriorment, la noció de temps de treball incloïa el temps inactiu en els denominats períodes de guàrdia en el lloc de feina, mentre que la proposta actual no el considera com a temps de treball.
- Significa, en la pràctica, suprimir les garanties de la Directiva respecte a l'obligació que els treballadors disposin d'un temps de descans equivalent, permetent que els Estats defineixin el "període raonable" en el que l'empresa haurà de tornar el temps de treball realitzat en excés sobre el límit de la jornada setmanal. L'expressió "temps raonable" és summament ambigua.
En definitiva, si la Directiva finalment s'aprovés en les condicions preteses, serà la primera directiva social que introdueixi una regressió en la protecció dels treballadors i les treballadores, sense oferir un acord acceptable sobre la modernització i innovació en l'organització del temps de treball.
A més, aquesta proposta resulta contradictòria en quant a l'aplicació de polítiques que afavoreixin la conciliació de la vida laboral, personal i familiar. En aquest sentit, la UGT de Catalunya ha posat en marxa la campanya "A les sis, a casa", amb la que vol reivindicar una nova organització del temps de treball, amb l'objectiu de racionalitzar els horaris laborals en benefici d'empresa i treballadors. A més, està demostrat que més hores a la feina no signifiquen més productivitat, ans al contrari. És evident, doncs, que també en aquest àmbit, la nova directiva va en sentit contrari al que defensem.
D'altra banda, amb l'augment de la jornada laboral, la UGT de Catalunya calcula que es poden arribar a eliminar un de cada tres llocs de feina a Europa, en un context econòmic, a més, de destrucció d'ocupació.
Esperem que la segona lectura i posterior debat al Parlament Europeu serveixi per rectificar les agressions als drets fonamentals dels treballadores i les treballadores.
De no ser així, la UGT de Catalunya emprendrà totes les accions que calguin per tal de reclamar i reivindicar els drets fonamentals dels treballadors d'acord amb els Tractats Europeus i la Carta dels drets fonamentals de la UE.
Girona.- Una quarantena de delegats i delegades de la UGT de
Catalunya a diferents centres del Corte Inglés i Hipercor s'han
solidaritzat aquest divendres a la tarda amb la treballadora d'Hipercor
Girona que la direcció de l'empresa ha suspès de setze dies de sou i
feina per portar unes arracades 'massa llargues'. Davant de les portes
del centre comercial, situat a la carretera de Barcelona, els companys
de la noia ¿cambrera de la cafeteria¿ han fet un vol pels grans
magatzems portant arracades de grans dimensions per denunciar 'la
injustícia' de la sanció i les mesures 'totalment desproporcionades'
que s'han emprès contra la treballadora.
Barcelona, 19 may (EFECOM).- La cadena de distribución Condis alcanzó un beneficio neto de 8,44 millones de euros en el año 2007, 3,18 millones más que el resultado obtenido el año anterior, mientras que las ventas del grupo subieron hasta 746 millones, un 6% más que el año anterior.
Según ha informado hoy Condis, el cash flow neto ha aumentado un 21%, y a 31 de diciembre del año 2007 alcanzaba los 21,8 millones de euros, frente a los 17,8 millones del ejercicio anterior. El volumen de recursos propios ascendió a 68,7 millones de euros, un 13% más que los 60,9 millones del año 2006.
Según Condis, la fuerte apuesta por la competitividad y la marca propia han impulsado los resultados en ventas y beneficios de la cadena de supermercados.
Durante el ejercicio del año 2007, la marca propia Condis, que tiene más de 700 referencias, aumentó sus ventas en un 18%, tendencia de crecimiento que se mantiene en el 2008.
Para el ejercicio 2008, Condis prevé alcanzar una facturación de 790 millones de euros y una inversión de 19 millones, el 90% de los cuales estará destinado a expansión, con entre 12 y 15 aperturas previstas este año, y renovación de establecimientos. EFECOM ao/rq/vnz
