La UGT de Catalunya denuncia que
l'increment dels preus per a les famílies mileuristes és del 4%, ja que alimentació, habitatge, transport i ensenyament suposen el 70%
de la seva economia
Aquest mes d'octubre la inflació s'ha tornat a
desbordar, després d'un any de contenció en el creixement.
El mes d'octubre, els preus s'han incrementat un 1,2%
a Catalunya i un 1,3% a l'Estat espanyol. Alimentació (1,7%), habitatge (0,6%),
vestit i calçat (9,9%) i ensenyament (3,1%) presenten les taxes de variació
mensual més elevades a casa nostre. Destaquem el diferencial de vestit i calçat
respecte a Espanya, que és de 9 dècimes i puja fina gairebé 10 punts, fet que
evidencia que la competència tèxtil internacional no ha tingut efectes sobre
l'evolució del preus d'aquests productes.
Pel que fa a les taxes de variació interanual del mes
d'octubre, a Catalunya s'enlairen fins arribar al 3,8%, 9 dècimes més que la
taxa interanual del mes de setembre i dues dècimes per sobre de l'Estat
espanyol. Per províncies, Girona presenta la taxa interanual més alta, un 3,9%. Els grups responsables d'aquest
augment han estat els següents:
§ L'alimentació, com a conseqüència dels forts augments dels preus
d'alguns aliments, com la llet i cereals.
§ L'habitatge, que augmenta un 4,2% respecte a l'octubre de l'any
passat i evidencia l'alt i continu ritme de creixement de les despeses de la
llar. La UGT de Catalunya recorda i denuncia que el percentatge de renda
familiar que es dedica a l'habitatge arriba ja al 45%, segons darreres dades del
Banc d'Espanya.
§ El transport, com a conseqüència directa del fort augment del
preu del cru, presenta una taxa de variació interanual del 5%. Recordem que el
preu del barril de Brent ha augmentat en tan sols un mes un
14,5%.
§ La taxa de variació interanual del grup de productes
relacionats amb l'ensenyament és del 7,2%, davant del 4,5% estatal.
Aquest diferencial evidencia l'estructura del nostre sistema educatiu, on té un
gran pes l'ensenyament privat i concertat, que suposa majors esforços de
pagament per a les famílies catalanes.
L'IPC del mileurista
Les despeses en alimentació, habitatge, transport i
ensenyament suposen el 70% en el cistell de la compra de les famílies
mileuristes o de rendes baixes, segons la Encuesta Contínua de Presupuestos
Familiares del Instituto Nacional de Estadística. Per tant, els augments
dels preus d'aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves
butxaques.
Així ho demostra el càlcul de la UGT de Catalunya
sobre l'IPC per als treballadors i les treballadores amb sous
mileuristes, que el mes d'octubre arriba a una taxa de variació
interanual del 4%, el doble dels objectius de l'autoritat econòmica europea
d'assolir el 2%.
La UGT de Catalunya alerta sobre la pujada dels preus
d'alguns aliments com la llet o els cereals i el continu augment del preu del
cru. Aquests augments dificulten encara més la minsa capacitat d'estalvi de les
famílies mileuristes. El 45,4% de les famílies es declara amb dificultats
per arribar a final de mes i les fallides econòmiques familiars s'han triplicat
en una any.
El nostre sindicat demana que l'Administració
controli els marges sobre els preus en la cadena de distribució dels productes,
per evitar aprofitaments per part dels intermediaris en el procés de
distribució.
D'altra banda, la UGT de Catalunya alerta de les
conseqüències que un descens en la demanda, derivat dels preus creixents i
baixos salaris, pot tenir sobre l'economia catalana, que ja mostra evidències
d'afebliment. Catalunya no es pot permetre un afebliment de la capacitat de
compra de la seva població si vol mantenir el ritme de creixement econòmic i
ocupació.
Per tant, la UGT de Catalunya
denuncia un cop més la pèrdua de capacitat adquisitiva dels treballadors i
treballadores del nostre país, especialment d'aquell conjunt de població que,
amb rendes baixes, ha de suportar uns augments relatius en el cost de la vida
molt superiors als de les rendes més altes.
I recordem que a Catalunya
són més de 1.200.000 els treballadors i les treballadores que cobren sous per
sota dels 1.000 euros. Per això, el nostre sindicat s'ha compromès a no acceptar
salaris submileuristes en els convenis col·lectius que
negociï.
D'altra
banda continuem defensant les clàusules de revisió salarial i l'IPC català a
tots els convenis com un instrument efectiu per corregir la pèrdua de poder
adquisitiu dels treballadores i les treballadores amb la pujada constant dels
preus.