24 Jul, 2008

Amb el terme absentisme ens volen modificar i retallar també els drets laborals. La manca de assistència al treball tant justificat com no justificat "sembla" que es la culpable que les empreses perdin competitivitat. Res te a veure la deficient o escassa organització interna de la empresa (que es potestat en exclusiva de l'empresari) que ha de contemplar, els convenis del sector o els acords d'empresa, la especificitat de la plantilla interrelacionada amb el procés productiu dissenyat.

La culpa de la pèrdua de competitivitat també la volen adjudicar i socialitzar a l'igual que la pèrdua de beneficis, en conseqüència que siguin els treballadors i treballadores els que paguin, ......ja que son el culpables.

Deu de ser els nous aires que respira la UE que a l'igual que ens passa en cadascuna de les nostres viles tenim tendència a valorar i apreciar molt mes el que ens be de fora (en aquest cas el neoliberalisme aplicat a les relacions laborals) i no el que hem aconseguit i tenim que continuar enfortint el nostre producte que no es altre que els drets socials aconseguits.

El que es preocupant es que els responsables d'aprovar o voler aplicar aquestes politiques i noves "tendències" que ens venen de l'altre costat de l'Atlàntic, son fills de treballadors ("il·lustres" llicenciats d'ESADE o si mes no procedeixen de famílies d'immigrants, la qual cosa ens ha de preocupar ja que no es tracta d'una febrada estiuenca pròpia d'haver estat exposat llarg temps a la irradiació solar. Venen convençuts i aplicats a modificar i si cal destruir la Europa Social, el fet diferenciat mes important que tenim els europeus.

2255 lectures

29 Feb, 2008

Hem sabut per la premsa que la xarxa de distribució d’aigua, de la qual t’atorga-dala gestió l’empresa pública Aigües Ter Llobregat, perd 11 milions de litres cada dia. Hi ha detectades dotze fuites a la canonada que connecta Cardedeu amb la Trinitat

Aquesta situació segons s’ha reconegut, de forma oficial, es produeix des del 2005; el que suposa una perduda total de 2,33 hectòmetrescúbics d’aigua (o el que es el mateix la cinquena part de l’embassament de Siurana.

Per als ¨veïns es dona des de l’any 1999 o 2000. Però mes enllà de si es dona o no el que fica en evidència es una mala gestió del subministrament com també qüestiona la responsabilitat de la mateixa amb un bé escàs, per part d’una empresa pública. També el plantejament de si es prioritza el bon servei o els beneficis econòmics d’aquest servei. I qui es beneficia dels mateixos.

Crec que en els anys de bonança i abundància es quant s’han de preveure (planificar i posar en marxa les polítiques per una gestió responsable de l’aigua. Es quant s’han de preveure possibles situacions com les que estem visquem a Catalunya de sequera extrema i quant cal prendre mesures per estar preparats.

Aquesta situació de mala gestió i de responsabilitat es possible que no sigui imputable en la seva totalitat a l’actual govern, però ningú negarà que es responsable des de el moment que es fa càrrec de la gestió política. Per tant als anteriors sels ha de recordar que han fet malament una gestió d’un recurs escàs i als actuals sels ha d’exigir una gestió responsable amb els discursos i campanyes per reduir el consum d’aigua; els que tenen la responsabilitat pública i política del moment han de ser coherents amb les peticions que fan a la població.

Per últim recordar que l’Agencia Catalana de l’Aigua te un Consell d’Administració que es l’òrgan de decisió de les actuacions de l’Agència i que les parts representades ara també ho eren en els anys que hipotèticament es produïa aquesta fuita. També s’haurà de demanar mes implicació i vigilància respecte a l’organisme on estan així com continuem reivindicant que els sindicats de classe mes representatius de Catalunya hem d’estar com a membres de ple dret en aquest òrgan, ja que l’aigua es un be escàs i d’interès general.

 (Segueix)
1013 lectures

29 Feb, 2008

Ahir la patronal CECOT va presentar un estudi sobre l’absentisme i com aquest perjudica la competitivitat de les empreses.

Analitzant el mateix es curiós que en el començament es diu que la definició d’absentisme es poc clara jurídicament. Des de la UGT de Catalunya creiem que aquesta afirmació es si mes no poc afortunada, ja que sembla simular una maniobra de distracció o de justificació del que es pot llegir en el contingut de l’informe.

Per la UGT la definició que en fa l’OIT, si es vol entendre, queda definida per si mateixa. Per entendre i ser curosos en l’anàlisi s’haurà de separar la falta d’assistència a la feina justificada de la injustificada. Si no es fa podem incloure conceptes com les vacances, permisos remunerats, etc, coma ara drets dels treballadors i treballadores. Per el que fa a les vacances i altres permisos remunerats cal anar en compte ja que no tenen cap justificació de ser contemplats com absentisme ja que no formen part del còmput anyal d’hores a treballar.

També es greu que es vulgui contemplar els permisos de maternitat o de lactància del nadó com a absentisme.

