18.08.08
4ª Entrega de les memòries de l´avi...!!!
AMICS MEUS, VULL CONTINUAR AMB EL RELAT DE LES MEMÒRIES DE L´AVI, AMB LA 4ª ENTREGA: "EN EL CAMP DE NORDHAUSEN!!!"
En el camp de Nordhausen, em va passar una cosa que m´ha quedat en la memòria per sempre més!!!
La segona nit d´estar allà amb altres companys dels barracons, varem començar a donar-nos a coneixer, érem cinc espanyols, i evidentment, es van suscitar les naturals preguntes de sempre, (però tot va anar en castellà)...
El primer va dir: “tu d´on ets?”, (JO SÓC DE CASPE, ARAGONÈS!!!); "i tu?" (JO SÓC DE DÉNIA, VALENCIÀ!!!), "i tu?" (JO DE SEVILLA, ANDALÚS!!) i el que em responia: (SÓC MADRILENY!!!) a la meva pregunta, desprès a n´el seu torn, em va preguntar ell a mi: "y tu?", i jo natural-ment, vaig fer-l´hi la meva resposta: (JO SÓC DE BARCELONA, CATALÀ!!!) y en un innegable i flagrant totalitarisme manifest, els quatre a la vegada van deixar caure d´amunt meu, la seva sentència intolerant i inapel.lable:
(TU ETS ESPANYOL CONY!!!).
Jo no voldria pas faltar o ofendrà a cap persona que es consideri "ESPANYOL", o que em vulgui considerar tant si com no, a mi, de nacionalitat "ESPANYOLA", peró jo vull considerar-me simplement "CATALÀ!!!", crec que amb tot el meu dret, i tot i que ja ha quedat clar, torno a reiterar i a subratllar que jo em considero del tot i simplement "CATALÀ!!!". Jo però, garanteixo que tot això va anar tal i com ho explico...!!!
A la meva llitera, però a dalt, i dormia un noi que professava la religió jueva. I jo veient com em trobava, amb la comprensió que podia gaudir, i el ben relacionat que creia estar amb els meus, diguem que: "companys espanyols", doncs vaig anar fent una amistat més plena de complicitat i sinceritat amb el "noi jueu"...
I passat un temps, van començar a tatuar-nos un número en el braç, i a donar-nos uns pantalons i una camisola a tots plegats.
Nosaltres al veure això, vam sospitar, i varem començar a pensar que allò ja s´estava posant força malament per a nosaltres, i el "noi jueu" i jo, varem començar a observar amb molta cautela, i a parlar seriosament entre nosaltres dos, de com ens ho teniem de manegar per tal d´escapar-nos i no prendre-hi mal en l´intent, i així va anar, que vam acordar de guardar tots els ossets i les pells que ens pertocava en els menjars, i així, podíem fer de mirar d´aconseguir un petit grapadet a cada apat; tot i amb el risc de ser enxampats, ho vam anar fent seguidament, i així que quan podiem, tot d´una anàvem d´amagat a donar-li a n´el gos del soldat que vigilava el reixat de filferro espinós. A cada cantonada teníem una torreta de vigilància i un soldat alemany, i el gos que anava vigilant, tot i que els primers tres dies ens rondinava, però ja tot seguit, desprès que l´hi haguéssim donat el grapadet d´ossos i pells, ja callava.
Amb tot això, i ja desprès de passat un cert temps, aquell gos ja ens reconeixia, i quan arribàvem a la nit per donar-li el grapadet de menjar, ja es posava a moure la cua, tot veien-nos a nosaltres com amics, i esperant el gos, la seva recompensa.
Això ens va fer plantejar que potser, ja era el nostra moment, i que havia "arribat l´hora d´escapar d´allà", i vam acordar d´esperar uns deu o dotze dies més, per tal que el grapadet de menjar sigués més gran. I així ho vam parlar, vam dir: "mentrestant el gos menja, nosaltres passarem per sota del reixat de filferro espinós que ens té barrat el pas". I tal dit, tal fet...
I així que ho vam fer, i va anar bé, i desprès de superar el gos i el reixat de filferro espinós, vam arrencar a córrer i a córrer, tot i sense sapiguer del cert on anàvem, i sense parar per res del món, i així va ser que varem arribar a l´estació de tren a Nordhausen.
Allà, a l´estació, estava parat un tren de mercaderies, i nosaltres varem pujar de polissons, i així que ens vam quedar ben amagadets per tota la nit, i tot el dia, per tal de no ser descoberts, vam notar amb alegria, que el tren ja corria i corria, i ens anava allunyant per moments de Nordhausen, amb tanta bona sort que tot d´una, ens varem trobar a: (Amberes, Bèlgica!!!).
Quan caminàvem pel vagó, i per tal de mirar de sortir d´allà sense ser vistos, anàvem sotjant poquet a poquet, en silenci i amb molta precaució pel passadís fosc d´aquell vagó de tren, i estant amatents al que pogués esdevenir-se, però tot d´una ens vam espantar!!! doncs, vam escoltar darrera nostra uns passos, i per instint, varem mirar d´amagar-nos precipitadament altra vegada, aquells passos eren els d´un home, i aquell home es va parar davant nostra, i desprès d´un moment, vam sentir la seva veu, que ens digué a nosaltres aquestes paraules: "escapats d´Alemanya!!!", i nosaltres vam fer: "no senyor, nosaltres varem sortir de casa dels pares, i ara tant sols volem tornar a casa!!!", i ell va dir-nos: "jo i tinc un fill a n´allà d´on ara veniu vosaltres, i jo el que més voldria a n´aquest món, és que si el meu fill pogués escapar-se, algú l´ajudés de bon grat". Ara jo caminaré fins casa meva, i vosaltres i tindreu la meva porta oberta, si finalment i entreu, jo podré ajudar-vos, ja que jo formo part de la RESISTÈNCIA!!!
Penseu-ho bé nois!!!
I PER ARA, AMICS, POTSER JA N´HI HA PROU, CONTINUAREM NAVEGANT PER LES MEVES MEMÒRIES MÉS ENDAVANT SI TOT VA BÉ!!!
L´AVI I EN RUSKIS
