18.08.08
Post in
General
at 22:17 : Lectures¸ (546)
AMICS MEUS, VULL CONTINUAR AMB EL RELAT DE LES MEMÒRIES DE L´AVI, AMB LA 4ª ENTREGA: "EN EL CAMP DE NORDHAUSEN!!!"
En el camp de Nordhausen, em va passar una cosa que m´ha quedat en la memòria per sempre més!!!
La segona nit d´estar allà amb altres companys dels barracons, varem
començar a donar-nos a coneixer, érem cinc espanyols, i evidentment, es
van suscitar les naturals preguntes de sempre, (però tot va anar en
castellà)...
El
primer va dir: “tu d´on ets?”, (JO SÓC DE CASPE, ARAGONÈS!!!); "i tu?"
(JO SÓC DE DÉNIA, VALENCIÀ!!!), "i tu?" (JO DE SEVILLA, ANDALÚS!!) i el
que em responia: (SÓC MADRILENY!!!) a la meva pregunta, desprès a n´el
seu torn, em va preguntar ell a mi: "y tu?", i jo natural-ment, vaig
fer-l´hi la meva resposta: (JO SÓC DE BARCELONA, CATALÀ!!!) y en un
innegable i flagrant totalitarisme manifest, els quatre a la vegada van deixar caure d´amunt meu, la seva sentència intolerant i inapel.lable:
(TU ETS ESPANYOL CONY!!!).
Jo
no voldria pas faltar o ofendrà a cap persona que es consideri
"ESPANYOL", o que em vulgui considerar tant si com no, a mi, de
nacionalitat "ESPANYOLA", peró jo vull considerar-me simplement
"CATALÀ!!!", crec que amb tot el meu dret, i tot i que ja ha quedat
clar, torno a reiterar i a subratllar que jo em considero del tot i simplement "CATALÀ!!!". Jo però, garanteixo que tot això va anar tal i com ho explico...!!!
A la meva llitera, però a dalt, i dormia un noi que professava la
religió jueva. I jo veient com em trobava, amb la comprensió que podia
gaudir, i el ben relacionat que creia estar amb els meus, diguem que:
"companys espanyols", doncs vaig anar fent una amistat més plena de
complicitat i sinceritat amb el "noi jueu"...
I passat un temps, van començar a tatuar-nos un número en el braç, i a donar-nos uns pantalons i una camisola a tots plegats.
Nosaltres
al veure això, vam sospitar, i varem començar a pensar que allò ja
s´estava posant força malament per a nosaltres, i el "noi jueu" i jo,
varem començar a observar amb molta cautela, i a parlar seriosament
entre nosaltres dos, de com ens ho teniem de manegar per tal
d´escapar-nos i no prendre-hi mal en l´intent, i així va anar, que vam
acordar de guardar tots els ossets i les pells que ens pertocava en els
menjars, i així, podíem fer de mirar d´aconseguir un petit grapadet a
cada apat; tot i amb el risc de ser enxampats, ho vam anar fent
seguidament, i així que quan podiem, tot d´una anàvem d´amagat a
donar-li a n´el gos del soldat que vigilava el reixat de filferro
espinós. A cada cantonada teníem una torreta de vigilància i un soldat
alemany, i el gos que anava vigilant, tot i que els primers tres dies
ens rondinava, però ja tot seguit, desprès que l´hi haguéssim donat el
grapadet d´ossos i pells, ja callava.
Amb tot això, i ja desprès de passat un cert temps, aquell gos ja ens
reconeixia, i quan arribàvem a la nit per donar-li el grapadet de
menjar, ja es posava a moure la cua, tot veien-nos a nosaltres com
amics, i esperant el gos, la seva recompensa.
Això ens va fer plantejar que potser, ja era el nostra moment, i que
havia "arribat l´hora d´escapar d´allà", i vam acordar d´esperar uns
deu o dotze dies més, per tal que el grapadet de menjar sigués més
gran. I així ho vam parlar, vam dir: "mentrestant el gos menja,
nosaltres passarem per sota del reixat de filferro espinós que ens té
barrat el pas". I tal dit, tal fet...
I així que ho vam fer, i va anar bé, i desprès de superar el gos i el
reixat de filferro espinós, vam arrencar a córrer i a córrer, tot i
sense sapiguer del cert on anàvem, i sense parar per res del món, i
així va ser que varem arribar a l´estació de tren a Nordhausen.
Allà,
a l´estació, estava parat un tren de mercaderies, i nosaltres varem
pujar de polissons, i així que ens vam quedar ben amagadets per tota la nit, i tot el dia,
per tal de no ser descoberts, vam notar amb alegria, que el tren ja
corria i corria, i ens anava allunyant per moments de Nordhausen, amb
tanta bona sort que tot d´una, ens varem trobar a: (Amberes,
Bèlgica!!!).