L’absentisme, juntament amb la manca de formació dels treballadors, la baixa qualificació dels mateixos, les condicions laborals precàries, la escassa inversió en recerca desenvolupament i innovació, la escassa o nul·la aplicació de la llei de prevenció de riscos laborals; son els elements que perjudiquen a la competitivitat de les empreses.

Aquestes son realment les causes de que les empreses no siguin competitives, culpar al sistema públic de salut i acusar-lo de ser excessivament permissiu a l’hora de poder “agafar� la baixa, es simplement un insult a aquells que prescriuen “la baixa� –els metges del CAP- , ja que es dubta de la seva professionalitat i els fica com a presumptes delinqüents, ja que s’insinua que falsifiquen un document públic. També es un insult als treballadors i treballadores que els tracten també com a delinqüents en potència. Tot plegat un despropòsit inacceptable.

L’informe no fa una descripció de les IT’s per accident laboral, malalties professionals o malalties comunes. No les fa simplement perquè no tenim dades i per tan aquestes afirmacions de permissivitat o facilitat del sistema públic no es basen en cap dada i sembla que son si mes no arbitraries, per no dir temeràries.

Tot plegat un despropòsit que haurem d’estar alerta, no per que no ens preocupi la competitivitat de les empreses sinó per situar allò que realment la afecta i poder afrontar-lo amb les propostes i el consens necessari.

 (Segueix)
727 lectures

30 Gen, 2008

Des de la UGT de Catalunya, conscients de la xacra social que representen els accidents laborals i preocupats pel degoteig diari d’accidents, que es van situar durant el període 2006 en 890 diaris, vam demanar un estudi sobre la sinistralitat en les empreses catalanes a la UPF, estudi que ha estat dirigit per Manolo Luque, Jaume Garcia i Florencia Abiuso.

L’estudi s’ha centrat en 4 items concrets que són: immigració, formació, organització i gestió de la prevenció i representació amb una mostra significativament rellevant i fiable des de la vessant científica.

Les conclusions més rellevants de l’estudi de la PF són que la dimensió de l’empresa incideix en el model de prevenció que s’escull, majoritàriament s’imposa la gestió conjunta entre els serveis propis i els aliens; la dada però més rellevant en aquest apartat es situa en que el 27% de les empreses sols tenen el model del servei propi de prevenció.

La reflexió que ens plantegem al respecte és sobre les mesures necessàries que cal adoptar per incentivar, fomentar i promocionar aquest model de gestió propi, ja que és l’únic que garanteix l’assimilació i la incorporació de la gestió en matèria de prevenció com un element més de gestió en el procés productiu.

També és interessant observar que les empreses que disposen d’un servei propi de prevenció tenen freqüentment la figura del recurs preventiu, tot i que s’observa amb major freqüència l’existència d’aquesta figura en les empreses que combinen els dos models de gestió.

El més rellevant d’aquesta situació és que aquesta figura del recurs preventiu tindria molt més sentit si les empreses que haguessin externalitzat totalment la prevenció haguessin optat per la mateixa, tot i que la més correcta fora la figura del coordinador de seguretat i salut laboral.

Les dades de la formació tot i que poden en primer terme ser satisfactòries respecte al % de les empreses que fan formació, (79%) quant analitzem amb la periodicitat que es dona, la seva diversitat en funció del diferent perfil professional (i per tant dels riscos) són preocupants, per no dir alarmants, ja que el 72% de la formació és anyal o superior a l’any i sols el 40% es fan en funció del perfil professional.

I per últim el col.lectiu de treballadors immigrants que estan representats en el 80% de les empreses enquestades. Cal recordar que aquest col.lectiu és el que més accidentalitat suporta. Es alarmant que el 64% no reben formació o no saben si la reben en matèria de seguretat i salut laboral.

Aquestes situacions es fan necessàries de situar-les en una revisió de l’actual Pla de Govern de Prevenció juntament amb les incorporacions aprovades en la Estrategia Espanyola com els Agents territorials i sectorials; la cartilla o carnet del professional de la construcció, el Plan Prevea, entre les mes destacades.

688 lectures

21 Set, 2007

Els dies 19, 20 i 21 de setembre s’ha desenvolupat a Cadis el II Congrés en matèria de Prevenció de Riscos Laborals on han estat presents sindicats i representants de governs de Iberoamèrica.

S’ha posat de manifest la problemàtica, en aquesta matèria, que tenen els diferents països i sobre tot s’ha pogut observar l’interès i el treball que s’està realitzant per els sindicats i alguns governs.

Durant el congrés els delegats al mateix hem tingut l’oportunitat de conèixer les diferents realitats i algunes són un tant, salvant les diferències, familiars; així les morts per accident laboral es concentren en la construcció, agricultura, mineria i indústria química.

També hi ha realitats que reclamen una actuació imminent per intolerable reconeixen que hi ha prop de 18 milions d’infants que treballen i que el 50% de la població treballadora ho fa en l’economia submergida.

