23 Mai, 2006

S� A L'ESTATUT!

Enviat per frederic 11:00 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | General

Avui hem tingut Comité Extraordinari de la UGT de Catalunya per decidir la posició que el sindicat pren pùblicament en relació al Referèndum sobre l' Estatut d'Autonomia a que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hem estat convocats el 18 de juny. També hem parlat de l'Acord de mercat de treball recent entre el govern, patronals i sindicats i del que encara s'está negociant de seguretat social.

En relació al referèndum s'ha aprovat una resolució proposada pel Secretariat Nacional de Catalunya i presentada magníficament pel Jaume Collboni, en que es fa una crida a la participació massiva a tots els treballadors i treballadores catalans el dia 18 i es demana, des del respecte a la pluralitat interna i a totes les posicions ideològiques dels nostres afiliats i afiliades, el vot afirmatiu al nou Estatut. L'han votat a favor el 90% dels membres del comité, 117 vots a favor, 11 en contra i 2 en blanc.

Té sentit, especialment si ens adonem que en aquest Estatut, a diferència de l'anterior, hi ha la empremta de, entre d'altres, les organitzacions sindicals.

Al del 79 no apareix ni una sola vegada la paraula sindicat, probablement perque en aquells moments no teníem el pes que tenim ara o, els que en teníen, no ho van tenir com a prioritat.

Ara, no només apareix sino que hi son presents moltes de les propostes que en materia social i laboral hem realitzat, com per exemple el capítol de drets i deures, reconeixement d'un marc catalá de relacions laborals, noves competències com els permisos de treball i contingent de treballadors estrangers, nous instruments pel govern com la inspecció de treball, reconeixement del diàleg social catalá, paper dels sindicats i patronals també en la definició de les polítiques públiques, etc.

Com tampoc hi era el fenómen de la nova immigració i els reptes que planteja, la situació en relació a la unió europea, sencillament perque ni tant sols estava plantejat o els canvis que han suposat la globalització i internet, per exemple, i només cal veure els efectes que tenen sobre la vida de les persones aquestes qüestions avui com per calgués incorporar-ho al document.

Per tant aquest Estatut es pot defensar des del si i en positiu. Pero a aquells que creuen que s'en podia treure més per justificar el seu no, que es una posició respectable, sel's ha de preguntar, qui es fa responsable de tot allo que es perd si guanya el no?

Quan temps tardarem a tenir millors condicions per plantejar-se un nou estatut o una constitució, com diuen alguns, si veiem com ha quedat tothom, especialment els partits polítics, després de mès de dos anys de debats, tensions, acords i desacords?

Es per això que no podem desaprofitar l'ocasió i perdre tot el que hi ha. En aquests moments, ningú no pot garantitzar, amb un vot negatiu, no ja el que falta al texte sino ni tant sols el que ja hi ha ara.

He de reconéixer aquí que m'ha agradat la intervenció del Camil Ros, secretari general de la UGT de les comarques gironines i militant d' ERC, que ha explicat molt bé la seva reflexió del sí a l'Estatut amb arguments pareguts i amb l'afirmació "Catalunya no es Montenegro".

El Pepe, ha dit després, que es evident que no hi es tot el que voldriem, com a qualsevol negociació. Pero, afegeixo que, probablement les coses que alguns han perdut en el trajecte del Parlament de Catalunya a les Corts espanyoles son moltes menys que les que ja van perdre des del seu programa electoral fins al Parlament catalá.

Pot ser no s'en havien adonat.