Quan
caminàvem pel vagó, i per tal de mirar de sortir d´allà sense ser
vistos, anàvem sotjant poquet a poquet, en silenci i amb molta
precaució pel passadís fosc d´aquell vagó de tren, i estant amatents al
que pogués esdevenir-se, però
tot d´una ens vam espantar!!! doncs, vam escoltar darrera nostra uns
passos, i per instint, varem mirar d´amagar-nos precipitadament altra
vegada, aquells passos eren els d´un home, i aquell home es va parar
davant nostra, i desprès d´un moment, vam sentir la seva veu, que ens
digué a nosaltres aquestes paraules: "escapats d´Alemanya!!!", i
nosaltres vam fer: "no senyor, nosaltres varem sortir de casa dels
pares, i ara tant sols volem tornar a casa!!!", i ell va dir-nos: "jo i
tinc un fill a n´allà d´on ara veniu vosaltres, i jo el que més voldria
a n´aquest món, és que si el meu fill pogués escapar-se, algú l´ajudés
de bon grat". Ara jo caminaré fins casa meva, i vosaltres i tindreu la
meva porta oberta, si finalment i entreu, jo podré ajudar-vos, ja que
jo formo part de la RESISTÈNCIA!!!
Penseu-ho bé nois!!!
I PER ARA, AMICS, POTSER JA N´HI HA PROU, CONTINUAREM NAVEGANT PER LES MEVES MEMÒRIES MÉS ENDAVANT SI TOT VA BÉ!!!
L´AVI I EN RUSKIS Enllaç permanent
15.08.08
Post in
General
at 13:27 : Lectures¸ (713)
ARA, EN TEMPS DE VACANCES, LLENÇO LA MEVA PROPOSTA, UNA PROPOSTA INTERESSANT SI VOLEU CONEIXER LA HISTORIA I LES LLEGENDES DE CASA NOSTRA...
SALUT AMICS
RUSKIS
Nik duserm
Guía GIRONA
Rutas
guiadas por la zona del empordà (costa brava) visitando lugares del
interior de la comarca; pueblos rurales, restos arqueológicos y
edificios de la historia más reciente del país.
Nik duserm
* Dirección: Besalú,s/n - C.P. 17474 - Peratallada - Girona
* Teléfono: 607894536
* http://nikduserm.com/
Rutas
alternativas guiadas por la zona del empordà (costa brava - girona)
visitando lugares del interior de la comarca, a veces poco conocidos,
como pueblos rurales con historia y personalidad, restos arqueológicos
apartados de las rutas convencionales o edificios, que aún se
conservan, de la historia mas reciente del país. en definitiva, unas
rutas personalizadas para grupos y personas con inquietud por descubrir
y valorar el entorno.
Las rutas son siempre acompañadas y con explicaciones en castellano, catalan o inglés.
Se incluyen las temáticas del románico, el medievo, el exilio español y el pintor salvador dalí entre otras.
Cada visita guiada dura un tiempo aproximado de 60 minutos. se facilita información práctica de la zona si es necesario.
Los puntos de visita pueden combinarse dependiendo del tiempo y el interès.
Visitas
guiadas Rutas guiadas Visitas alternativas Programación de rutas
Asesoramiento elección de restaurantes u otros servicios
Visitas
guiadas Rutas guiadas Visitas alternativas Empordà Costa brava
Peratallada Románico Dalí Exilio español Restos arqueológicos Cerámica
Descubrir el ampurdán...
Nik Duserm - Emporda Guided Tours
Besalu, s/n
Torroella de fluvia
Peratallada 17474
España
Tel.: 34 60789453
URL:
http://nikduserm.comCorreo electrónico: nik@nikduserm.com
Alternative
guided tours in the Emporda area (Costa Brava - Girona), including
rural charming villages with a particular history, archaeological sites
off the beaten track or remains of recent history especially during the
Spanish Civil War. These tours are created for people or small groups
interested in the discovery of the area, through a different point of
view.
www.nikduserm.com Enllaç permanent
03.08.08
Post in
General
at 20:04 : Lectures¸ (550)
Internet ha canviat en tan sols set mesos la vida de Leopoldo
Abadía, un exprofessor de l'IESE de 75 anys d'edat que amb els seu
article "La crisi Ninja", que explica en un llenguatge pla i
col·loquial la crisi subprime dels EUA, s'ha convertit en un fenomen
inesperat que ja porta més de 165.000 visites a la xarxa
EFE
Barcelona
Ult. Act. 03.08.2008 - 17:25 hs
Internet
ha canviat en tan sols set mesos la vida de Leopoldo Abadía, un
exprofessor de l'IESE de 75 anys d'edat que amb els seu article "La
crisi Ninja", que explica en un llenguatge pla i col·loquial la crisi
subprime dels EUA, s'ha convertit en un fenomen inesperat que ja porta
més de 165.000 visites a la xarxa.
