10 Abr, 2006

El sindicalisme s'ha d'escapolir amb tota urgència dels corsés que limiten la seva capacitat comunicativa. Totes les innovacions requereixen temps per ser incorporades a l'acció sindical. En aquests moments, però de la rapidesa en la nostra adaptació a les noves estratègies i els nous formats en dependrà en bona mesura la nostra incidència entre els joves que s'incorporen al mercat laboral. El canal és el missatge.

Així és. El canal escollit per a la comunicació d'una idea incorpora també una dosi d'ideologia que identifica ambdós costats del procés. És per això que si el sindicalisme no supera d'una vegada els vells formats tecnològics i extratègics, el que està fent és projectar la seva impermeabilitat a la innovació. Posa, doncs, en evidència, que el seu punt de referència continua ancorat en vells esquemes que ja no responen a les tendències comunicatives actuals ni a les necessitats dels nous receptors.

Avui en dia, la comunicació sindical ha de travessar tres fronteres i val a dir, que en certa mesura ha iniciat el pas del Rubicon.

1.- Incorporar el valor de la immediatesa:

Els processos comunicatius, gràcies a la aplicació intesiva de les noves tecnologies, s'ha accelerat de forma brutal. Tant és així que ha posat en crisi el vell sistema de presa de decisions. En masses ocasions el tempo mediàtic i el de elecció de l'estratègia i el missatge no s'ajusten. Això crea disfuncions que convé solucionar. Hem de fer compatibles les garanties democràtiques a l'hora de prendre decisions de trascendència mediàtica amb la lògica productiva cada cop més agressiva de la major part dels mitjans. Cal revisar els circuits d'informació i decisió i a la vegada incorporar cultura i eines de planificació comunicativa que ens permetin reduir sensiblement les altes dosis d'improvització i conjuntura.

2.- Incorporar tècniques publicitàries:

Tant en l'elaboració d'estratègies internes com ara de projecció externa de la imatge i el discurs de l'organització cal simplificar els missatges en temps i en recursos lingüístics. Aquest esforç per la concrecció és vital per una nova audiència acostumada a veure més que a llegir; a que li suggereixin molt més que no pas que l'expliquin; que la impliquin a través de la identificació lingüistica més que la vulguin enlluernar amb discursos plens de termes allunyats de l'ús quotidià de qualsevol trebalaldor o treballadora. Aquesta estratègia però, ha d'incorporar necessàriament una aposta per la narrativa audiovisual, així com pel valor afegit d'un disseny atractiu, al menys per aquells que hem col·locat en el centre de la nostra estratègia comunicativa.

3.- Canviar el model d'òrgan d'expressió per la de xarxa de tribunes:

Encara no hem superat ni de bon tros en concepte publicació impressa com a òrgan oficial d'expressió de l'organització. Segurament, encara té cert sentit, si s'orienta cap a la prestació de serveis als membres del sindicat molt més que no pas com a generador d'opinió i doctrina sobre els diferents àmbits en els quals hem de tenir posicionament. No obstant, és de vital importància iniciar el trànsit cap un model de xarxa de tribunes digitals que des d'una lògica col·lectiva o bé individual es permetin assumir el repte de l'eficiència i la multiplicitat de missatges. La globalització ve acompanyada d'un procés complementari d'interés i arrelament en el que ens és més pròxim i conegut. És per això que s'han multiplicat els difusors d'informació especialitzada, de proximitat geogràfica i de centres específics d'interès. Internet s'ha convertit en un espai global al servei també d'alló més proper. I el sindicalisme l'ha d'aprofitar en tant que eina de difusió incomprable des del punt de vista democràtic i també des de l'observació de les mútliples possibilitats que ens ofereix per desenvolupar activitats col·lectives en xarxa.

La suma d'un canvi en el procés de presa de decisions, la incorporació del llenguate i l'estratègia publicitària i una aposta radical que aprofiti les immenses possibilitats que obre internet, donaran pas a un nou model de relació i comunicació entre les organitzacions sindicals i els seus representats ja siguin afiliats o no. No fer-ho és condemnar els sindicats a la incomunicació en relació a la societat i pel mateix preu a la seva abdicació com a referents socials de progrés.

185 lectures