Davant aquestes realitats és normal que reclamin una atenció als poders públics i concretament major implicació dels seus governants per millorar la situació que pateixen i que situen per tenir una major cohesió social.

Només amb legislació que potenciï la participació dels interlocutors socials i la societat civil així com la regulació de la Prevenció dels Riscos Laborals podran aconseguir la fita (l’objectiu) d’una societat més justa, més equilibrada.

Reclamen el dret individual a la seguretat i salut; i la implantació de polítiques i estratègies preventives que siguin assumibles; que els seus respectius governants impulsin el desenvolupament legislatiu i reglamentari necessari; que la Organització OISS assisteixi tècnicament als governs en les propostes i una major actuació formativa i informàtica que ajudin a la sensibilització d’empresaris i treballadors en aquesta matèria.

Aquest II congrés han servit per compartir experiències, per conèixer realitats i sobretot per conèixer les voluntats dels diferents sindicalistes de voler canviar les condicions laborals dels seus respectius països en unes condicions que podríem qualificar de heroiques.

Mentrestant les parts a les quals acudeixen per aconseguir assessorament, experiències i suport (sindicats espanyols i govern) tenim la responsabilitat de no defraudar-los en allò que per a ells és essencial i vital per un futur més esperançador al qual han volgut deixar palès (constància) que aspiren i que no estan disposats a renunciar; amb la declaració que es va aprovar per aclamació en el plenari. Per això és important que en la responsabilitat que ens han confiat no els defraudem.

8000 lectures

26 Jul, 2006

En la darrera reunió de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball es va informar favorablement del contingut del RD que modificarà l'actual quadre de malalties professionals. Actualment aquest està vigent mitjançant el RD 1995/1978, de 12 de maig, i fins a la data no s'havia modificat en contingut referent a les malalties.

El RD nou incorpora les recomanacions fetes per la Unió Europea mitjançant la recomanació 2003/670/CE, de 19 de setembre de 2003, i incorpora malalties professional que fins a la data no eren reconegudes com a tal en la nostra legislació.

Penso que amb el nou RD a part d'actualitzar el quadre de malalties professionals aprovades en l'any 1978, s'incorpora un nou concepte de com han d'estar analitzades i declarades les malalties professionals un cop s'han detectat. Incorporant major dinamisme i fen desaparèixer un model que ha quedat del tot obsolet, si tenim en compte el desenvolupament dels diferents processos productius i la utilització en els mateixos de la diversitat de nous productes que han anat sorgint i que generen noves patologies que necessiten ser catalogades, investigades i declarades, si es el cas com a malaltia professional.

1136 lectures

13 Jul, 2006

Un estiu més la calor es fa notar, els termòmetres estan arribant a temperatures elevades, sense que la pluviometria ens hagi o vulgui acompanyar (fruit o no d'un canvi climàtic). Amb aquesta situació no és gens estrany que el consum energètic, i concretament l'electricitat, es dispari i la garantia del subministrament estigui en perill.

Un any més, doncs, es posa en relleu la fragilitat del nostre sistema energètic i la dependència que tenim d'altres, ja que la producció que realitzem és del tot insuficient per la demanda actual, que es veu agreujada per la climatologia estiuenca.

El passat 28 i 29 de juny, vam celebrar unes jornades confederals que situaven el debat al voltant de quin model energètic necessita el país per garantir els subministraments d'acord amb les exigències de les demandes, però també amb el compliment dels criteris de la cimera de Kyoto, per tant de no-agressió en el medi ambient i sobretot que garanteixi l'ocupació estable i de qualitat, que des del sindicat reivindiquem.

Cal obrir un debat, que cada cop és més urgent, per necessari, en què es contemplin totes les energies (les alternatives, les fòssils, les minerals i la nuclear). Totes tenen factors positius i negatius, tant des de la vessant dels costos econòmics de producció com del subministrament, com del seu impacte al medi ambient i medi natural. Aspectes que cal tenir en compte perquè tots tenen en major o en menor grau el seu impacte negatiu.

Creiem que no s'han d'amagar les necessitats energètiques que té el nostre país com tampoc d'on prové actualment l'energia que consumim. Per tant, aquest debat implica que s'hagi de parlar i debatre d'allò que per a la societat pot ser més sensible i que fins i tot pot tenir un major rebuig com ara l'energia nuclear, de la qual estem convençuts que no podem deixar de parlar, ja que seria un error negar-ne l'existència i la possibilitat de poder resoldre amb més fonts d'energia els problemes de subministrament que està patint el nostre país.

659 lectures

26 Abr, 2006

Aquesta setmana, concretament el divendres dia 28 esteu tots convidatsa participar en l'acte central de la conmemoració del dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball. S'han preparat diferents actes a BCN als jardinets de Gran de Gràcia a les 11,30, on intervindra el company Frederic Monell.

Aquest any volem incidir en la manca de "cultura" preventiva que continua exintint, malgrat 10 anys de vigència de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

668 lectures

11 Abr, 2006

Si pot llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Benvingut a la Catosfera. Esperem que sigui productiu

918 lectures