Abadia, que va deixar
l'ensenyament fa 15 anys per dedicar-se a la consultoria, va escriure
l'article en una tarda de diumenge de gener i e va distribuir entre els
seus treballadors per correu electrònic. Al cap d'uns dies, "la crisi
ninja" era objecte d'apassionats debats fins a en fòrums insospitats
com cannabis.com o xarxa satánica.com.
Fins que un dia, després
que l'article arribés per altres vies a un dels seus fills i a que,
després de citar-lo en el bloc de Nacho Giralt (Atrápalo.com), aquest
rebés 7.000 visites de cop, Abadia, aconsellat pel seu fill Gonzalo, va
posar en marxa el seu propi bloc, que ha rebut visites del Japó,
Nigèria i fins a de Burundi.
Un diari electrònic l'ha fitxat com
a articulista i una editorial li ha encarregat un llibre. "Si m'ho
arriben a dir l'1 de gener no m'ho crec", assegura aquest ex professor
de Política d'Empresa, nascut a Saragossa i resident a Barcelona, que
atribueix l'èxit a que procura "no escriure res que jo no entengui".
"La
crisi ninja" és un article (leopoldoabadia.blogespot.com) escrit en
ordre cronològic que explica de manera senzilla l'origen de la crisi
immobiliària dels EUA (crisi subprime) i com es va propagar per la
resta del món fins a arribar a Espanya.
L'autor utilitza una
caixa d'estalvis imaginària, la caixa de San Quirico (inspirada a la
localitat barcelonina de Sant Quirze de Safaja), els clients de la qual
li confien el seu diners sense tenir ni idea que a l'altra banda de
l'Atlàntic s'oferien "hipoteques subprime" a clients "ninja" (no
income, no jobs, no assets); és a dir , sense ingressos, sense ocupació
fixa i sense propietats.
A l'hora que descriu la bola de neu en
la qual es van convertir aquestes hipoteques al desplomar-se el mercat
immobiliari nord-americà, Abadia insereix comentaris com "la
globalització té els seus avantatges, però també els seus
inconvenients, i els seus perills. La gent de San Quirico no sap que
està corrent un risc als Estats Units".
Descriu també com el
perill d'aquestes hipoteques no van ser detectades a temps per controls
com les Normes de Basilea o per les agències de qualificació de risc, i
assegura que existeix una "seriosa crisi de confiança", tant entre els
ciutadans com entre els propis bancs, perquè "ningú sap on està ara
aquesta diners".
Abadia, que assegura limitar-se a "copiar" el
que llegeix a La Vanguardia, Expansión i el Times i -això sí- "posar-ho
en ordre", va concebre "la crisi ninja" com una entrada més en un
diccionari de termes econòmics que des de fa anys enviava per correu
electrònic als seus companys de despatx.
Però com l'article va
resultar ser més extens d'allò habitual va convertir en un annex del
diccionari i, assegura, "vaig tenir l''error' d'enviar-lo a un parell
d'amics. Un d'ells em va contestar que li va agradar i que es l'enviava
a un altre parell d'amics...I aquí se'm va ser de les mans".
Van
arribar les set mil visites en un dia que va rebre el bloc de
l'empresari turístic Nacho Giralt, que "va penjar" l'article sense
conèixer a l'autor, i va decidir obrir el seu propi bloc, que
administra el seu fill i que ha rebut ja més de 165.000 visites.
"El
vaig escriure perquè anava llegint coses soltes. Tot està copiat i la
única cosa és que a vegades poso comentaris". Comentaris com "la
globalització té els seus avantatges, però també els seus
inconvenients, i els seus perills. La gent de San Quirico no sap que
està corrent un risc als Estats Units i quan comença a llegir que allà
es donen hipoteques subprime, pensa: "Quines bogeries fan aquests
americans!"
Preguntat sobre l'abast de l'actual crisi, l'ex
professor respon que "quan la gent diu que si el crac del 29 va ser
millor o pitjor que aquest, dic que aquest és pitjor, perquè allà es va
enfonsar la borsa americana, i quanta gent de San Quirico tenies
accions en la borsa americana?: zero.
Reconeix que el que ha
passat és inesperat, "però a la vegada -subratlla- per a mi ha estat
molt divertit" i se sorprèn encara de l'impacte d'internet i que en
algunes empreses s'hagi posat de moda el terme "explíca-m'ho a la
Leopoldo".
De moment li demanen consell empresaris de mig món i
dedicarà agost a escriure un llibre. I somriu quan admet que el seu
fill ja l'ha batejat com el "Chiqui Chiqui econòmic".
Enllaç permanent
